Alberto Jarabo Payá

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alberto Jarabo Payá (Alcoi, 1928) és un advocat i polític valencià. El 1950 es llicencià en dret per la Universitat de València i fou procurador a Corts Espanyoles de 1971 a 1977 pel terç familiar. Durant els darrers anys del franquisme va ocupar diversos càrrecs com subdirector general d'emigració (1964), Delegat provincial de Treball a València (1967-1971) i delegat nacional de premsa i ràdio del Movimiento Nacional (1973-1974).

El 1977 fou regidor de l'Ajuntament de València i un dels fundadors a València d'Aliança Popular, partit amb el que fou escollit diputat per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1977. Juntament amb Gonzalo Fernández de la Mora i Federico Silva Muñoz es va oposar a la Constitució espanyola de 1978, i va introduir una esmena per tal de prohibir que es federessin comunitats autònomes, per tal d'impedir una hipotètica federació dels Països Catalans.[1]

Formà part de l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià i del Consell del País Valencià, presidit per Josep Lluís Albinyana, i fou conseller de turisme preautonòmic d'abril de 1978 a juny de 1979.


Precedit per:
No hi ha
Conseller de Turisme
de la Generalitat Valenciana

Escut del País Valencià

19781979
Succeït per:
Enrique Monsonís Domingo


Referències[modifica | modifica el codi]