Accessibilitat
L'accessibilitat és el grau en el qual totes les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seues capacitats tècniques o físiques.
Taula de continguts |
Supressió de barreres [modifica]
Per a promoure l'accessibilitat es fa ús de certes facilitats que ajuden a salvar els obstacles o barreres d'accessibilitat de l'entorn, aconseguint que aquestes persones realitzen la mateixa acció que poguera portar a terme una persona sense cap tipus de discapacitat. Aquestes facilitats són anomenades ajudes tècniques. Entre aquestes es troben l'alfabet Braille, la llengua de signes, les cadires de rodes, els senyals auditius dels semàfors, etc.
Canvis legislatius [modifica]
En Espanya, en un acte celebrat el 3 de desembre de 2005 amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el Govern Espanyol va anunciar la seua intenció de reformar l'article 49 de la Constitució Espanyola per a substituir en el text de la Carta Magna la paraula "disminuïts" per "discapacitats". En l'actualitat resa:
"Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics".
Així mateix, va manifestar la seua intenció d'aprovar a la fi d'any l'avantprojecte de Llei d'Autonomia Personal amb la previsió futura que entre en vigor entre els anys 2006 i 2007.
Superat el vell paradigma mèdic i centrats en la nova cosmovisió "Dels drets de les persones amb discapacitat", l'accessibilitat és un dret que implica la real possibilitat d'una persona d'ingressar, transitar i romandre en un lloc, de manera segura, confortable i autònoma. Això implica que les barreres d'entorn físic han de ser suprimides.
Informàtica i internet [modifica]
En informàtica, l'accessibilitat inclou ajudes com les tipografies d'alt contrast o gran grandària, magnificadores de pantalla, lectors i revisors de pantalla, programes de reconeixement de veu, teclats adaptats, i altres dispositius apuntadores i d'entrada d'informació.
L'accessibilitat aplicada al contingut d'Internet es denomina accessibilitat web. En la Web, el W3C ha desenvolupat directrius o pautes específiques per a permetre i assegurar aquest tipus d'accesiblitat. El grup de treball dins del W3C encarregat de promoure-la és el WAI (Web Accessibility Initiative), elaborant per a això unes Pautes d'Accessibilitat al contingut Web 1.0, WCAG.
El Centre per al Disseny Universal de la Universitat de l'Estat de Carolina del Nord ha desenvolupat els principis i directrius essencials del disseny universal[1], que són una eina molt vàlida per a la seva aplicació al materials publicats a la xarxa i especialment indicats si el seu contingut és didàctic.
Aquests són els set principis, amb les seves directrius:
1. Ús equitatiu.El disseny ha de ser útil per a persones amb capacitats diferents. Per tant, cal:
- Proporcionar els mateixos mitjans d'ús per a tots: idèntics, quan sigui possible; equivalents, quan no ho sigui.
- Evitar segregar o estigmatitzar a qualsevol usuari.
- Que els elements de privadesa i seguretat siguin accessibles per a tots els usuaris.
- Que el disseny sigui atractiu per a tots els usuaris.
2. Ús flexible. El disseny ha d'adaptar-se a una àmplia varietat de preferències i capacitats individuals. Per tant, cal:
- Oferir diverses opcions en quant als mètodes d'utilització
- Que s’adapti a dretans i esquerrans.
- Que faciliti l'exactitud i precisió de l'usuari.
- Que s’adapti al ritme de l'usuari.
3. Ús senzill i intuïtiu.El disseny ha de ser fàcil d'entendre, independentment de l'experiència, els coneixements, les habilitats lingüístiques o el nivell de concentració de l'usuari. Per tant, cal:
- Eliminar les complexitats innecessàries.
- Respondre a les expectatives i la intuïció de l'usuari.
- Adaptar-se a una àmplia gamma de nivells d’alfabetització i habilitats en el llenguatge.
- Organitzar la informació, segons la seva importància.
- Proporcionar avisos i comentaris eficients durant l'execució de cada tasca i després de realitzar-la.
4. Informació perceptible. El disseny comunica a l'usuari la informació necessària de manera eficaç, sense importar les condicions ambientals o les capacitats sensorials de l'usuari. Per tant, cal:
- L'ús redundant de diversos codis (gràfic, verbal, tàctil) per presentar la informació essencial.
- Suficient contrast entre la informació essencial i el que hi ha al seu voltant.
- Procurar una òptima "legibilitat" de la informació essencial.
- Diferenciar els elements de manera que es puguin descriure (és a dir, fer més fàcil donar instruccions).
- Proporcionar compatibilitat amb la varietat de tècniques o dispositius usats per persones amb limitacions sensorials.
5. Tolerància a l'errorEl disseny ha de minimitzar els riscos i les conseqüències adverses d'accions accidentals o no intencionades. Per tant, cal:
- Organitzar els elements per a minimitzar els riscos i errors: els elements més usats seran els més accessibles, mentre que els perillosos s'eliminaran, aïllaran o protegiran.
- Avisar dels riscos, perills i errors.
- Funcionar a prova d’errors.
- Desencoratjar l'acció inconscient en les tasques que requereixen vigilància.
6. Esforç físic reduïtEl disseny ha de tendir a facilitar l'ús de manera eficient i còmoda, i amb un mínim de fatiga. Per tant, cal:
- Permetre a l'usuari que conservi una posició corporal neutre.
- Reduir de manera raonable la força necessària per interactuar.
- Minimitzar les accions repetitives.
- Minimitzar l’esforç físic sostingut.
7. Mides i espais adequats per a apropar-se i utilitzar-lo. S'ha de procurar que les mides i els espais siguin adequats per aproximar-se, tocar-lo, manipular-lo i utilitzar-lo, amb independència de la grandària corporal de l’usuari, de la seva postura o la seva mobilitat. Per tant, cal:
- Proporcionar una línia de visió clara dels elements importants per a qualsevol usuari assegut o dret.
- Facilitar l’accés còmode a tots els elements a qualsevol usuari, estigui dret o assegut.
- Adaptar-se a les variacions de la mida de la mà i de la capacitat de subjecció.
- Facilitar espai adequat per a l'ús d’ajudes tècniques o de l’assistent personal.
Referències [modifica]
- ↑ The Center for Universal Design (1997). The Principles of Universal Design, Version 2.0. Raleigh,NC: North Carolina State University. Copyright © 1997 NC State University, The Center for Universal Design. «Enllaç». [Consulta: 06 de juliol de 2012].
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accessibilitat |
- Real Patronat sobre Discapacitat (castellà)
- Centre Europeu de Recursos Avançats per a la Diversitat Humana ediversia (castellà)
- Document de l'ONCE sobre "Tecnologia i discapacitat visual" Versió.txt Versió.doc (dintre d'un.zip) (castellà)
- Evolució de les Pautes d'Accesibilitat al Contingut en la Web del W3C, Introducció a la accessibilitat web i la seua evolució Versió.txt (castellà)
- INTECO - Centre de Referència en Accessibilitat i Estàndars Web (castellà)
- Servei d'Informació sobre Discapacitat (castellà)
Tests [modifica]
- TAW: Test d'accessibilitat Web (castellà)
- WAI: Web Accessibility Initiative (anglès)
