Nàusea: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova, amb el contingut: «{{esborrany}} {{SignSymptom infobox | Name = Nàusea | Image = 3205 - Milano, Duomo - Giorgio Bonola - Miracolo di Marco Spagnolo (1681) - Foto ...».
(Cap diferència)

Revisió del 08:13, 29 abr 2010

Plantilla:Infotaula malaltiaNàusea
Una pintura que representa a una persona amb vòmits
Tipussímptoma i signe o símptoma digestiu Modifica el valor a Wikidata
Epònimmareig del mar Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia i emetology (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MD90.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R11
CIM-9787.0
CIAPD09 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MedlinePlus003117 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD009325 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0027497 Modifica el valor a Wikidata

Nausea (del llatí nausea, del from grec ναυσίη, nausiē, "mareig" [1]), és una sensació d'incomoditat i molèstia a la part superior de l'estómac amb una sensació penosa que indica la proximitat del vòmit[2] Un atac de nàusees sovint es descriu com un fàstic.

La causa més comuna és la gastroenteritis (una infecció estomacal) o intoxicació alimentària, però també amb freqüència es produeix nàusees com a efectes secundaris dels medicaments i en la gestació. Un nombre de medicacions existents que milloren els símptomes, incloent: dimenhidrinat, metoclopramida i ondansetró.

La diagnòstic diferencial

Les causes de les nàusees són moltes. Una organització que figura 700 el 2009.[3] Les infeccions gastrointestinals (37%) i [[] intoxicació per aliments] són les dues causes més comuns.[2][4] Encara que els efectes secundaris dels medicaments (3%) i l'embaràs també són relativament freqüents.[2][4] En el 10% de les persones la causa segueix sent desconeguda.[4]

Intoxicació alimentària

La intoxicació alimentària en general causa l'aparició sobtada de nàusees i vòmits 1-6 hores després de la ingestió d'aliments contaminats i té una durada d'un o dos dies.[5] És a causa de les toxines produïdes per [bacteris []] en l'aliment.[5]

Medicació

La majoria de medicaments potencialment pot causar nàusees.[5] Alguns dels que més s'associa la quimioteràpia inclouen [[]] Els règims i anestèsics generals.

Embaràs

Nàusees o la "malaltia del matí" (nàusea gravídica) és un símptoma comú de la embaràs que presenten algunes dones, preferentment en els primers mesos de gestació. En el primer trimestre gairebé el 80% de les dones tenen algun grau de nàusees.[6] L'embaràs per tant ha de ser considerat en qualsevol dona en edat fèrtil.[5] Encara que en general és lleu i autolimitat casos greus conegut com hiperemesis gravídica pot requerir tractament.[7]

Desequilibri

Una sèrie de condicions que impliquin en equilibri, com malaltia de moviment i vertigen pot provocar nàusees i vòmits.

Altres malalties

Encara que la majoria de les causes de les nàusees no són greus algunes de les causes greus es produeixen. Aquests inclouen: cetoacidosi diabètica, els problemes quirúrgics (pancreatitis, petita obstrucció intestinal, grip, meningitis, apendicitis, colecistitis), crisi de Addison i l'hepatitis, entre altres.[2]

Altres causes

Les nàusees també poden ser induïdes per:

  • L'exposició al sol excessiva (el "cop de sol")
  • Trastorn de l'oïda interna
  • Els diversos estats i reaccions al·lèrgiques.
  • L'inhalació o el contacte amb la pell amb certs tòxics (incloent el gas verinós de la guerra química)
  • La depressió o tensió (abans d'un examen, una entrevista de feina, etc), davant d'un fet violent (per un cadàver, lesions, etc.) i inesperat, un dol insuportable o molt injust per a l'individu (anunci d'un acomiadament brutal, etc.)
  • A l'olor molt desagradable (per exemple, el vòmit)
  • A fortes migranyes
  • Alguns trastorns psicològics socioculturals, associats amb els aliments com la bulímia i l'anorèxia.

Diagnosis

Moltes vegades no es necessiten investigacions, però les proves de laboratori bàsiques pot ser apropiat.[2] Si una obstrucció intestinal es considera radiografies abdominals potser útil.[2]

Tractament

If the dehydration is present, rehydration with oral electrolyte solutions is preferred.[2] If this is not effective intravenous rehydration maybe required.[2]

Medicació

Dimenhidrinat (gravol) és un baix cost com una medicació efectiva per a la prevenció de nàusees i vòmits postoperatoris.[8] En certes persones cannabinoides pot ser eficaç en la reducció de la quimioteràpia associada nàusees i vòmits.[9][10] Ondansetron (Zofra) és eficaç per a les nàusees i vòmits, però és car.[5] Piridoxina o [] metoclopramida [] són els tractaments de primera línia per a les nàusees i els vòmits relacionats amb l'embaràs.[7]

Medicines alternatives

Acupuntura és eficaç per a la prevenció de posteriors nàusees i vòmits.[11] Les espècies gingebre i menta s'han utilitzat durant segles com remeis tradicionals per a la nàusea. L'evidència, però, no és compatible amb l'efectivitat del gingebre en post op nàusees i vòmits.[12] No obstant això, pot ser eficaç en l'embaràs les nàusees i els vòmits associats.[13]

Previsió

Si bé a curt termini nàusees i els vòmits són generalment inofensius, de vegades pot indicar una afecció més greu. Quan s'associa amb vòmit prolongat, pot conduir a la deshidratació i / o perilloses [[electròlit] desequilibris].

Epidemiologia

No obstant això només el 25% de les persones amb la visita al metge de família nàusees.[2] És més comú en els 15-24 anys i els menys freqüents en altres èpoques.[4]

Referències

  1. ↑ «Wamble definition - Medical Dictionary definitions of popular medical terms easily defined on MedTerms».
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Metz A, Hebbard G «Nausea and vomiting in adults--a diagnostic approach». Aust Fam Physician, vol. 36, 9, September 2007, pàg. 688–92. PMID: 17885699.
  3. ↑ «Differential Diagnosis for Nausea».
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Helena Britt «Presentations of nausea and vomiting». Aust Fam Physician, vol. 36, 9, September 2007, pàg. 673–784.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Scorza K, Williams A, Phillips JD, Shaw J «Evaluation of nausea and vomiting». Am Fam Physician, vol. 76, 1, July 2007, pàg. 76–84. PMID: 17668843.
  6. ↑ Koch KL, Frissora CL «Nausea and vomiting during pregnancy». Gastroenterol. Clin. North Am., vol. 32, 1, March 2003, pàg. 201–34, vi. PMID: 12635417.
  7. ↑ 7,0 7,1 Sheehan P «Hyperemesis gravidarum--assessment and management». Aust Fam Physician, vol. 36, 9, September 2007, pàg. 698–701. PMID: 17885701.
  8. ↑ Kranke P, Morin AM, Roewer N, Eberhart LH «Dimenhydrinate for prophylaxis of postoperative nausea and vomiting: a meta-analysis of randomized controlled trials». Acta Anaesthesiol Scand, vol. 46, 3, March 2002, pàg. 238–44. PMID: 11939912.
  9. ↑ Tramèr MR, Carroll D, Campbell FA, Reynolds DJ, Moore RA, McQuay HJ «Cannabinoids for control of chemotherapy induced nausea and vomiting: quantitative systematic review». BMJ, vol. 323, 7303, July 2001, pàg. 16–21. PMC: 34325. PMID: 11440936.
  10. ↑ Drug Policy Alliance. «Medicinal Uses of Marijuana: Nausea, Emesis and Appetite Stimulation», 2001. [Consulta: 2 agost 2007].
  11. ↑ Lee A, Fan LT «Stimulation of the wrist acupuncture point P6 for preventing postoperative nausea and vomiting». Cochrane Database Syst Rev, 2, 2009, pàg. CD003281. DOI: 10.1002/14651858.CD003281.pub3. PMID: 19370583.
  12. ↑ Betz O, Kranke P, Geldner G, Wulf H, Eberhart LH «[Is ginger a clinically relevant antiemetic? A systematic review of randomized controlled trials]» (en german). Forsch Komplementarmed Klass Naturheilkd, vol. 12, 1, February 2005, pàg. 14–23. DOI: 10.1159/000082536. PMID: 15772458.
  13. ↑ Chaiyakunapruk N, Kitikannakorn N, Nathisuwan S, Leeprakobboon K, Leelasettagool C «The efficacy of ginger for the prevention of postoperative nausea and vomiting: a meta-analysis». Am. J. Obstet. Gynecol., vol. 194, 1, January 2006, pàg. 95–9. DOI: 10.1016/j.ajog.2005.06.046. PMID: 16389016.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nàusea&oldid=5282868»