Štip

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Štip (macedoni Штип) és una ciutat i municipalitat de la República de Macedònia, la principal de la part oriental. Té una població el 2002 de 47.000 habitants. Està situada entre les valls de Lakavica, Ovče Pole i Kočani, i dos rius passen per la ciutat, el Bregalnica (el segon més important del país) i el Otinja que parteix la ciutat en dos parts. Al turó d'Isar hi ha una fortalesa medieval.

Història[modifica | modifica el codi]

Štip (antiga Astibo/Astibos/Astibus) fou la capital dels peonis que vivien a l'oest del riu Axius als segles V i IV aC; a la zona hi vivien les tribus peònies dels derrons (anomenats així pel deu Darron) i dels lees (laeae) que van encunyar monedes imitant a les ciutats gregues.[1] Aquestes tribus foren afectades per la invasió persa del 480 aC del rei Xerxes I, però van restar un poder fort i un poble organitzat; van acabar dominats per Macedònia en temps del rei Alexandre I de Macedònia abans del 360 aC.[2]

Al segle III aC esmenta la zona l'escriptor i historiador Poliè que anomena al riu Astibo (suposadament el Bregalnica) i diu que alli eren coronats els reis peonis.[3] a la vora de la moderna Štip. El primer establiment esmentat, Astibus, data del temps de l'emperador Tiberi (14-37) com una estació de la ruta entre Stobi i Pautalia[4]

A la segona meitat del segle III els bàrbars i especialment els gots van destruir molts establiments romans als Balcans entre els quals Astibus, però va sorgir una nova població, Estipeon o Stipion, al mateix lloc que l'antiga vila. Va existir sota romans i bizantins.[5] Vers el començament del segle VI pobles eslaus i àvars es van establir a la zona, van destruir l'establiment bizantí i s'hi va quedar la tribu eslava dels sagudats, que va donar a la ciutat el nom d'Štip. Al segle X hi van predicar Ciril i Metodi abans de seguir cap a la Gran Moràvia, i foren dels primers eslaus a adoptar el cristianisme.[6]

Štip al segle XIX

El búlgars van dominar la zona sota el tsar Samuel (997-1014), però després de la victòria bizantina a Kleidion (1014) va retornar a control bizantí fins al 1330 quan el rei Esteve Urosh III Dečanski la va conquerir i unir als seus dominis; va formar part del principat serbi de Constantí Dejanovitch (Dragaš) entre el Vardar i el Struma que després de la batalla de Čirmen (1371) va esdevenir tributari dels otomans; va estar sota domini del príncep serbi fins al 1394 quan a la mort de Constantí lluitant al costat dels otomans a la batalla de Rovine, el principat fou annexionat i el 1395 constituït en sandjak; els otomans van anomenar a la ciutat com Ishtib i al sandjak com Kostand-ili o Kustendil és a dir la terra de Constantí. Al segle XV fou centre d'un wilayat i al segle XVI d'un kada integrant del khass del sandjakbeg i administrat pel seu voivoda. La majoria de la població va restar búlgara. Va romandre en poder dels otomans excepte del 1689 al 1690 quan fou ocupada pels austríacs. Al segle XIX va formar part de l'eparquia de Kustendil. El 1894 la població la formaven 10.900 búlgars (macedonis), 8700 turcs, 800 jueus i 500 gitanos. El 1913 al final de la segona Guerra dels Balcans, va passar a Sèrbia que va esdevenir Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1919) i regne de Iugoslàvia (1920).

El 6 d'abril de 1941 fou bombardejada pels avions alemanys que venien de Bulgària.[7] i les forces aliades búlgares i alemanyes van ocupar la zona fins al setembre de 1944; llavors va quedar sota ocupació alemanya fins que fou ocupada pels partisans comunistes i l’exèrcit búlgar, ara part dels aliats, el 8 de novembre de 1944.[8] El 8 de novembre, dia de l'alliberament, és la festa local de la ciutat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Població segons el cens del 2002:

'Municipalitat d'Štip' Total Macedonis turcs gitanos vlacs serbis albanesos bosnians altres
Total 47796 41670 1272 2195 2074 294 12 11 265
Dones 23876 20935 612 1039 981 153 4 6 146
Homes 23920 20735 660 1156 1093 144 8 5 119
República (%) 2,36 3,21 1,63 4,07 21,39 0,83 0 0,06 1,26

Economia[modifica | modifica el codi]

És centre del tèxtil i la indústria de la moda.

Llocs interessants[modifica | modifica el codi]

Estàtua d'Alexandre el Gran
  • Monestir ben conservat del segle XIV
  • Castell d'Isar
  • Bezisten o bezestan, un gran edifici otomà, antic mercat i ara galeria d'art
  • Fonts termals minerals de Kežovica
  • Ruïnes de l'antiga ciutat de Bargala
  • Església de Sant Elies abans Arcàngel Miguel transformada en mesquita
  • Mesquita Fethiye o del sultà Murad.

Personalitats[modifica | modifica el codi]

Entre d'altres, són de la ciutat dos ex presidents de la república i dos ex primer ministres

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Macedonian Coins», 2007-09-07. [Consulta: 2007-09-07].
  2. Hammond, N. G. L.. The Miracle that was Macedonia. London: Sidgwick & Jackson Ltd, 1991, p. 22. 
  3. «Astibo», 2007-09-07. [Consulta: 2007-09-07].
  4. «Stip», 2007-09-07. [Consulta: 2007-09-07].
  5. «City of Shtip», 2007-09-07. [Consulta: 2007-09-07].
  6. «City of Shtip», 2007-09-07. [Consulta: 2007-09-07].
  7. Dnevnik newspaper
  8. «City of Shtip», 2007-09-07. [Consulta: 2007-09-07].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Štip

Coord.: 41° 44′ N, 22° 11′ E / 41.733°N,22.183°E / 41.733; 22.183