Abella italiana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Abella italiana
Honeybee-27527-1.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Família: Apidae
Gènere: Apis
Espècie: Apis mellifera
Subespècie: A. m. ligustica
Nom trinomial
Apis mellifera ligustica
Spinola, 1806

Apis mellifera ligustica o abella italiana és una subespècie d'Apis mellifera.

Origen[modifica | modifica el codi]

TEs creu que és originària d'Itàlia continental al sud dels Alps, i al nord de Sicília. Aquesta subespècia podria haver sobreviscut la darrera glaciació a Itàlia.[1] És genèticament diferent de la subespècie de la península Ibèrica Apis mellifera iberiensis i de la de Sicília. És la que té una distribució més àmplia entre les abelles de la mel i s'adapta a climes des del subtropical al temperat fred però no tant en regions tropicals humides.

No resiteixen tant les hiverns freds de les latituds altes, ja que no formen un grup compacte a l'hivern i necessiten consumir molta mel per hivernar a més de tenir la tendència a fer cria encara a finals de tardor.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

  • Color: L'abdomen té bandes marrons i grogues. Entre les diferents soques d'aquestes abelles hi a diferències en la coloració.
  • Mida: els cossos són més petits que els de l'abella Apis mellifera mellifera
  • Llargada de la llengua: 6,3 a 6,6 mm
  • Índex cubital mitjà: 2,2 a 2,5

Resistència a les malalties[modifica | modifica el codi]

No està clar que ligustica sigui més resistent als àcars que Apis mellifera mellifera. Semblen ser menys tolerants a Nosema que aquestes. No són capaces de retenir les femtes durant llarg períodes i necessiten fer freqüents vols de neteja.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Encara que la seva reputació és de ser dòcils els híbrids poden ser agressius.

Punts forts[modifica | modifica el codi]

  • Són molt prolífiques[2]
  • Guarden molt bé el rusc
  • Fan servir poc pròpolis
  • excel·lents recol·lectores
  • Construeixen molt bé la bresca.
  • cobreixen la mel amb opercles brillants blancs
  • mostren baixa tendència a eixamenar
  • tendència a recollir més mel de flors que no pas mel de melada.[3]

Febleses[modifica | modifica el codi]

  • Manca de vitalitat
  • susceptibilitat a les malalties
  • Gran consum de les reserves[3]
  • més propensió a la deriva i el robatori de mel.
  • l'època de cria comença tard i acaba tard sense connexió amb el flux de nèctar
  • tendeixen a recollir en distàncies més curtes que altres abelles com carnica o mellifera, i per tant poden ser menys efectives en fluxs de nèctar pobres.


Distribució mundial[modifica | modifica el codi]

  • 1853? introduïda a Alemanya
  • 1854 [http://nla.gov.au/nla.news-article13236341 introduïda a Polònia per Dr. Jan Dzierżon
  • 1854 introduïda al Regne Unit
  • 1859 introduïda als Estats Units
  • 1862 introduïda a Austràlia,
  • 1866 introduïda a Finlàndia
  • 1880 introduïda a Nova Zelanda
  • 1884 introduïda a l'olla Kangaroo del sud d'Austàlia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Franck, P; Garnery, L.; Celebrano G.; Solignac M.; Cornuet J. Hybrid origins of honeybees from Italy (Apis mellifera ligustica) and Sicily (A. m. sicula) Article first published online: 25 DEC 2001; Molecular Ecology Volume 9, Issue 7, pages 907–921, July 2000
  2. Tarpy, David R.; Lee, JeffreyA comparison of Russian and Italian Honey bees [North Carolina State University] Extension Service
  3. 3,0 3,1 Brother Adam, "Breeding the Honeybee" (Northern Bee Books: Mytholmroyd, 1987), pp. 96-98.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abella italiana