Accessibilitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «accessibilitat web».
Símbol de l'accessibilitat

L'accessibilitat és el grau en el qual totes les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seues capacitats tècniques o físiques.

Supressió de barreres[modifica | modifica el codi]

L'accessibilitat és part integral del sistema de transport públic de Curitiba, Brasil.

Per a promoure l'accessibilitat es fa ús de certes facilitats que ajuden a salvar els obstacles o barreres d'accessibilitat de l'entorn, aconseguint que aquestes persones realitzen la mateixa acció que poguera portar a terme una persona sense cap tipus de discapacitat. Aquestes facilitats són anomenades ajudes tècniques. Entre aquestes es troben l'alfabet Braille, la llengua de signes, les cadires de rodes, els senyals auditius dels semàfors, etc.

Informàtica i internet[modifica | modifica el codi]

En informàtica, l'accessibilitat inclou ajudes com les tipografies d'alt contrast o gran grandària, magnificadores de pantalla, lectors i revisors de pantalla, programes de reconeixement de veu, teclats adaptats, i altres dispositius apuntadores i d'entrada d'informació.

L'accessibilitat aplicada al contingut d'Internet es denomina accessibilitat web. En la Web, el W3C ha desenvolupat directrius o pautes específiques per a permetre i assegurar aquest tipus d'accesiblitat. El grup de treball dins del W3C encarregat de promoure-la és el WAI (Web Accessibility Initiative), elaborant per a això unes Pautes d'Accessibilitat al contingut Web 1.0, WCAG.

El Centre per al Disseny Universal de la Universitat de l'Estat de Carolina del Nord ha desenvolupat els principis i directrius essencials del disseny universal,[1] que són una eina molt vàlida per a la seva aplicació al materials publicats a la xarxa i especialment indicats si el seu contingut és didàctic.

Aquests són els set principis, amb les seves directrius:

1. Ús equitatiu.El disseny ha de ser útil per a persones amb capacitats diferents. Per tant, cal:

  • Proporcionar els mateixos mitjans d'ús per a tots: idèntics, quan sigui possible; equivalents, quan no ho sigui.
  • Evitar segregar o estigmatitzar a qualsevol usuari.
  • Que els elements de privadesa i seguretat siguin accessibles per a tots els usuaris.
  • Que el disseny sigui atractiu per a tots els usuaris.

2. Ús flexible. El disseny ha d'adaptar-se a una àmplia varietat de preferències i capacitats individuals. Per tant, cal:

  • Oferir diverses opcions quant als mètodes d'utilització
  • Que s’adapti a dretans i esquerrans.
  • Que faciliti l'exactitud i precisió de l'usuari.
  • Que s’adapti al ritme de l'usuari.

3. Ús senzill i intuïtiu.El disseny ha de ser fàcil d'entendre, independentment de l'experiència, els coneixements, les habilitats lingüístiques o el nivell de concentració de l'usuari. Per tant, cal:

  • Eliminar les complexitats innecessàries.
  • Respondre a les expectatives i la intuïció de l'usuari.
  • Adaptar-se a una àmplia gamma de nivells d’alfabetització i habilitats en el llenguatge.
  • Organitzar la informació, segons la seva importància.
  • Proporcionar avisos i comentaris eficients durant l'execució de cada tasca i després de realitzar-la.

4. Informació perceptible. El disseny comunica a l'usuari la informació necessària de manera eficaç, sense importar les condicions ambientals o les capacitats sensorials de l'usuari. Per tant, cal:

  • L'ús redundant de diversos codis (gràfic, verbal, tàctil) per presentar la informació essencial.
  • Suficient contrast entre la informació essencial i el que hi ha al seu voltant.
  • Procurar una òptima "legibilitat" de la informació essencial.
  • Diferenciar els elements de manera que es puguin descriure (és a dir, fer més fàcil donar instruccions).
  • Proporcionar compatibilitat amb la varietat de tècniques o dispositius usats per persones amb limitacions sensorials.

5. Tolerància a l'errorEl disseny ha de minimitzar els riscos i les conseqüències adverses d'accions accidentals o no intencionades. Per tant, cal:

  • Organitzar els elements per a minimitzar els riscos i errors: els elements més usats seran els més accessibles, mentre que els perillosos s'eliminaran, aïllaran o protegiran.
  • Avisar dels riscos, perills i errors.
  • Funcionar a prova d’errors.
  • Desencoratjar l'acció inconscient en les tasques que requereixen vigilància.

6. Esforç físic reduïtEl disseny ha de tendir a facilitar l'ús de manera eficient i còmoda, i amb un mínim de fatiga. Per tant, cal:

  • Permetre a l'usuari que conservi una posició corporal neutre.
  • Reduir de manera raonable la força necessària per interaccionar.
  • Minimitzar les accions repetitives.
  • Minimitzar l’esforç físic sostingut.

7. Mides i espais adequats per a apropar-se i utilitzar-lo. S'ha de procurar que les mides i els espais siguin adequats per aproximar-se, tocar-lo, manipular-lo i utilitzar-lo, amb independència de la grandària corporal de l’usuari, de la seva postura o la seva mobilitat. Per tant, cal:

  • Proporcionar una línia de visió clara dels elements importants per a qualsevol usuari assegut o dret.
  • Facilitar l’accés còmode a tots els elements a qualsevol usuari, estigui dret o assegut.
  • Adaptar-se a les variacions de la mida de la mà i de la capacitat de subjecció.
  • Facilitar espai adequat per a l'ús d’ajudes tècniques o de l’assistent personal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Center for Universal Design (1997). The Principles of Universal Design, Version 2.0. Raleigh,NC: North Carolina State University. Copyright © 1997 NC State University, The Center for Universal Design. «Enllaç». [Consulta: 06 de juliol de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Tests 
Altres 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accessibilitat