Oli de ricí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Llavors de ricí. L’'''oli de ricí ''' és un oli vegetal obtingut de les llavors de la planta ricí. És un líquid...».
(Cap diferència)

Revisió del 14:33, 23 des 2010

Llavors de ricí.

L’oli de ricí és un oli vegetal obtingut de les llavors de la planta ricí. És un líquid d’incolor a groc molt pàl·lid inodor o d’olor i gust molt suau. El seu punt d’ebullició és de 313º C i la seva densitat de 961 kg/m3.[1] Aoroximadament el 90% de les seves cadenes d’àcids grassos són d’àcid rincinoleic, l’àcid oleic i àcid linoleic són altres components significatius.[2]

Estructura del principal component de l’oli de ricí.

L’àcid ricinoleic és un àcid gras monoinsturat de 18 carbonis amb el grup funcioanl hidroxil en el dotzè carboni cosa que li dóna una inusual polaritat química i unes propietats químiques que no es troben en altres olis de llavors. i per això té un alt preu en el mercat.[3]

Aplicacions

L’oli de ricí i els seus derivats serveixen per fer sabons, lubricants, pintures, tints, cobertures, tinta, plàstics resistents al fred, ceres, nylon, productes farmacèutics i perfums.

Les llavors del ricí contenenuna proteïna tòxica, la ricina, la collita de les seves llavors no està exenta de risc.[4] Els components al·lergènics que es troben a la superfície de la planta poden causar danys permanents als nervis. Índia, Brasil, i Xina són els principals productors de ricí, i els treballadors que el cullen pateixen danys.[5] Aquests danys i la toxicitat de la ricina han encoratjat cercar substituts.[6][7] Alternativament s’investiga modificar la planta genèticament per evitar que sintetitzi ricina.[8]

Àcids grassos de l’oli de ricí

Composició mitjana de cadenes d’àcids grassos
Nom de l’àcid Percentatge
Àcid ricinoleic 85 a 95%
àcid oleic 6 a 2%
àcid linoleic 5 a 1%
àcid linolènic 1 a 0.5%
Àcid esteàric 1 a 0.5%
àcid palmític 1 a 0.5%
Àcid dihidroxiesteàric 0.5 a 0.3%
Altres 0.5 a 0.2%

Usos

En la índústria alimentària l’oli de ricí de grau alimentari es fa servir en additius alimentaris,[9] saboritzants, per exemple en la xocolata,[10] com inhibidor de floridures, i en empaquetament. L’oli de ricí polioxietilat (Polyoxyethylated castor oil )[11] també es fa servir en alimentació.[12]

Ús medicinal

Tradicionalment es feia servir com laxant (també com a càstic en el feixisme) .[13][14][15] actua sobretot en l’intestí prim.[16] Pot produir rampes doloroses i diarrea explosiva.[17] Un derivat , l’àcid undecilènic es fa servir en problemes d ela pell[18]

L’oli de ricí penetra profundament dins la pell per la seva massa molecular. Altres derivats es fan servir en xampús i barres de llavis..[19]

L’àcid ricinoleic té efectes antiinflamatoris.[20]

Cpm ingredient de Cremophor EL s’afegeix a medicaments com antifúngics (Miconazole);[21][22]


Aplicacions industrials

l’oli de ricí té nombroses aplicacions en transport, cosmètica i farmàcia i indústries, per exemple en adhesius i altres. En els primers temps de l’aviació l’oli de ricí era el lubricant preferit en motors rotatius i era els més usat en els avions durant la Primera Guerra Mundial

També és un biocombustible.

Referències

  1. ↑ Aldrich Handbook of Fine Chemicals and Laboratory Equipment, Sigma-Aldrich, 2003.
  2. ↑ NNFCC "Castor", The National Non-Food Crops Centre, Retrieved on 2009-02-23
  3. ↑ «July 2007 commodity price for Indian castor oil». [Consulta: 10 agost 2008]. [Enllaç no actiu]
  4. ↑ Auld, Dick L.; Pinkerton,Scott D.; Rolfe, Rial; Ghetie, Victor and Lauterbach, Brenda F. «Selection of Castor for Divergent Concentrations of Ricin and Ricinus communis Agglutinin and references therein» (PDF). Crop Science, vol. 39, MARCH–APRIL, 1999, pàg. 353–357 [Consulta: 31 juliol 2007].
  5. ↑ «Hazards of harvesting castor plants». [Consulta: 31 juliol 2007].
  6. ↑ Dierig, David A. «Lesquerella». New Crop FactSHEET. Center for New Crops & Plant Products, at Purdue University, 1995. [Consulta: 1r agost 2007].
  7. ↑ Dierig, David A. «Lesquerella» (PDF). The National Non-Food Crops Centre, 2002. [Consulta: 1r agost 2007].
  8. ↑ Wood, M. «High-Tech Castor Plants May Open Door to Domestic Production». Agricultural Research Magazine, vol. 49, 1, 2001 [Consulta: 2 agost 2007].
  9. ↑ Castor Oil Facts
  10. ↑ Wilson R, Van Schie BJ, Howes D «Overview of the preparation, use and biological studies on polyglycerol polyricinoleate (PGPR)». Food Chem. Toxicol., vol. 36, 9-10, 1998, pàg. 711–8. DOI: 10.1016/S0278-6915(98)00057-X. PMID: 9737417.
  11. ↑ «BASF Technical data sheet on Cremophor EL» (PDF). [Consulta: 1r agost 2007]. [Enllaç no actiu]
  12. ↑ Busso C, Castro-Prado MA «Cremophor EL stimulates mitotic recombination in uvsH//uvsH diploid strain of Aspergillus nidulans». An. Acad. Bras. Cienc., vol. 76, 1, March 2004, pàg. 49–55. PMID: 15048194.
  13. ↑ «Italy The rise of Mussolini». A: Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, 2007 [Consulta: 3 agost 2007]. 
  14. ↑ «Benito's Birthday». Time, in partnership with CNN, August 6, 1923 [Consulta: 3 agost 2007].
  15. ↑ Bosworth, R. J. B.. Mussolini. New York: Arnold/Oxford Univ. Press, 2002. ISBN 0340731443. 
  16. ↑ «Ingredient List A-C» (PDF). FDA (see page 52 of this link). Arxivat de l'original el 2006-12-17. [Consulta: 28 desembre 2006].
  17. ↑ Castor Oil. DRUGDEX System. n.d. Thomson Micromedex. Retrieved February 19, 2007 [1]
  18. ↑ «Ingredient List P-Z» (PDF). FDA (see page 65 of this link). Arxivat de l'original el 2006-10-16. [Consulta: 28 desembre 2006].
  19. ↑ Skin-Conditioning Agents by the Environmental Working Group
  20. ↑ Vieira C, Evangelista S, Cirillo R, Lippi A, Maggi CA, Manzini S «Effect of ricinoleic acid in acute and subchronic experimental models of inflammation». Mediators Inflamm., vol. 9, 5, 2000, pàg. 223–8. DOI: 10.1080/09629350020025737. PMC: 1781768. PMID: 11200362.
  21. ↑ Marmion LC, Desser KB, Lilly RB, Stevens DA «Reversible thrombocytosis and anemia due to miconazole therapy». Antimicrob. Agents Chemother., vol. 10, 3, September 1976, pàg. 447–9. DOI: 10.1128/AAC.. PMC: 429768. PMID: 984785. See page 1, Methods and Materials.
  22. ↑ Fromtling RA «Overview of medically important antifungal azole derivatives». Clin. Microbiol. Rev., vol. 1, 2, 01-04-1988, pàg. 187–217. PMC: 358042. PMID: 3069196. See page 6, /192, Clinical studies
  23. ↑ Micha JP, Goldstein BH, Birk CL, Rettenmaier MA, Brown JV «Abraxane in the treatment of ovarian cancer: the absence of hypersensitivity reactions». Gynecol. Oncol., vol. 100, 2, February 2006, pàg. 437–8. DOI: 10.1016/j.ygyno.2005.09.012. PMID: 16226797.
  24. ↑ «Sandimmune ingredients». DailyMed. [Consulta: 6 gener 2007].
  25. ↑ Zhang KE, Wu E, Patick AK, et al «Circulating metabolites of the human immunodeficiency virus protease inhibitor nelfinavir in humans: structural identification, levels in plasma, and antiviral activities». Antimicrob. Agents Chemother., vol. 45, 4, April 2001, pàg. 1086–93. DOI: 10.1128/AAC.45.4.1086-1093.2001. PMC: 90428. PMID: 11257019.
  26. ↑ Sugar AM, Salibian M, Goldani LZ «Saperconazole therapy of murine disseminated candidiasis: efficacy and interactions with amphotericin B». Antimicrob. Agents Chemother., vol. 38, 2, February 1994, pàg. 371–3. DOI: 10.1128/AAC.. PMC: 284460. PMID: 8192469.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oli_de_ricí&oldid=6575551»