Bega d'Andenne
 Pintura amb la santa |
|
| vídua i abadessa | |
|---|---|
| Nom secular | Begga |
| Naixement | ca. 615 Landen? (Brabant Flamenc, actual Bèlgica) |
| Defunció | 17 de desembre de 693 Convent d'Andenne (província de Namur, Bèlgica) |
| Enterrament | Basílica de S. Begga (Andenne) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Andenne |
| Festivitat | 17 de desembre i 7 de juliol (traslació de les relíquies) |
| Fets destacables | Filla dels sants Pipí de Landen i Ida de Nivelles |
| Iconografia | Com a monja, amb corona i una església a les mans |
| Patronatge | Andenne |
Bega, també coneguda com Begga o Begga d'Andenne (Landen?, Brabant Flamenc, llavors Austràsia, 615 - Andenne, Bèlgica, 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta. En quedar vídua es va fer monja. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Es va casar amb Ansegisel, fill d'Arnulf de Metz, amb qui va tenir tres fills: Pipí d'Héristal, Grimó (arquebisbe de Rouen) i Clotilde o Clotilde Doda d'Heristal, que es va casar amb Teodoric III.[1] El comte Martí i Martí de Laon ja no són considerats en l'actualitat fills seus.
La Vita Beggae, del segle XI, explica que Ansegisel fou assassinat al castell de Chèvremont (prop de Lieja) per un noble austrasià de nom Godí o Gundoí al que havia criat com un fill; no es dona la data d'aquest esdeveniment però fou posterior al 648 (un acta de les abadies de Stavelot i Malmédy l'esmenta com a viu) i anterior al 691 (quant Begga, vídua, es va retirar a Andennes), 680 (Pipí el Jove ja era un dels principals caps austrasians) o 669 (si s'identifica a l'assassí amb un Gundoí qui va esdevenir aleshores duc d'Austràsia). Aquest Gundoí podria ser parent d'Otó, majordom de palau d'Austràsia, predecessor i enemic de Grimoald. Christian Settipani veu en aquesta mort una venjança de la família d'Otó a la mort d'aquest el 643, venjança que fou possible a la mort de Khildebert l'Adoptat el 662.
Ja vídua, Begga va decidir consagrar-se a Déu; va anar a l'abadia de Nivelles, fundada per la seva mare, i el 691, amb permís de l'abadesa Agnès, va convencer algunes monges perquè la seguissin i va fundar el monestir d'Andenne (actual província de Namur, Bèlgica), del que fou abadessa i on va morir dos anys més tard, el 17 de desembre de 693.
Genealogia [modifica]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| san Arnulf († 641) bisbe de Metz |
|
Doda |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Pipí l'Antic o l'Ancià († 640) majordom de palau |
|
Ita Idoberga († 652) abadessa de Nivelles |
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
| Clodulf († 697) bisbe de Metz |
|
Ansegisel († 662) domèstic |
|
|
|
Begga d'Andenne († 693) |
|
|
|
|
|
Grimoald (vers 615 † 657) majordom de palau |
|
Gertrudis (vers 625 † 659) abadessa de Nivelles |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
Pipí el Jove († 714) majordom de palau |
|
Grimó arquebisbe de Rouen |
|
Clotilde Doda x Teodoric III rei dels Francs |
|
Khildebert l'Adoptat († 662) rei d'Austràsia |
|
Vulfetruda († 669) abadessa de Nivelles |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
Carles Martell |
|
Berta de Prüm |
|
Clodoveu IV |
|
Khildebert IV |
|
Clotari IV | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Caribert de Laon |
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
Pipí el Breu |
|
Berta de Laon |
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
Carlemany |
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Veneració [modifica]
Hi fou sebollida i amb el temps el convent va ser anomenat en honor seu com a Col·legiata de Santa Begga. És la patrona de la vila i la seva festa és el 7 de juliol (dia del trasllat de les relíquies) i el 17 de desembre (dia de la seva mort). Hi ha qui pensa que les comunitats de beguines tenen el seu origen i nom en Santa Begga, i l'església de Lier (Bèlgica) té una estàtua seva amb la inscripció: Santa Begga, la nostra fundadora[2][3]
-
Escultura al beguinatge de Lier
-
Escultura a Andenne
-
Col·legiata de Santa Begga (Andenne)
Notes [modifica]
- ↑ Sobre aquesta descendència vegeu Ansegisel.
- ↑ . J. A. Ryckel ab Oorbeeck, Vita S. Beggae Ducissae Brabantiae Andetennensium, Begginarum et Beggardorum fundatricis vetus (Louvain, 1631)
- ↑ . McDonnell Beguines and Beghards, pàg. 179, n. 51 i 430-431
Referències [modifica]
- Attwater, Donald i Catherine Rachel John. The Penguin Dictionary of Saints. 3a edició. Nova York: Penguin Books, 1993; ISBN 0-14-051312-4
- Christian Settipani, Les ancêtres de Charlemagne, 1989
- Visió parcial del Butler's lives of the saints
- Saint Begga profile
- History of Andenne, Belgium
- A. Dunbar, A Dictionary of Saintly Women (London, 1904), I, pp. 111–12
- F. Baix, "Begge," in Dictionnaire d'histoire et de gdographie ecclesiastiques, VII, ed. A. Baudrillart (París, 1934), cols. 441-48
- F. Rousseau, "Le monastere merovingien d'Andenne", A travers I'histoire de Namur, du Namurois et de la Wallonie. Recull d'article de Felix Rousseau (n.p., 1977), pp. 279–313
- Genealogiae ducum Brabantiae, Ed. J. Heller, MGH SS, XXV, pp. 385–413, ref. Genealogia ampliada, 1270
- A dictionary of saintly women, vol. 1, de Agnes Baillie Cunninghame Dunbar
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bega d'Andenne |
