Alcuí de York

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
beat Alcuí de York

Alcuí (al mig) amb Raban Maur; miniatura del manuscrit Fuldense (ca. 836) (Österreichische Nationalbibliothek Wien)
diaca i abat
Nom secular Ealhwine (anomenat Albinus o Flaccus)
Naixement 730
Northumbria
Defunció 804
Tours (França)
Enterrament St. Martí de Tours?
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació antiga
Festivitat 19 de maig
Fets destacables figura intel·lectual de la cort de Carlemany

Alcuí de York, (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès. Fou un dels principals amics i consellers de Carlemany i un dels promotors de la Renaixença carolíngia del segle VIII. Va estar al cap de l'Acadèmia Palatina, l'escola més gran de l'Imperi Carolingi. Va dur a terme diferents reformes per tal de dotar una identitat europea que s'assentava damunt de la civilització antiga i de diverses herències aràbigues.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El monjo anglès originari de Northumbria va estudiar teologia a l'escola episcopal de York, sota la direcció d'un deixeble de Beda el Venerable, Aelbert, que en va esdevenir el mestre.

Va anar a Roma, va trobar Carlemany a Parma el 781 i va decidir acceptar-li l'oferta de dirigir l'escola palatina d'Aquisgrà el 782. Des de llavors fou un dels mestres pensadors del món franc, europeu i un dels promotors de la renaixença intel·lectual.

Va prendre part en els concilis principals de l'època i es va mostrar molt combatiu contra l'adopcionisme. Va participar en la reforma de la litúrgia i en particular de la revisió dels llibres com el Lectionarium i el Sacramentarium gregorians.

Va organitzar l'ensenyament necessari per la formació de les futures elits administratives de l'Imperi i de l'Església Catòlica. Va portar a terme un programa d'ensenyament amb una base de la lectura i l'escriptura, organitzant-lo en les set arts liberals (trivium i quadrivium).

Alcuí va figurar en les reunions de l'Acadèmia Palatina on els grans membres de la cort debatien sota la presidència del rei, anomenat David, d'Alcuí que es feia dir Horaci i de Teodulf d'Orleans que es feia dir Píndar.

Alcuí lliura uns manuscrits a Carlemany per Victor Schnetz (1830) (París, Musée du Louvre).

Abat de Sant Martí de Tours el 796 s'hi va instal·lar el 801 i en va fer un centre del renaixement carolingi. En estretes relacions epistolars amb Carlemany i amb els principals personatges del seu temps, va continuar fins a la mort exercint un veritable magisteri intel·lectual a l'Imperi. Aquí hi va fundar una acadèmia de filosofia i de teologia molt innovadora que es va dir la precedent de la universitat i va ser un centre de producció de manuscrits molt important.

Alcuí va morir el 19 de maig de 804 a Tours a l'edat de 74 anys, després d'una vida austera i dedicada a l'estudi.

Obra[modifica | modifica el codi]

Alcuí va deixar nombroses obres, molt diverses, sobretot tractats de pedagogia i de teologia. De la seva activitat literària n'han quedat uns poemes llatins, una Bíblia corregida, i el famós Capitularium de Villis, tot i que encara es posa en dubte la seva autoria.

Bíblia corregida[modifica | modifica el codi]

Alcuí, per la seva formació, va preparar una Bíblia corregida, segurament sota les ordres directes de Carlemany.

El Capitularium de villis[modifica | modifica el codi]

Més concretament "Capitulare de villis vel curtis imperii (ou imperialibus)", anomenat Capitularium de villis. És un ordenament sorgit de Carlemany que disposa diverses regles i observances als governadors (Villici) i als dominis (Villae/Villis). No és, com s'ha dit, de simples recomanacions, sinó que són regles molt estrictes per ser respectades escrupulosament, sota la pena de sancions dures (multes, revocació, presó...) ja que el text és un recull d'ordenament reial i l'aplicació concreta serà controlada en el terreny pels Missi dominici, els eviats del senyor.

Ensenyament[modifica | modifica el codi]

Alcuí va ser un promotor de l'ensenyament de les arts liberals. L'estructura de les set arts, el trivi i el quadrivi, va sorgir amb Marcià Capel·la al segle VI, Cassiodor va desenvolupar el trivi i Boeci el quadrivi. Va ser Beda el Venerable qui va transmetre a occident de l'alta edat mitjana les arts liberals tal com les coneixem. Alcuí va promocionar l'aparició de tallers de còpia (scriptorium) que van permetre la difusió de textos sagrats i profans, de l'antiguitat romana.

Fonts externes[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcuí de York Modifica l'enllaç a Wikidata