AS Serpentis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicAS Serpentis
Tipusestrella variable, binària eclipsant, estel i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F2[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpent Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra444,089 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)11,39 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,2518 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−19,653 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−9,538 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 38m 49.0208s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)2° 15' 30.2114''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GSC 00355-00042 (GSC)
2MASS J15384901+0215301 (2MASS)
UCAC2 32551279 (Second USNO CCD Astrograph Catalog)
UCAC3 185-125402 (Third USNO CCD Astrograph Catalog)
[GGM2006] 13443716 (A catalog of 1022 bright contact binary stars (en) Tradueix)
Gaia DR1 4423798653975251968 (Gaia DR1)
Gaia DR2 4423798658271222528 (Gaia Data Release 2)
AS Ser (Catàleg General d'Estrelles Variables)
TYC 355-42-1 (Catàleg Tycho)
ASAS J153849+0215.5 (All Sky Automated Survey)
TIC 459384205 (TESS Input Catalog)
Gaia DR3 4423798658271222528 (Gaia DR3) Modifica el valor a Wikidata

AS Serpentis (AS Ser / AN 42.1935) és un estel variable en la constel·lació del Serpent.[4] Es localitza a la regió de Serpens Caput, el cap de la serp, entre ψ Serpentis i 10 Serpentis. La seva distància al Sistema Solar és de 1154 ± 17 anys llum.[5]

AS Serpentis és un estel binari les components del qual estan tan properes que gairebé arriben a tocar-se, compartint la seva capa exterior de gas. Omplin el 99 % dels seus lòbuls de Roche, per la qual cosa pràcticament constitueix un binari de contacte. La component principal té tipus espectral F2 i una temperatura aproximada de 7000 K. La seva massa és un 50 % major que la del Sol i el seu radi un 53 % major que la d'aquest, brillant amb una lluminositat 5 vegades major que la lluminositat solar. L'estel acompanyant té la meitat de massa que el Sol i el seu radi equival al 90 % del radi solar. D'acord amb la seva massa, aquest és un estel de tipus M0, si bé, amb 1/3 de la lluminositat del Sol, és massa lluminós per al seu tipus espectral. La velocitat de rotació d'aquest binària és 55 vegades major que la del Sol.[6]

El període orbital del sistema és de 0,4659 dies (11,18 hores), i AS Serpentis està classificat com un binari eclipsant. La seva lluentor fluctua entre una magnitud aparent d'+11,40 a +12,00, i existeix un eclipsi principal i un eclipsi secundari, que s'hi corresponen amb una caiguda en la lluentor de 0,26 magnituds per al primer i 0,10 magnituds per al segon.[7][8] A més s'ha observat que el període orbital no és constant, sinó que oscil·la; l'amplitud d'aquesta oscil·lació és de 0,0049 dies al llarg d'un període de 11,8 anys. Això pot deure's a cicles d'activitat magnètica d'ambdós components o a la presència d'un tercer cos no detectat. En aquesta última hipòtesi, el tercer cos, de 0,28 masses solars, seria un nan vermell de tipus M5V si fóra un estel de la seqüència principal i orbitara a una distància de 5,93 ua de la binària propera.[6]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. V* AS Ser -- Eclipsing binary of beta Lyr type (SIMBAD)
  5. Gettel, S. J.; Geske, M. T.; McKay, T. A. «A Catalog of 1022 Bright Contact Binary Stars». The Astronomical Journal. pp. 621-632.
  6. 6,0 6,1 Zhu, L.-Y.; Qian, S.-B.; Yang, Y.-G. «The First Multi-Color Photometric Study of the Near-Contact Binary as Serpentis». The Astronomical Journal. pp. 337-343.
  7. AS Serpentis (General Catalogue of Variable Stars)
  8. Malkov, O. Yu.; Oblak, E.; Snegireva, E. A.; Torra, J. «A catalogue of eclipsing variables». Astronomy and Astrophysics. pp. 785-789 (Taula consultada en CDS).