A Mesa pola Normalización Lingüística
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | associació cultural | ||||
| Objectius | estandardització lingüística | ||||
| Història | |||||
| Creació | abril 1986 | ||||
| Fundador | Associació Gallega de la Llengua, Associació d'Escriptors en Llengua Gallega, Asociación Socio-Pedagóxica Galega i Federació d'Associacions Culturals Gallegues | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| Correlingua | |||||
| Abertos ao galego | |||||
| línia gallega | |||||
| Pipocas | |||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Galícia | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Avelino Pousa Antelo Xosé Manuel Sarille (1986–1997) Concha Costas (1997–2002) Carlos Callón (2002–2014) Marcos Maceira (2014–) | ||||
| Filial | |||||
| Lloc web | amesa.gal | ||||
      | |||||
A Mesa pola Normalización Lingüística (MNL) és una organització gallega que lluita per la normalització de la llengua gallega per mitjà de campanyes de promoció de l'ús del gallec i de conscienciació sobre problemes concrets.[1][2] L'agost de 2012 va morir el seu president d'honor Avelino Pousa Antelo.[3]
Història[modifica]
Es va crear després de l'Encontro sobre o estado actual da normalización lingüística celebrat l'any 1986 i en virtut de l'acord adoptat llavors per l'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega, l'Asociación Sócio-Pedagóxica Galega, la Federación de Asociacións Culturais Galegas i l'Associació de la Llengua Gallega.[4]
La seva activitat es desenvolupa en l'àmbit de l'ensenyament, el món audiovisual,[5] la toponímia, el comerç, l'empresa, l'administració[6] i en tota la vida pública gallega.[7][8]
A finals de la dècada del 1990, SEAT va presentar un cotxe anomenat SEAT Arosa. La Mesa va iniciar una campanya consistent en l'enviament de postals amb un cotxe dibuixat a la seu de l'empresa a Barcelona sol·licitant el canvi del nom per Arousa. Finalment, SEAT va oferir a qui ho sol·licitava el canvi de placa amb el nom correcte.
Durant anys la Mesa va mantenir una disputa als jutjats contra l'Ajuntament de la Corunya pel nom de la ciutat. Finalment, la posició de l'aleshores alcalde, Paco Vázquez, contrària a la normalització, va ser desestimada.[9]
L'any 2017, la Mesa va dur a terme una campanya anomenada «Sentido Común» consistent en una Iniciativa Legislativa Popular per a reivindicar que l'exercici del dret a la informació i atenció en gallec en l'àmbit socioeconòmic estigués materialment garantit.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «A Mesa pola Normalización presenta ante la RAG la iniciativa para que la ley estatal del audiovisual fomente el gallego». Europa Press, 04-10-2021. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «A Mesa pola Normalización Lingüística mostra suport a l'OCB davant els atacs de l'extrema dreta al català». dBalears, 01-08-2023. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «A Mesa chora o falecemento do seu presidente de Honra, Avelino Pousa Antelo - A MESA pola normalización lingüística», 23-08-2012. Arxivat de l'original el 2012-08-23. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ Carta fundacional (recuperada de Internet Archive, captura do 13 de febreiro do 2006).
- ↑ «La oferta de programación infantil en gallego es menos del 1%, critica A Mesa pola Normalización Lingüística» (en castellà), 27-04-2023. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ Paz, Rodrigo. «A Mesa pola Normalización Lingüística pide a los diputados utilizar el gallego» (en castellà), 18-08-2023. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ Información na páxina de Praza Pública
- ↑ Longalingua 16 (maio de 2008), páx. 5
- ↑ Bravo, Isabel. «A Mesa se moviliza en defensa de la toponimia galega tras la polémica de los carteles de "La Coruña" y "Sangenjo"» (en espanyol europeu), 30-06-2023. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Home - Sentido Común», 17-05-2017. Arxivat de l'original el 2017-05-17. [Consulta: 3 setembre 2023].