Ángel María Villar Llona
| Ángel María Villar | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | Ángel María Villar Llona 21 de gener de 1950 Bilbao (Biscaia) |
| Ocupació | Dirigent esportiu |
| Conegut per | President de la RFEF |
Ángel María Villar Llona (Bilbao, 21 de gener de 1950), és un exfutbolista i dirigent esportiu basc. És president de la Federació Espanyola de Futbol des de 1988, i actualment vicepresident de la FIFA i vicepresident tercer de la UEFA. El gener de 2011 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
[modifica] Com a futbolista
Format a les categories inferiors de l'Athletic Club, Villar va passar pel CD Galdakao i el CD Getxo per a tornar a 1970 al club biscaí, on va desenvolupar tota la seva carrera com a professional. Amb el primer equip dels lleons va debutar a Primera Divisió el 9 de setembre de 1971. Fins que penjà les botes, el 1981, va conquistar una Copa del Generalísimo el 1973 i va ser subcampió de la Copa de la UEFA el 1977.
Com a jugador va destacar en la seva trajectòria per la seva entrega i la seva qualitat, però quedarà per als anals una memorable agressió a la superestrella blaugrana Johan Cruyff el 24 de març de 1974, les imatges de la qual van donar la volta al món.[2]
[modifica] Com a dirigent
Paral·lelament diversos anys va compaginar amb les seves responsabilitats en diferents organismes futbolístics.
El 1978 Villar ja havia estat un dels fundadors de l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), sindicat del qual va arribar a ser vicepresident. Posteriorment va ser elegit president de la Federació Biscaina de Futbol i va pertànyer a la junta de la Reial Federació Espanyola de Futbol presidida per José Luis Roca. El 1988 va substituir-lo com a president, i fou reelegit en el càrrec en cinc ocasions: 1992, 1996, 2000, 2004 i 2008 . Actualment viu el seu cinquè mandat al capdavant del màxim organisme futbolístic espanyol.
És també vicepresident de la UEFA des de 1992 i de la FIFA des de 2000.
[modifica] Controvèrsia com a dirigent
El 2003 va acomiadar a qui va ser el seu secretari general durant 12 anys, Gerardo González, al·legant deslleialtat i sota acusacions de filtrar documents a la premsa. Des d'aquesta data, la Federació que presideix va iniciar un procés de reforma estructural sense precedents en tots els nivells, posant al capdavant d'aquest canvi a Jorge Pérez Arias, que va prendre els comandaments com a secretari general. La nova Ciutat del Futbol Espanyol a Las Rozas (Madrid), la remodelació de la Direcció Esportiva federativa (posant al capdavant a l'ex jugador i capità del Reial Madrid i de la Selecció, Fernando Hierro), o la nova estructura administrativa de la RFEF (incorporant professionals externs de prestigi al capdavant de diferents departaments - Vicente Casado Salgado, en Màrqueting, Emilio Garcia Silvero, per als temes jurídics, Pedro Rubio Otaño en Recursos Humans i Qualitat, o Antonio Bustillo per a la Comunicació - ex del Comitè Olímpic) han fet de la Federació de Futbol una institució d'acord amb els temps i amb la importància social i econòmica de l'activitat que promou a l'estat espanyol.
Durant el seu mandat en la RFEF s'ha qüestionat molt sobre la seva gestió a diferents nivells com el funcionament i designació en el col.lectiu arbitral, subvencions, i fins i tot en la seva actuació contra determinades resolucions de l'estat espanyol en matèries de successió del càrrec. El govern va intentar promoure una reforma en 2007 amb una norma específica que entre altres resultats conduiria a que abandonés el càrrec que ocupava des de feia més de 20 anys. Villar va respondre amb una candidatura recolzada per més del 80% dels vots, obtenint la reelecció.
Les nombroses tensions han desembocat en diversos processos judicials durant aquests dos lustres, generalment instats per opositors al seu mandat, en els quals ha obtingut sentències favorables dels Tribunals de Justícia.
[modifica] Selecció nacional
Va ser internacional en 22 partits amb la Selecció de futbol d'Espanya, en què va anotar tres gols. El seu debut amb el combinat nacional es va produir el 17 d'octubre de 1973 a Istanbul.
També va disputar una trobada amb la selecció olímpica d'Espanya.
[modifica] Clubs
| Club | País | Anys | Partits | Gols |
|---|---|---|---|---|
| CD Galdakao | País Basc | 1969-1970 | ||
| CD Getxo | País Basc | 1970-1971 | ||
| Athletic Club | País Basc | 1971-1981 | 361 | 11 |
[modifica] Referències
- ↑ Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
- ↑ Hemeroteca de Mundo Deportivo del 27-03-1974 San Mames: otro eslabón hacia el título (Consultat el 5 d'abril de 2011)
