Ansegisel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ansegisel (nascut abans del 613,[1] assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda. Fou el pare de Pipí d'Héristal, majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

les seves funcions[modifica | modifica el codi]

És conegut pels diplomes del seu fill Pipí el Jove que es conforma a anomenar-lo, sense precisar els seus càrrec ni els seus títols. El 727, el Líber Historiae Francorum confirma aquesta informació. És citat en diversos actes de les abadies de Stavelot i Malmédy vers el 648 entre els fidelis del majordom de palau Grimoald amb el seu germà Clodulf i amb el qualificatiu de domèstic.[2] És tot el que mencionen els documents contemporanis.[3]

Al final del segle VIII Pau Diaca, en la seva "Història dels Llombards", l'esmenta però el designa com Anchises (Anquisi o Anquises) i el qualifica de major domus. vers el 805, els Annals Mettensespriores el qualifiquen de princeps. Es comprova ja la tendència dels carolingis a glorificar els seus avantpassats i a lligar-los als troians (Anquises és el pare d'Enees) i, a través d'aquest vincle, a la Roma Imperial. El silenci de les fonts contemporànies permet afirmar que Ansegisel mai no va ser ni majordom de palau ni príncep, i els relats que ho afirmen resulten o bé d'una voluntat de sobrevalorar la importància dels avantpassats de Carlemany, o bé d'una confusió amb Adalgisel, efectivament majordom del palau en aquell temps.[3]

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

Es va casar vers el 643 o 644 [4] amb Begga, filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i d'Ita Idoberga. Els joves esposos van tenir a:

  • De manera certa a Pipí d'Héristal dit el Jove (vers 645 † 714), majordom dels palaus d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya;
  • Hipotèticament a Grimó, abat de Corbie i arquebisbe de Rouen de 690 a 748, segons J. Laporte.[5] Aquesta hipòtesi surt del principi que els bisbes que se succeïen en una mateixa diòcesi durant l'alta Edat Mitjana estaven sovint emparentats. El bisbe Grifó fou precedit d'un Ansbert, parent probable de Doda; el seu segon successor fou sant Hug, nét de Pipí el Jove. Això situa a Grimó com un parent dels arnulfians. Assimilant el nom de Grimó al de Grimoald, es col·locaria com a parent dels Pipínides. Cronològicament, pot llavors només pot ser fill d'Ansegisel i de Begga. Però les seves conclusions no són sempre acceptades, i J. Laporte sembla confondre Grifó (llatí Grippho), arquebisbe del 695 al 713, amb Grimó, arquebisbe del 744 al 748.[6]
  • Hipotèticament a Clotilde Doda (Clotilde anomenada Doda), esposa del rei Teodoric III, segons Maurice Chaume.[7] Aquesta hipòtesi es recolza en la presència de noms merovingis al si de la família de Caribert de Laon i considera Bertrada de Prüm com una filla de Teodoric III i de Clotilde Doda. Després comprova que Pipí I el Breu i la seva esposa Bertrada, filla de Caribert, posseïen en comú dues propietats a Rommersheim i a Rheinbach i tenien cadascuna la seva meitat del seu pare, el que suposa un ancestre comú proper. Una crònica tardana, la d'Adémar de Chabannes, al segle XI, dóna al rei Clotari IV, fill probable de Teodoric III i de Doda, com a cosí de Carles Martell. Finalment, el nom de Clotilde Doda és el mateix que el de santa Doda, l'esposa de sant Arnulf i la mare d'Ansegisel.[8]

Dos altres nens havien estat atribuïts a Ansegisel i a Begga, però aquestes propostes han estat abandonades:

  • Martí († 690), comte que es va barallar el 690 contra Ebroí al costat de Pipí el jove [9] Aquesta hipòtesi es funda en l'Hagiolum Viennense, datada el 1040, que menciona Pipinus, Ansegelli filius, i Martinus frater eius («Pipí, fill d'Ansegisel, i Martí, el seu germà»). Però aquesta menció és ara considerat com una mala interpretació d'un passatge del Líber Historiae Francorum, qui no permet precisar el vincle de parentiu entre Pipí i Martí, ni fins i tot si n'hi ha algun de vincle de parentiu [10]
  • Santa Landrada, fundadora de l'abadia de Munsterbilzen, de la qual una biografia tardana indica que descendia de Pipí i d'Arnulf († 690). Cronològicament, no podria ser més que filla d'Ansegisel i de Begga, però la biografia insisteix en la seva qualitat de noia única.[10]

Assassinat[modifica | modifica el codi]

La Vita Beggae, redactada al segle XI, explica que Ansegisel fou assassinat al castell de Chèvremont (prop de Lieja) per un noble austrasià de nom Godí o Gundoí al que hauria criat abans com el seu fill. La data d'aquest esdeveniment no és mencionada, però és posterior a 648 (un acte de les abadies de Stavelot i Malmédy el menciona com a ésser viu) i anterior a 691 (quan Begga, vídua, es retira a Andenne), 680 (Pipí el Jove és ja un dels principals caps austrasians) o 669 (si s'identifica l'homicida a un Gundoí que va ser llavors duc a Austràsia). Aquest Gundoí es podria emparentar a Otó, majordom del palau d'Austràsia, predecessor i enemic de Grimoald. Christian Settipani veu aquest homicidi com un venjança de la família d'Otó en resposta a l'homicidi d'Otó el 643, venjança feta possible per la mort de Khildebert l'Adoptat el 662.[11]

Quan va quedar vídua, Begga va fundar un monestir a Andenne el 691 i va morir dos anys més tard.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
san Arnulf
(† 641)
bisbe de Metz
 
Doda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí l'Antic o l'Ancià
(† 640)
majordom de palau
 
Ita Idoberga
(† 652)
abadessa de Nivelles
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Clodulf
(† 697)
bisbe de Metz
 
Ansegisel
(† 662)
domèstic
 
 
 
Begga
(† 693)
 
 
 
 
 
Grimoald
(vers 615 † 657)
majordom de palau
 
Gertrudis
(vers 625 † 659)
abadessa de Nivelles
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí el Jove
(† 714)
majordom de palau
 
Grimó
arquebisbe
de Rouen
 
Clotilde Doda
x Teodoric III
rei dels Francs
 
Khildebert l'Adoptat
(† 662)
rei d'Austràsia
 
Vulfetruda
(† 669)
abadessa de Nivelles
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles Martell
 
Berta de Prüm
 
Clodoveu IV
 
Khildebert IV
 
Clotari IV
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Caribert de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí el Breu
 
Berta de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carlemany
 
 
 
 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3), pàg 26, 35 i taula genealògica II
  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1), pàgs. 29-33
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
  • Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 (ISBN 2-877472086)
  • Michel Mourre, Le Petit Mourre. Dictionnaire d'Histoire universelle, Éditions Bordas, abril 2007 (ISBN 978-2-04-732194-2)

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. En aquesta data el seu pare va esdevenir bisbe de Metz i la seva mare es va retira a un convent.
  2. . Aquest terme es deia antigament per a individus destinats a una gran nissaga, fins i tot quan eren nobles i què el seu càrrec era important (Emile Littré Dictionnaire de la langue Française, Paris, 1883).
  3. 3,0 3,1 Settipani, 1993, pàg. 151.
  4. . La "Crònica de Sigebert" menciona el matrimoni a la data de 649, però aquesta crònica menciona durant el mateix any d'altres esdeveniments que són de fet datats el 643 o el 644 (Settipani, 1993, pàg. 152.
  5. J. Laporte, Les monastère francs et l'avênement des Pippinides, Revue Mabillon, 1940, pàgs 1-30
  6. Settipani, 1993, pàg. 153.
  7. Maurice Chaume, La famille de saint Guillaume de Gel·lona, Annales de Bourgogne, 1948.
  8. Settipani, 1989, pàgs. 29-31.
  9. Karl August Eckhardt, =Merowinger Blut - I, Die Karolinger und ihre Frauen, 1965, Witzenhausen.
  10. 10,0 10,1 . Settipani, 1993 pàg. 152, note 68.
  11. Settipani, 1993, pàg. 151