Alain Bashung

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alain Bashung 2008

Alain Bashung (París, 1 de desembre de 194714 de març de 2009) cantautor i actor francès de rock.

En morir a l'hospital de Saint-Joseph de París, Alain Bashung deixà orfe l'escena musical francesa doncs era un dels intèrprets de major personalitat. De ben jove es convertí en una espècie d'home orquestra que va saber combinar amb especial habilitat i charme llurs condicions de chanteur, rocker, actor i compositor, fins a convertir-se en una estrella dels escenaris francesos a partir de 1980.

Fill d'una mestressa de casa bretona i d'un pare originari de la Cabila algeriana –al que mai assolí a conèixer personalment-; la seva mare es casà amb un alsacià i ell fou enviat amb un any d'edat a viure a casa de llurs avis paterns, prop d'Estrasburg,ambient conservador, rígida educació, clima provincià. Retorna a París el 1959, s'empopa de rock'n roll anglosaxó a través de la ràdio (Elvys Presley, Gene Vincent, Buddy Holly) i abandonà ràpidament els estudis després de treure un títol de comptabilitat.

Els començos musicals foren anònims, de supervivència i caracteritzats per una sonoritat que fluctuava entre el FolFol i el rockabilly. Eventualment també començà a treballar en els escenaris teatrals, com quan interpretà a Robespierre el 1973 en la comèdia musical La revólution française, de Claude-Michel Schöberg.

No fou fins al 1980 amb l'aparició de Gaby, oh Gaby, quan l'èxit començà a somriure-li amb més d'un milió de còpies venudes, que confirmaria un any més tard –davant públic i crítica- amb un àlbum molt més rocker com Pizza. A partir d'allí entrà en la galeria de les estrelles, col·laborà amb Serge Gainsbourg en el disc Play bleassures, una de llurs obres més destacades, tortuosa, difícil, fosca...però acabaria convertint-se en un supervendes.

Els següents decennis no feren més que créixer llur prestigi entre els cercles professionals, a la vegada què la seva música s'anava fent més exigent (Chatterton, Fantasie militaire), i llurs actuacions cada vegada més selectives. Exemple d'entrega i apropament, les seves últimes actuacions foren una sèrie de recitals l'estiu del 2008 en l'Olympia parisenc que esdevingueren un brillant testament artístic.

Malgrat el seu estat de salut derivat de la quimioteràpia, la seva presencia en la primera fila de l'actualitat fou una constant fins a dates properes a la seva fi, tant quan a principis del 2009 fou investit Cavaller de la Legió d'Honor, i el 28 de febrer de 2009 (quinze dies abans de morir) assolí tres Victoires de la Musiqueels guardons més respectats del mercat i la indústria musical francesa-, entre ells el de millor cantant masculí i el de millor àlbum de chanson per Blue pétrole.

Amb onze premis al llarg de llur carrera artística, Bashung es convertí en el músic posseïdor del major nombre de Victoires. Quelcom no fa més que reflectir el gran carisma que despertava entre el gran públic o entre els aficionats més exigents.

A penes conegut a Espanya i amb una discografia escassament distribuïda per aquestes latituds, en llur país natal era tota una figura: des de la consideració de la revista Inrockuptiples com "un dels últims gegants" de la música francesa, tal com assegurava el 2008, fins a la valoració que oferí l'endemà de la seva mort el president de la República francesa Nicholas Sakozy, que el va descriure com una gran poeta que assolí crear un ombrívol però elegant món musical. Pot ésser que llurs melangioses cançons barroques assoliren irritar, "però hom restava sempre embruixat".

En morir la cerimònia religiosa es celebrà a l'església de Sait-Germain-des-Prés i fou enterrat l'autor de Gaby, Vertige de l'amour o Osez Josephine, en el cementiri de Pierre Lachaise.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Gaëtan Roussel

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Bashung Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Obituaris del Diari La Vanguardia del 8 de març de 2009, pag. 27.