Aití
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||||
Els aitins (Aythyinae), de vegades anomenats ànecs bussejadors, són una subfamília d'ocells de la família dels anàtids (Anatidae). Algunes classificacions les separen de la subfamília dels anatins (anatinae), formant la seva pròpia subfamília (Aythyinae), però altres els deixen dins dels anatins, en la tribu Aythyini.
El nom d'ànecs bussejadors es deu al costum de cercar els seus aliments bussejant sota la superfície de l'aigua. S'han cronometrat xibecs en immersions de 20 segons. De totes les maneres hi ha espècies com els morells, que poden cercar l'aliment des de la superfície, com els del gènere Anas.
En general no competeixen en altres membres de la família, ja que freqüentment no s'alimenten de les mateixes coses i no habiten els mateixos llocs. Els agrada les aigues lliures.
Llurs cossos són més pesats i massius que els dels ànecs de superfície (Anatinae). Les seves potes es situen prou endarrerides, el que fa que no es desenvolupin en terra molt bé. Per a alçar el vol no surten directament des de l'aigua, si no que baten les ales i donen una carrera sobre la superfície. En general són pijor voladors que els anatinae.
Les espècies septentrionals són migratòries, però les meridionals tenen tendència a ser sedentàries.
Sistemàtica [modifica]
Estudis genètics realitzats els darrers anys han propiciat la consideració d'aquest grup com una tribu (Aythyini) dins els anàtids.[1][2] La classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.7, 2011) contempla 9 gèneres amb 25 espècies vives:
- Gènere Asarcornis, amb una espècie.
- Gènere Pteronetta, amb una espècie.
- Gènere Chenonetta, amb dues espècies, una d'elles extinta
- Chenonetta jubata - Ànec de crinera.
- Chenonetta finschi – Ànec de Finsch, extint.
- Gènere Hymenolaimus, amb una espècie.
- Gènere Sarkidiornis, amb dues espècies.
- Sarkidiornis melanotos – Ànec bec-crestat del Vell Món.
- Sarkidiornis sylvicola – Ànec bec-crestat sud-americà.
- Gènere Cyanochen, amb una espècie.
- Gènere Marmaronetta, amb una espècie.
- Marmaronetta angustirostris – Xarxet marbrenc.
- Gènere Rhodonessa, amb una espècie extinta.
- Rhodonessa caryophyllacea - Ànec de cap rosa, extint.
- Gènere Netta, amb tres espècies.
- Netta erythrophthalma. Xibec bru.
- Netta peposaca. Ànec peposaca.
- Netta rufina . Xibec comú.
- Gènere Aythya, amb 12 espècies.
- Aythya collaris - Morell de collar.
- Aythya valisineria - Morell de dors blanc.
- Aythya affinis - Morell petit.
- Aythya americana - Morell de cap vermell.
- Aythya australis - Morell d'Austràlia.
- Aythya baeri - Morell de Baer.
- Aythya innotata - Morell de Madagascar, probablement extint.
- Aythya novaeseelandiae - Morell de Nova Zelanda.
- Aythya ferina - Morell cap-roig.
- Aythya marila - Morell buixot.
- Aythya fuligula - Morell de plomall.
- Aythya nyroca - Morell xocolater.
Referències [modifica]
- ↑ Cladograma dels anseriformes basat en els treballs de Burgarella et al. (2010) Rev. 14-03-2011
- ↑ J. Gonzalez, H. Düttmann, M. Wink (2009b) Phylogenetic relationships based on two mitochondrial genes and hybridization patterns in Anatidae