Édouard Louis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÉdouard Louis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEddy Bellegueule
30 octubre 1992 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Hallencourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióUniversitat de Picardia
École Normale Supérieure
École des hautes études en sciences sociales Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
GènereNovel·la, drama; no-ficció, sociologia
Premis
2014: Premi Pierre Guénin contra l'homofòbia i per l'igualtat de drets, per la seva obra Adéu a l'Eddy Bellegueule
IMDB: nm6449175 Allocine: 690858 Goodreads author: 7757102 Modifica el valor a Wikidata

Édouard Louis nascut com a Eddy Bellegueule; (Picardia, 30 d'octubre de 1992) és un escriptor francès.[1][2]

Biografia[modifica]

Édouard Louis, nascut amb el nom d'Eddy Bellegueule, va néixer i créixer al nord de França, on s'ambienta la seva primera novel·la Adéu a l'Eddy Bellegueule.[1]

Louis va créixer en el si d'una família pobra sostinguda amb ajuts del govern: el seu pare era un treballador de fàbrica desocupat i la seva mare es guanyava la vida temporalment cuidant ancians.[3] La pobresa, el racisme i l'alcoholisme amb el qual es va enfrontar durant la seva infantesa, prevalent en la seva classe social, esdevindria el tema de la seva obra literària.[4]

Va ser el primer de la seva família en anar a la universitat, i el 2011 va ser admès a l'École Normale Supérieure de París.[5] El 2013 va canviar oficialment el seu nom per Édouard Louis.[6]

El mateix any, va editar l'obra col·lectiva, Pierre Bourdieu. L'insoumission en héritage, publicada per Presses universitaires de France, el qual analitza la influència de Pierre Bourdieu en el pensament crític i l'emancipació política.[7] Va amb la mateixa editorial que va concebre Des Mots, una sèrie de textos sobre les humanitats i les ciències socials, el primer del qual va presentar assajos de Georges Didi-Huberman i Didier Eribon.[8]

El gener de 2014, amb 21 anys, va publicar En finir avec Eddy Bellegueule, una novel·la autobiogràfica traduïda al català com a Adéu a l'Eddy Bellegueule per Anna Casassas Figueras amb Salamandra (2015). El llibre va rebre una gran atenció dels mitjans de comunicació de quantitat gran i va ser aplaudit pel seu mèrit literari i història absorbent.[9][10][11]

La novel·la també va alimentar el debat i controvèrsia sobre la percepció de la classe treballadora.[12] El llibre va ser un dels més venuts a França, amb més de 200.000 còpies en els mesos següents de la seva presentació, i s'ha traduït a 20 llengües.[13][14] Didier Eribon va parlar de l'«enorme gesta» del llibre i Le Monde i Les Inrocks van elogiar Louis com «un gran escriptor que recorda Thomas Bernhard», mentre que Xavier Dolan va destacar «l'autenticitat inconfusible dels diàlegs, com si Édouard Louis hagués escrit sempre».[15]

Estil i influències[modifica]

L'obra d'Édouard Louis manté una fina connexió amb la sociologia: la presència de Pierre Bourdieu impregna Adéu a l'Eddy Bellegueule, que evoca els temes de l'exclusió social, la dominació i la pobresa. La influència de William Faulkner també hi reval; l'estil de Louis es caracteritza per la superposició en la mateixa frase de diversos nivells de llenguatge i col·loca la llengua vernacla popular al centre de la seva escriptura. L'autor afirma que, amb el llenguatge popular, vol utilitza la violència com a tema literari: «Vull que la violència tingui un espai literari, com Marguerite Duras va fer de la bogeria o Claude Simon, de la guerra».[16]

La principal influència de Louis ve del sociòleg francès Didier Eribon, autor del llibre Retour à Reims, que Louis assegura que va marcar un punt d'inflexió per al seu futur com a escriptor.[17]

Obra publicada[modifica]

Novel·la
  • En finir avec Eddy Bellegueule. ISBN 9782021117707 Traduït al català com a Adéu a l'Eddy Bellegueule per Anna Casassas Figueras amb Salamandra (2015).
  • Histoire de la violence. Le Seuil, 2016. ISBN 2021177785. . Traduït al català com a Història de la violència.
  • Qui a tué mon père, Éditions du Seuil, 2018. Traduït al català com a Qui va matar el meu pare.
  • Combats et métamorphoses d'une femme, Éditions du Seuil, 2021. Traduït al català com a Lluites i metamorfosis d'una dona.
  • Changer : méthode, Éditions du Seuil, 2021
No-ficció

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «En finir avec Eddy Bellegueule: chronique de la haine populaire» (Review) (en francès). Marianne, 15-02-2014 [Consulta: 13 juliol 2014]. «Louis signe un premier roman époustouflant, En finir avec Eddy Bellegueule, son patronyme originel.» «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-06. [Consulta: 2 març 2015].
  2. ↑ Notice autorité BnF
  3. ↑ «En finir avec Eddy Bellegueule» (Review) (en francès). Telerama, 25-01-2014 [Consulta: 13 juliol 2014]. «le père est depuis longtemps au chômage après s'être bousillé le dos à l'usine, et où la mère nettoie les vieillards du village.»
  4. ↑ «Edouard Louis, phénomène littéraire à 21 ans» (Radio Transcript) (en francès). Radio France Internationale, 13-03-2014 [Consulta: 13 juliol 2014]. «Vous y racontez vos jeunes années, de 9 à 13 ans essentiellement, dans le nord de la France, où vous êtes né et vous avez été élevé dans une famille souffrant d'une grande misère, avec au quotidien l'alcoolisme, la pauvreté, le chômage, le désert culturel.» «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-12. [Consulta: 2 març 2015].
  5. ↑ Procès verbal des résultats d'admissionPDF
  6. ↑ Biography in Le Monde des Livres
  7. ↑ Présentation de l'ouvrage sur le Site de l'éditeur Arxivat 2014-03-12 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Eddy Bellegueule va aux PUF avec " des mots"» (Review) (en francès). France3, 08-04-2014 [Consulta: 13 juliol 2014]. «lEdouard Louis, originaire de Picardie et auteur d'En Finir avec Eddy Bellegueule s'apprête à piloter une collection qu Presses Universitaires de France.»
  9. ↑ For example in L'Express, Marianne Arxivat 2016-04-06 a Wayback Machine., Télérama, on France Culture Arxivat 2014-12-06 a Wayback Machine., France 2 (from 39'), etc.
  10. ↑ «Les deux visages d'Eddy Bellegueule» (Article) (en francès). Courrier Picard, 02-02-2014 [Consulta: 13 juliol 2014]. «lUne « comète de Halley, hors du commun », s'envole Madame Figaro.»
  11. ↑ «About the Author» (en francès). Le Seuil. [Consulta: 15 juliol 2014]. «Il arrive, aussi souvent que la comète de Halley passe dans notre ciel, qu'un livre soit tellement hors du commun, que son existence même tienne d'un tel miracle, que les mots font défaut.»
  12. ↑ «Edouard Louis: "Ce que j’écris dans ‘Eddy Bellegueule’ a été vécu"» (Interview) (en francès). Les Inrocks, 15-03-2014 [Consulta: 13 juliol 2014]. «lLe journaliste se permet des choses à l'égard des classes populaires qu’il ne se serait pas permis à l'égard des dominants. C’est l'expression d'un racisme de classe insupportable.»
  13. ↑ «Edouard Louis : "J'ai pris de plein fouet la haine du transfuge de classe"» (Interview) (en francès). Telerama, 15-07-2014 [Consulta: 15 juliol 2014]. «"Héritier du sociologue Pierre Bourdieu, sur l'oeuvre duquel il a dirigé un ouvrage collectif, infiniment sensible, et sincère, il porte un regard aigu sur la réception de son livre."»
  14. ↑ «New Releases on Top in January» (News). Publishers Weekly, 21-02-2014 [Consulta: 13 juliol 2014]. «lA handful of new titles topped the bestseller lists in the international markets at the start of 2014. In France, 21-year-old Edouard Louis's debut novel, Finishing Off Eddy Bellegueule, came in at #1.»
  15. ↑ «L'édito de Frédéric Bonnaud: Xavier Dolan et Edouard Louis, la possibilité d'une fuite» (Interview) (en francès). Les Inrocks, 07-05-2014 [Consulta: 13 juliol 2014]. «qui possède une oreille littéraire digne d'un Thomas Bernhard.»
  16. ↑ «Édouard Louis : le choc littéraire» (Interview) (en francès). Etre, 29-04-2014 [Consulta: 13 juliol 2014]. «"La violence a été le projet fondateur de mon livre. Je voulais faire de la violence un espace littéraire, comme Duras a fait avec la passion, la folie. Ou comme Claude Simon a fait pour la guerre. Ou Hervé Guibert, pour la maladie. C’est une violence qui la plupart du temps ne se voit pas. Justement, la puissance de la littérature pour moi, c’est montrer avec les mots l'invisible. ".» Arxivat 15 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-15. [Consulta: 2 març 2015].
  17. ↑ «Édouard Louis: famille, je vous hais» (Interview) (en francès). La Presse, 28-05-2014 [Consulta: 14 juliol 2014]. «"Le premier livre qui marquera un tournant pour le futur écrivain paraît en 2009. C'est Retour de Reims de Didier Eribon."»

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Louis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Édouard_Louis&oldid=32841394»