Étienne Monier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÉtienne Monier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1889 Modifica el valor a Wikidata
Estagell (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1913 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Decapitació Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsSimentoff Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvenedor porta a porta Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Étienne Monier (dit Élie Monier) (Estagell, Rosselló 20 d'abril de 1889[1] - París, 21 d'abril de 1913)[2] va ser un anarquista il·legalista, membre de la banda de Bonnot i més conegut pel sobrenom de Symentof,[3] que va morir guillotinat al 14è districte de París.[2]

Biografia[modifica]

Étienne Monier va néixer de pares de viticultors a Estagell, un petit poble amb una forta tradició anarquista des de la resistència al cop d'estat de Napoleó III en 1851.[4] Va aprendre el treball de jardiner i florista.[5] El 1909 va marxar a París. El 4 de desembre de 1910, es va negar a fer el servei militar i va marxar a l'estranger. Per tal de tornar a França, canvia la seva identitat, usa els papers d'un amic anarquista anomenat Samuelis Simentoff, nascut el 15 de gener de 1887 a Síros (Turquia). A París, coneix Victor Serge i Rirette Maîtrejean, i es troba amb Jules Bonnot.[cal citació]

El 25 de març de 1912 és a Montgeron durant el robatori d'un cotxe, en el qual es va produir un mort, i a Chantilly, durant l'atac a la Société Générale, en què van matar dos empleats. Va treballar un temps a Ivry-sur-Seine per al comerciant anarquista Antoine Gauzy. Fou arrestat el 24 d'abril de 1912, a un petit hotel del barri parisenc de Belleville.[6]

Va comparèixer a partir del 3 de febrer de 1913 davant la cour d'assises de París, juntament amb dinou altres acusats, entre els quals Victor Serge i Rirette Maîtrejean, directors del setmanari L'Anarchie. Va ser un dels quatre acusats condemnats a mort. Després del veredicte, va disculpar Eugène Dieudonné, també condemnat a mort per la seva suposada participació en l'agressió de la rue Ordener. Dieudonné fou amnistiat.

Va ser executat el 21 d'abril de 1913, al mateix temps que André Soudy i Raymond Callemin (Raymond la Science).

El 1968 es va realitzar una pel·lícula sobre la banda, La Bande à Bonnot, en què Jacques Brel interpreta Raymond la Science.[7]

Referències[modifica]

  1. «Archives des Pyrénées Orientales, commune d'Estagel, acte de naissance n.42, année 1889 (page 60/211)». Arxivat de l'original el 2018-11-27. [Consulta: 27 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 Archives de Paris 14e, acte de décès n. 2011, année 1913 (page 22/31)
  3. «20 agost: Elie Mounier» (en francès). Ephéméride Anarchiste. [Consulta: 16 novembre 2020].
  4. Cárdenas, Fabricio. 66 petites histoires du Pays Catalan. Perpignan: Ultima Necat, 2014. ISBN 978-2-36771-006-8. OCLC 893847466. 
  5. Janine Tissot, MONIER Etienne, Elie dit Symentof on janinetissot.fdaf.org
  6. Richard Parry: The Bonnot gang. Rebel Press, 1987, ISBN 978-0-946061-04-4, p. 115.
  7. «La bande à Bonnot». Filmaffinity.

Bibliografia[modifica]