Accessibilitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «accessibilitat web».
Símbol de l'accessibilitat

L'accessibilitat és el grau en el qual totes les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tècniques o físiques.

Les noves tecnologies aplicades a persones amb dependencia, afavoreixen la seva autonomia i els hi proporciona autoestima i més qualitat de vida.

Noves tecnologies aplicades a l'atenció de les persones[modifica | modifica el codi]

La teleassistència consisteix amb l'incorporació de dispositius tecnològics que ajuden aprevenir perills a la llar i a actuar amb més celeritat en cas d'accident o malestar sobtat de les persones. També permeten la comunicació a persones amb dificultats en la parla.

El servei de teleassistència facilita l'assistència a les persones usuàries de forma permanent, les 24 hores del dia i tots els dies de l'any amb l'objectiu de donar resposta inmediata devant de situacions de petició d'ajuda i ofereix de forma permanent a la persona usuària una resposta inmediata.

Per persones amb dificultat de comunicació la teleassistència ha incorporat aparells habilitats, que s'afegeixen al dispositiu habitual i que permet la comunicació de persones sordes o de dificultat amb la parla, i que permeten efectuar una comunicació escrita. Per a fer-los servir, l'usuari ha de prémer el polsador d'alarma per activar l'avís al centre d'Atenció. En activar l'alerta s'inicia un diàleg escrit mitjançant el dispositiu específic en el qual l'usuari només ha d'anar escollint la resposta més adient al seu cas, pitjant-la directament a la pantalla de l'aparell.

Per facilitar la comunicació, s'ha establert un protocol basat en la visualització de preguntes i respostes en la pantalla que s'activen per via tàctil i sense necessitat d'escriure.

S'han implementat nous dispositius per facilitar l'assistència:

1- Les tauletes tactils permeten que els familiars cuidadors estar en contacte amb d'altres cuidadors i obtenir informació útil per a la cura de les persones dependents.

- Accedir a documents o videos d'interes per als cuidadors, com concells sobre alimentació, la vellesa com a valor, la ment en forma, riscos a la llar i d'altres més específiques.

- Accés a jocs i exercicis mentals per consevar les capacitats cognitives.

- Intercanvi de missatges amb d'altres persones usuàries, amb les seves persones de contacte o amb el servei de teleassistència corresponent.

- Plantejament de dubtes o propostes.

- S'informa sobre esdeveniments del seu interes, principalment activitats socioculturals del seu entorn.

2- Localitzador personal(LOPE). Dispositius GPS que ajuden a localitzar persones amb malalties neurodegeneratives en cas de pèrdua o desorientació. Permet la localització remota permanent de les persones usuàries gràcies a la xarxa telefónica movil. Alhora permet detectar i alertar de situacions potencialment perilloses relacionades amb la posició geogràfica dels usuaris. Així la persona que té un "LOPE" pot ser localtzada pels familiar o persones cuidadores. Aquest aparell permet també la configuració personalitzada perquè notifiqui automàticament l'entrada a zones prefixades com a perilloses, la sortida d'una zona de seguretat o be quan la persona es desplaça a més de 35Km/h. Si és el cas, la Creu Roja notifica de manera automàtica les incidències assenyalades a les persones cuidadores de contacte i, en cas necessari, mobilitza recursos d'emergència que pertoquin.

3- Teleassistencia movil.

A través d'un dispositiu similar a un telèfon movil, les persones usuàries poden sol·licitar ajuda 24 hores al dia tots els dies de l'any, dins i fora del seu domicili. Disposa d'un punsador d'emergència per que la persona usuària sol·liciti ajuda quan ho requereixi i que permet posar-se en contacte directament amb el centre de teleassistència.

Aquest dispositiu està equipat amb tecnologia GPS i GSM que permet el seguiment i la localització en cas d'emergencia, i ajuda a l'usuari a mantenir el contacte amb l'entorn habitual i realitzar activitats fora del domicili amb seguretat i tranquilitat.

4- Dispositius perifèrics per implementar al servei de teleassistència.

- Dispositius de detecció de gas. Dissenyat per detectar fuites de gasos com el butà, propà, gas natural i gas ciutat.Quan detecta una fuita de gas a l'habitatge, emet un senyal visual i un altre acústic per alertar a l'usuari i paral·lelament s'activa una alarma automàtica a la central.

- Dispositiu per detecció de foc i fum. Dissenyat per detectar la presència de tot tipus de fums o foc i especialment tots aquells que es troben en un estat incipient. En percebre la presència de fum/foc, emet un senyal acustic i visual, enviant un senyal d'alarma automàtic a la central corresponent.

- Dispositiu d'obertura de porta. Permet controlar la inactivitat de la persona usuària mitjançant la no abertura de certes portes (nevera, microones.....) durant un període de temps determinat, alertant així del no compliment de la rutina diaria d'aquesta persona i activant una alarma automàtica a la central de teleasistència.

- Dispositiu de movilitat. Permet controlar l'absencia de moviment de la persona durant un període de temps determinat enviant un senyal d'alerta a la central de teleassistència corresponent.

Supressió de barreres[modifica | modifica el codi]

L'accessibilitat és part integral del sistema de transport públic de Curitiba, Brasil.

Per a promoure l'accessibilitat es fa ús de certes facilitats que ajuden a salvar els obstacles o barreres d'accessibilitat de l'entorn, aconseguint que aquestes persones realitzen la mateixa acció que poguera portar a terme una persona sense cap tipus de discapacitat. Aquestes facilitats són anomenades ajudes tècniques. Entre aquestes es troben l'alfabet Braille, la llengua de signes, les cadires de rodes, els senyals auditius dels semàfors, etc.

Informàtica i internet[modifica | modifica el codi]

En informàtica, l'accessibilitat inclou ajudes com les tipografies d'alt contrast o gran grandària, magnificadores de pantalla, lectors i revisors de pantalla, programes de reconeixement de veu, teclats adaptats, i altres dispositius apuntadores i d'entrada d'informació.

L'accessibilitat aplicada al contingut d'Internet es denomina accessibilitat web. En la Web, el W3C ha desenvolupat directrius o pautes específiques per a permetre i assegurar aquest tipus d'accesiblitat. El grup de treball dins del W3C encarregat de promoure-la és el WAI (Web Accessibility Initiative), elaborant per a això unes Pautes d'Accessibilitat al contingut Web 1.0, WCAG.

El Centre per al Disseny Universal de la Universitat de l'Estat de Carolina del Nord ha desenvolupat els principis i directrius essencials del disseny universal,[1] que són una eina molt vàlida per a la seva aplicació al materials publicats a la xarxa i especialment indicats si el seu contingut és didàctic.

Aquests són els set principis, amb les seves directrius:

1. Ús equitatiu. El disseny ha de ser útil per a persones amb capacitats diferents. Per tant, cal:

  • Proporcionar els mateixos mitjans d'ús per a tots: idèntics, quan sigui possible; equivalents, quan no ho sigui.
  • Evitar segregar o estigmatitzar a qualsevol usuari.
  • Que els elements de privadesa i seguretat siguin accessibles per a tots els usuaris.
  • Que el disseny sigui atractiu per a tots els usuaris.

2. Ús flexible. El disseny ha d'adaptar-se a una àmplia varietat de preferències i capacitats individuals. Per tant, cal:

  • Oferir diverses opcions quant als mètodes d'utilització
  • Que s’adapti a dretans i esquerrans.
  • Que faciliti l'exactitud i precisió de l'usuari.
  • Que s’adapti al ritme de l'usuari.

3. Ús senzill i intuïtiu. El disseny ha de ser fàcil d'entendre, independentment de l'experiència, els coneixements, les habilitats lingüístiques o el nivell de concentració de l'usuari. Per tant, cal:

  • Eliminar les complexitats innecessàries.
  • Respondre a les expectatives i la intuïció de l'usuari.
  • Adaptar-se a una àmplia gamma de nivells d’alfabetització i habilitats en el llenguatge.
  • Organitzar la informació, segons la seva importància.
  • Proporcionar avisos i comentaris eficients durant l'execució de cada tasca i després de realitzar-la.

4. Informació perceptible. El disseny comunica a l'usuari la informació necessària de manera eficaç, sense importar les condicions ambientals o les capacitats sensorials de l'usuari. Per tant, cal:

  • L'ús redundant de diversos codis (gràfic, verbal, tàctil) per presentar la informació essencial.
  • Suficient contrast entre la informació essencial i el que hi ha al seu voltant.
  • Procurar una òptima "legibilitat" de la informació essencial.
  • Diferenciar els elements de manera que es puguin descriure (és a dir, fer més fàcil donar instruccions).
  • Proporcionar compatibilitat amb la varietat de tècniques o dispositius usats per persones amb limitacions sensorials.

5. Tolerància a l'errorEl disseny ha de minimitzar els riscos i les conseqüències adverses d'accions accidentals o no intencionades. Per tant, cal:

  • Organitzar els elements per a minimitzar els riscos i errors: els elements més usats seran els més accessibles, mentre que els perillosos s'eliminaran, aïllaran o protegiran.
  • Avisar dels riscos, perills i errors.
  • Funcionar a prova d’errors.
  • Desencoratjar l'acció inconscient en les tasques que requereixen vigilància.

6. Esforç físic reduïtEl disseny ha de tendir a facilitar l'ús de manera eficient i còmoda, i amb un mínim de fatiga. Per tant, cal:

  • Permetre a l'usuari que conservi una posició corporal neutre.
  • Reduir de manera raonable la força necessària per interaccionar.
  • Minimitzar les accions repetitives.
  • Minimitzar l’esforç físic sostingut.

7. Mides i espais adequats per a apropar-se i utilitzar-lo. S'ha de procurar que les mides i els espais siguin adequats per aproximar-se, tocar-lo, manipular-lo i utilitzar-lo, amb independència de la grandària corporal de l’usuari, de la seva postura o la seva mobilitat. Per tant, cal:

  • Proporcionar una línia de visió clara dels elements importants per a qualsevol usuari assegut o dret.
  • Facilitar l’accés còmode a tots els elements a qualsevol usuari, estigui dret o assegut.
  • Adaptar-se a les variacions de la mida de la mà i de la capacitat de subjecció.
  • Facilitar espai adequat per a l'ús d’ajudes tècniques o de l’assistent personal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Center for Universal Design (1997). The Principles of Universal Design, Version 2.0. Raleigh,NC: North Carolina State University. Copyright © 1997 NC State University, The Center for Universal Design. «Enllaç». [Consulta: 06 de juliol de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Tests 
Altres 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accessibilitat