Antònia Pich i Santasusana
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 abril 1910 Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) |
| Mort | 18 octubre 1990 (80 anys) Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, violinista, professora de música |
| Família | |
| Germans | Joan Pich i Santasusana |
Antònia Pich Santasusana (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 d'abril de 1910 – Sant Andreu de Palomar, 18 d'octubre de 1990) fou una pianista, violinista i professora de música, germana de Joan Pich i Santasusana. Antònia Pich també tingué una faceta com a escriptora, durant els anys de la Segona República Espanyola col·laborà assíduament a les revistes: L'Andreuenc, Flames Noves i La Dona Catalana.[1]
Antònia Pich es va iniciar en la música des de ben petita al costat de la seva mare, Sofia Santasusana i Falip, que era mestra de professió i tenia estudis musicals. Als nou anys començà els estudis oficials a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on cursà solfeig i teoria de la música amb Lluís Millet; harmonia, contrapunt i fuga amb Frederic Alfonso; violí amb Clemente Ibarguren i Manuel Viscasillas; piano amb Júlia Obradors i, posteriorment, aprofundí la tècnica del piano amb Blanca Selva i Henry.
L'abril de l'any 1935 ingressà com a violinista al quartet de corda de l'Institut Orquestral de l'Associació Obrera de Concerts juntament amb els músics Ricard Abelló, Maties Maseras i Leandre Macià,[2] També fou professora de solfeig i teoria musical a l'escola de música de l'orfeó L'Eco de Catalunya i de l'Associació Musical del districte novè de Barcelona.
Com a pianista debutà el diumenge 20 de novembre de 1938 al Palau de la Música Catalana amb el Concert de Saint-Saëns, acompanyada per la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció de Joan Lamote de Grignon, obtenint un gran èxit.[3] La seva tasca com a pianista seguí una trajectòria ascendent participant en diversos concerts amb les orquestres Simfònica i Filharmònica de Barcelona.
Més tard s'especialitzà en l'acompanyament pianístic d'artistes, tant vocals com instrumentals. Entre els solistes vocals, hi figuren les sopranos Maria José Simó, Emilia Giribás Ordura, Maria Teresa Fius, Carmen Cecilia Castillero, Maria Alós, Maria Àngels Sarroca, Maria Espona Grau, Maria Madurell; els tenors Hipólito Lázaro i José Cortés i els barítons Enzo Constantini, Joan Sayós i Ricard Fuster. Pel que fa als instrumentals, destaquen el viol·loncelista Ricard Boadella i els violinistes Joan Alós,[4] Francesc Costa, Rosa Garcia-Fària, Carlo Van Neste, Lola Bobesco, Josep Roca i Orfelia Rodrigo.
L'any 1954, de retorn d'un dels seus viatges d'Amèrica, el violinista Joan Manén li demanà que fos la seva pianista acompanyant oficial per als seus recitals. Junts feren diverses gires per Catalunya, l'Estat espanyol i l'estranger amb un gran èxit, tal com reflecteixen les crítiques de l'època.
Va ser una de les creadores del Conservatori Musical de l’Orfeó Eco de Catalunya, junt amb el seu germà Joan i el Mestre Martí Milà.[5]
Enregistraments[modifica]
- Concierto Para Tuba y Piano, Concierto Para Saxo y Piano, Duo Para Flauta y Tuba[6]
- Música Catalana per a flauta[7]
Referències[modifica]
- ↑ «ESCRIPTORES REPUBLICANES». [Consulta: 24 novembre 2017].
- ↑ Aviñoa, Xose. Història de la Música Catalana Valenciana i Balear, volum IV. Barcelona: Edicions 62, 1999-2004. ISBN 84-297-4700-1.
- ↑ Oliveras, Camil «Antònia Pich Santasusana i l'Orquestra Municipal d'Instrument de Vent». La Humanitat, 27-11-1938.
- ↑ «Capricho XIII, op. 1 Paganini ; arreglo de Kreisler. Partita en re menor. Giga / Bach - Paganini, Niccolò 1782-1840 - Registro sonoro musical - 1943». bdh.bne.es. [Consulta: 16 desembre 2016].
- ↑ «Placa al mérito Orfeó l’Eco de Catalunya. 75 Aniversari». Fiestas de San Andrés 74, 1974, p. 15.
- ↑ «Antònia Pich Santasusana» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Brotons, Josep Maria. «Música Catalana per a flauta.» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
- Real i Mercadal, Neus. Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Publicacions de l'Abadia de Montserra, 2006. ISBN 978-84-8415-779-3.