Ángel Sánchez del Águila y Mencos

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÁngel Sánchez del Águila y Mencos
Biografia
Naixement31 de març de 1897
MortCa. 1973
Activitat
OcupacióMilitar
Membre de
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Cavalleria
Divisió Blava
Rang militar Tinent coronel
ConflicteGuerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Segona Guerra Mundial
Altres
Condemnat perSedició (Fets d'Alcalá, 1936)
Premis
(1942) Creu de ferro, 2a classe

Ángel Sánchez del Águila y Mencos (31 de març de 1897, ? - Ca. 1973, ?)[1][2] fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent capità, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes. Intervengué, a la Segona Guerra Mundial amb la Divisió Blava.

Era fill de José Sánchez del Águila y León (1853-?), auditor de guerra i que fou un dels encarregats d'evacuar Puerto Rico i altres illes, excepte Cuba, el 1898.[3] La seva mare era Rosario de Mencos y Ezpeleta. Tenia cinc germans.[4] El 1919 ingressà a l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid,[2] cosa que ja havia intentat el 1916.

Quarter de Cavalleria del Príncep, dit de san Diego, a Alvalà de Henares cap el 1912

En completar la seva formació fou destinat al Grup de Forces Regulars Indígenes de Tetuan i el 1926 fou ascendit a capità per mèrits de guerra.[5] El 1927 estava destinat a l'Escolta Reial i quedà disponible a la 1a regió militar.[6] El 1934 era jutge de causes a Barcelona i fou destinat al regiment de Caçadors de Calatrava, núm. 2, a Alcalà de Henares.[7]

Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de 29 militars de l'arma de Cavalleria adscrits als regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la República aprofità uns incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra a Alcalà de Henares per fer neteja de conspiradors a ambdós regiments.[8] Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República.[9] Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936 aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats i participaren en la formació de les milícies falangistes, en la repressió contra membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats) i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca de l'agost de 1936.[10]

El setembre de 1937 fou ascendit a comandant[11] i l'octubre destinat a la Divisió de Cavalleria.[12] El 1938 era comandant militar de Vera,[13] Almeria, i comandant del seu batalló. El 1940 era instructor a l'exèrcit del Turia. L'agost del 1941 agafà el comandament del Grup d'Exploració 250 d'Infanteria de la Wehrmacht (Divisió Blava) en el front de la Unió Soviètica. El 8 d'abril de 1942 li concediren la creu de ferro de 2a classe i el maig de 1942 fou rellevat.[14]

Fou ascendit a coronel honorífic des de tinent coronel el novembre de 1955 estant en reserva a Madrid.[15] Casat amb Carmen Alcubilla Herrero havia mort el 1973 a Madrid.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ Anuario Militar de España, 1918, pàg. 469.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Anuario Militar de España año 1918 pàg. 469». Hemeroteca Digital. bne.es, 1918. [Consulta: 29 juliol 2020].
  3. ↑ «S'ha acabat la guerra – Associació Palimpsest». [Consulta: 4 agost 2020].
  4. ↑ «Angel Sánchez del Aguila y Mencos». [Consulta: 4 agost 2020].
  5. ↑ «Recompensas». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, III, 191, 30-08-1927, pàg. 684.
  6. ↑ «Destinos». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, III, 193, 01-09-1927, pàg. 719.
  7. ↑ «Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España». [Consulta: 3 agost 2020].
  8. ↑ Vadillo Muñoz, J. [https://eprints.ucm.es/21456/1/T34476.pdf El Movimiento Obrero en Alcalá de Henares, (1868-1939)] (en castellà). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2013, p. 319. 
  9. ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 3 d’agost 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
  10. ↑ Massot i Muntaner, Josep, 1941-. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009. ISBN 9788498831757. 
  11. ↑ «Resolución de S.E. el Generalísimo de los Ejércitos Naclonales». Boletín Oficial del Estado, 345, 1937, pàg. 3606.
  12. ↑ «Por conveniencia de servicio...». Boletín Oficial del Estado, 376, 1937.
  13. ↑ «Resolución de S. E. el Generalísimo de les Ejércitos Nacionales». Boletín Oficial del Estado, 502, 1938, pàg. 6135.
  14. ↑ «memoriablau - SÁNCHEZ DEL ÁGUILA MENCO, Angel». [Consulta: 4 agost 2020].
  15. ↑ «Situación de Reserva». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, I, 28, 03-02-1956, pàg. 413.
  16. ↑ «Señalamiento de Haberes Pasivos». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, 70, Apéndices, 24-03-1974, pàg. 2.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ángel_Sánchez_del_Águila_y_Mencos&oldid=32816584»