Alberto Cardín

Alberto Cardín, antropòleg i escriptor asturià (Villamayor 1948-Barcelona 1992), va estar vinculat des de sempre al món de la creació literària, ja fos mitjançant l'assaig ("Como si nada", 1981), com a narrador ("Lo mejor es lo peor", 1981; "Detrás por delante", 1986; "Sin más ni más", 1989) o poeta ("Paciencia del destino", 1980; "Despojos", 1981; "Indículo de sombras", 1983), així como en el de l'edició, apareixent como a director d'un bon nombre de col·leccions.

Cardín fou impulsor de revistes, avui desaparegudes però fonamentals per a entendre el clima intel·lectual de la seva època, com ara "Diwan", "La bañera", "Revista de Literatura" o "El Viejo Topo". També fou col·laborador de moltes altres i també de la premsa diària. Va traduir a Lacan, Kristeva i Oscar Wilde, entre altres autors, i destaca la seva versió de "Los siete pilares de la sabiduría", de T. E. Lawrence.

Alberto Cardín va compaginar aquesta activitat literària amb la seva dedicació a l'ensenyament i la construcció teòrica en antropologia, dins la qual encapçalava una de les corrents més avançades. En aquest camp, les seves aportacions més destacables són "Guerreros, chamanes y travestís" (1984), "Tientos etnológicos" (1988) i "Lo próximo y lo ajeno" (1990). En el moment de la seva mort era professor titular d'antropologia en la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

L'any 1988 fou nomenat membre fundador de la Societat d'Estudis Literaris, filial de l'Institut d'Humanitats de Barcelona, on va desplegar part de la seva activitat intel·lectual dels últims anys. L'any 1992 va participar activament en els actes d'homenatge a Walter Benjamin, en un dels seus treballs pòstums.