Alfred Baring Garrod
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 maig 1819 Ipswich (Anglaterra) |
| Mort | 28 desembre 1907 (88 anys) Londres |
| Sepultura | New Southgate Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | UCL Medical School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, professor d'universitat |
| Ocupador | University College de Londres |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Archibald Edward Garrod, Alfred Henry Garrod |
Premis | |
Alfred Baring Garrod (Ipswich, 13 de maig de 1819 - Londres, 28 de desembre de 1907) va ser un metge anglès.[1]
Biografia[modifica]
Garrod va néixer a Ipswich, fill de Robert i Sarah (née Ennew) Garrod. Inicialment va ser aprenent a l'Hospital d'Ipswich, i més tard es va traslladar a la University College Hospital, on es va doctorar en medicina el 1843. Després va ser assistent a l'Hospital de West London i metge a l'Aldersgate Dispensary. El 1849, va ser nomenat metge titular de l'University College Hospital, i el 1863 es va convertir en professor de matèria mèdica i terapèutica al King's College Hospital. El 1874, va deixar l'hospital per convertir-se en membre honorari i metge consultor de la universitat.
El 1848, Garrod havia descobert un augment anormal de l'àcid úric a la sang dels pacients amb gota, i va ser el primer a proposar el liti com a remei per al trastorn. Va recomanar el liti com a tractament per a les malalties mentals i va plantejar la hipòtesi que la gota podria ser una causa de trastorns de l'estat d'ànim com la mania i la depressió. També se li atribueix l'encunyació del terme " artritis reumatoide ".[2][3]
El 1857 Garrod va pronunciar les Conferències Goulstonianes al Royal College of Physicians.[4] El 1858, va ser elegit membre de la Royal Society.[5]
El 1860, va ser elegit president de la Medical Society of London. El 1883 va donar les Conferències Lumleianes. El 1887 va ser nomenat cavaller com a "Sir Alfred Baring Garrod", i el 1890 va ser nomenat "Metge extraordinari" de la reina Victòria.[6]
A la seva mort l'any 1907 va ser enterrat al cementiri Great Northern, Southgate, Middlesex. S'havia casat amb Elizabeth Ann Colchester d'Ipswich; van tenir sis fills. Dos dels seus fills van ser el zoòleg Alfred Henry Garrod (1846–1879) i el metge Archibald Edward Garrod (1857–1936).
Obra[modifica]
- "Observations on the blood and urine of gout, rheumatism and Bright's disease"; Medical Chirurgical Transactions 1848;31:83.[7]
- "The nature and treatment of gout and rheumatic gout"; London: Walton and Maberly, 1859.
- "A treatise on gout and rheumatic gout (rheumatoid arthritis)"; 3rd edn. London: Longman Green, 1876.
Referències[modifica]
- ↑ Sir Alfred Baring Garrod Arxivat 5 June 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.. munksroll.rcplondon.ac.uk
- ↑ Keitel, W Z Rheumatol, 68, 10, 2009, pàg. 851–6. DOI: 10.1007/s00393-009-0541-4. PMID: 19937040.
- ↑ Storey, G D Rheumatology (Oxford), 40, 10, 2001, pàg. 1189–90. DOI: 10.1093/rheumatology/40.10.1189. PMID: 11600751 [Consulta: free].
- ↑ «Alfred Baring (Sir) Garrod». Lives of the Fellows, Royal College of Physicians, Munk's Roll. Arxivat de l'original el 2014-06-05. [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ «Library and Archive Catalogue». Royal Society. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2020. [Consulta: 20 gener 2011].
- ↑ «Alfred Baring (Sir) Garrod». Lives of the Fellows, Royal College of Physicians, Munk's Roll. Arxivat de l'original el 2014-06-05. [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ "The nature and treatment of gout and rheumatic gout", published in 1859, by Garrod, Alfred Baring, Sir, 1819-1907 . archive.org (Digitized by the Internet Archive, 2011).
Bibliografia[modifica]
- Reumatologia, Sèrie Històrica Heberden (biografia d'Alfred Baring Garrod)
- Butlletí de l'Organització Mundial de la Salut Tractament de liti per al trastorn bipolar]