Ànec xiulador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ànec xiulador
Exemplar mascle.
Exemplar mascle.
Parella d'ànecs xiuladors.
Parella d'ànecs xiuladors.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Gènere: Anas
Espècie: A. penelope
Nom binomial
Anas penelope
(Linnaeus, 1758)
Estol d'ànecs xiuladors volant a Lituània.
Mascle d'ànec xiulador fotografiat a Bèlgica.
Parella fotografiada a Hèlsinki Finlàndia.

L'ànec xiulador o piuló (Anas penelope) és un ànec de superfície que no es reprodueix als Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa uns 45 cm i 71-80 d'envergadura alar.
  • El mascle presenta el cap de color castany amb el pili molt clar, d'un color crema que, segons com hi toca la llum, sembla blanc. El pit és de color terrós rogenc amb el ventre blanc.
  • La femella, com a la majoria de les espècies d'ànecs, és bruna.
  • El bec és blavenc amb la punta negra.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nia a terra i a prop de l'aigua.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta de vegetals que pot agafar dins o fora de l'aigua. Menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troba a les aigües lliures, tant dolces i salabroses com marines.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Nia a Escandinàvia i hiverna al sud d'Europa. És un ànec migrant que es pot observar amb facilitat a les zones humides dels Països Catalans a l'hivern (Delta de l'Ebre i Delta del Llobregat, però a les Balears és un ànec poc abundant).[2]

Costums[modifica | modifica el codi]

Arriba als Països Catalans pel mes d'octubre i roman fins al març, malgrat que aquestes dates poden presentar petites variacions.

Mentre vola, el mascle emet un xiulet agut i es mou sempre en grupets.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Ànec xiulador. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 7 de juny del 2008 (en anglès).
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 91-92. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 26. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]