Alcaravia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Alcaravia
Carum carvi - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-172.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Segur
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Apiales
Família: Apiaceae
Gènere: Carum
Espècie: C. carvi
Nom binomial
Carum carvi
L.

L'alcaravia, comí de prat, comineta, fenoll de prat o matafaluga borda (Carum carvi) (Ar. كراويه) és una planta biennal de la família de les apiàcies, originària d'Europa i l'oest d'Àsia.

La planta és semblant a una pastanaga, amb les fulles finament dividides. La tija fa de 20 a 30 cm. Quan s'espiga per florir arriba a fer de 40 a 60 cm. Les flors són menudes blanques o rosades disposades en umbel·la. Els fruits (que equivocadament s'anomenen llavors) són aquenis en forma de mitja lluna de 2 mm de llarg.

Cultiu i usos[modifica | modifica el codi]

Fruits de comí de prat.
Fruits vistos en augment.

Els fruits s'utilitzaven des de temps antics, també en la cuina medieval com a espècia. Tenen gust d'anís. En el pa de sègol els comins de prat el fan més dens. Se'n fan licors i es fan servir en la col fermentada (sauerkraut). També en el formatge havarti. És utilitzada com a ingredient de l'harissa tunisiana. Les tisanes fetes amb comí de prat van bé contra els còlics i problemes digestius. Altrament es fa servir en fragàncies per a sabons, locions i perfums.

L'arrel es pot cuinar.

En una de les històries curtes en l'obra Dubliners de James Joyce, un personatge menja comí de prat per emmascarar la pudor d'alcohol del seu alè.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]