Ștefania Mărăcineanu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaȘtefania Mărăcineanu

(1922) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1882 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Bucarest (Regne de Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1944 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Bucarest (Regne de Romania) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Bellu Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bucarest (1907–)
La Sorbona
escola central de Bucarest Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMarie Curie Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRadioactivitat Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísica, química, professora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Curie (–1926)
Observatori de París (–1929)
Universitat de Bucarest Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Lloc webstefania-maracineanu.ro Modifica el valor a Wikidata

Ștefania Mărăcineanu (Bucarest, 18 de juny de 1882 (Julià) - Bucarest, 15 d'agost de 1944) fou una física romanesa de renom internacional, que va formular teories sobre la radioactivitat, la radioactivitat artificial i el procés de desencadenament artificial de la pluja.[1][2][3][4][5][6][7]

Biografia[modifica]

Ștefania Mărăcineanu va néixer a Bucarest, el 18 de juny de 1882 (calendari julià), 30 de juny en el calendari gregorià.[8] Es coneixen molt pocs detalls sobre la seva vida primerenca, excepte que va tenir una infància infeliç, de la qual no volia parlar. Va estudiar a l'escola secundària "Elena Doamna" de Bucarest i després va assistir a la Facultat de Ciències Físiques i Químiques, on es va graduar el 1910.[9] Va treballar durant un temps com a professora a la Școala Centrală din București, una escola pública per a noies.

A partir del 1922, amb l'ajut d'una beca, Ștefania Mărăcineanu va assistir a les classes de radioactivitat impartides per Marie Curie al l'Institut del Radi de París.[10] El 1924 va defensar la seva tesi doctoral titulada Recherches sur la constante du polonium et sur la pénétration des substances radioactives dans les métaux[11] a la Universitat de la Sorbona de París per la qual va rebre la qualificació Très Honorable.[9] Amb una breu interrupció, romangué a París durant sis anys per estudiar l'efecte de la radiació solar sobre les substàncies radioactives. Mentre estudiava la radioactivitat del poloni, Ștefania Mărăcineanu es va adonar que la vida mitjana del poloni sembla dependre del material on s’emmagatzema la mostra de poloni. La seva explicació d'aquest fenomen fou que les partícules alfa emeses pel poloni transformarien el material del substrat en un element radioactiu.

El 1930 va tornar a Romania i va col·laborar amb el professor Dimitrie Bungențianu a la Universitat de Bucarest, o reeixí a crear, amb els seus propis mitjans, el primer laboratori de radioactivitat de Romania. Amb l'ajut dels professors Bungențianu i Nicolae Vasilescu-Karpen, experimentaren amb un mètode per desencadenar pluges artificials dispersant sals radioactives als núvols.[9][12][13]

El 1935 es va atorgar el Premi Nobel de Química a Frédéric Joliot-Curie i Irène Joliot-Curie pel descobriment de la radioactivitat artificial. Ștefania Mărăcineanu va expressar la seva consternació pel fet que Irene Joliot-Curie hagués utilitzat una gran part de les seves observacions sobre la radioactivitat artificial, sense esmentar-la. Mărăcineanu va afirmar públicament que havia descobert la radioactivitat artificial durant els seus anys d'investigació a París.[9][10]

Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Romania des del 21 de desembre de 1937.[14]

Ștefania Mărăcineanu va emmalaltir de càncer a causa de l'exposició a la radiació, i va morir el 15 d'agost de 1944.[9]

Hipòtesis controvertides[modifica]

Ștefania Mărăcineanu va estudiar la connexió entre la radioactivitat i la pluja i, posteriorment, la relació entre terratrèmols i precipitacions. Va llançar altres hipòtesis controvertides, com ara la influència de la llum solar o fins i tot de l'aigua de pluja sobre la radioactivitat.[10] La hipòtesi que la llum solar podria induir la radioactivitat artificial fou, durant molt de temps, debatuda a la comunitat científica de l'època, tant a França com a Alemanya i Anglaterra. Sembla que la disputa va ser força acalorada i va contribuir a l'aïllament de Stefania Mărăcineanu del grup del laboratori Curie.[10]

Referències[modifica]

  1. (francès) Ion N Iacovachi - Stéphanie Mărăcineanu, savante précurseur de la découverte de la radioactivité artificielle : centenaire. Noesis, núm. 10, 1984
  2. (romanès) Edmond Nicolau, IM Ștefan, 100 de oameni de știință și inventatori români, Editorial Ion Creangă, Bucarest, 1987
  3. (romanès) Ion Văduva-Poenaru, Mărăcineanu Ștefania, a Enciclopedia marilor personalități: din istoria, știința și cultura românească de-a lungul timpului, volum 2 (G-O), Editorial Geneze, 1999, ISBN 978-973-9099-29-5, 499 pagini
  4. (romanès) George Marcu, Rodica Ilinca, Dicționarul personalităților feminine din România, Editorial Meronia, 2009, ISBN 978-973-7839-55-8
  5. «Ştefania Mărăcineanu - Enciclopedia României - prima enciclopedie online despre România». [Consulta: 28 abril 2022].
  6. «Povestea româncei care a provocat prima ploaie artificială din lume. Cine a fost Ștefania Mărăcineanu» (en romanès). Playtech.ro, 21-11-2021. [Consulta: 28 abril 2022].
  7. «Ștefania Mărăcineanu: un Nobel nunca compartido» (en castellà). Mujeres con ciencia, 27-01-2021. [Consulta: 28 abril 2022].
  8. «Calendar Converter». [Consulta: 28 abril 2022].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 (romanès) Mihai Rogai, Un paradox românesc - Celebri în lume, acasă necunoscuți - Ștefania Mărăcineanu, Formula AS, nr. 928, 2010
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 (anglès) Miruna Popescu, Marelene F. Rayner-Canham, Geoffrey Rayner-Canham, Stefania Maracineanu - Ignored Romanian Scientist, a A devotion to their science: pioneer women of radioactivity, Editors M. F. Rayner-Canham i G. Rayner-Canham, McGill-Queen's Press - MQUP, 1997, ISBN 978-077-3516-42-7
  11. En català, Recerca sobre la constant del poloni i la penetració de substàncies radioactives als metalls
  12. (romanès) Mihai Rogai, Ploaia artificială a fost inventată în România, Evenimentul Zilei, 13 septembrie 2009
  13. George Marcu, Rodica Ilinca, Femeile romane (V). Femeia care a provocat prima ploaie artificiala din lume, Ziarul Financiar - Ziarul de Duminică, 26 de novembre 2009
  14. «Llista de membres de l'Acadèmia de Ciències de Romania (ASR) (1936-1948) p.2». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 29 gener 2021].

Bibliografia seleccionada[modifica]

Enllaços externs[modifica]