Antoni Briva i Miravent
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 gener 1926  Sitges (Garraf) |
| Mort | 20 juny 1994 (68 anys) Astorga (província de Lleó) |
| Bisbe d'Astorga | |
| 18 maig 1967 – 20 juny 1994 ← Marcelo González Martín – Camilo Lorenzo Iglesias → Diòcesi: bisbat d'Astorga | |
| 14è Director de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona | |
| 1963 – 1964 ← Quirze Estop i Puig – Àngel Fàbrega i Grau → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1967–), sacerdot catòlic (1950–) |
| Consagració | Antonio Riberi |
Antoni Briva i Miravent (Sitges, Garraf, 1926 - Astorga, Espanya, 1994) fou un eclesiàstic català. Va ser bisbe d'Astorga.
Feu estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona, i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en Teologia. Fou ordenat l'any 1950, exercí diversos càrrecs parroquials i al barri de “Tres Pins” de Montjuïc, i acadèmics. Fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1963), director de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona entre 1963 i 1964,[1] i nomenat canonge de la Catedral de Barcelona (1964). Va ser membre de l'associació Unió Sacerdotal de Barcelona[2] on coincidí amb Manuel Bonet i Muixí, Casimir Martí i Martí, Ramon Buxarrais i Ventura, Ramon Daumal i Serra, Joan Batlles i Alerm, Pere Tena i Garriga i Josep Maria Rovira Belloso, entre d'altres. L'any 1967 fou nomenat bisbe de la Diòcesi d'Astorga, on dugué a terme a més de la seu treball pastoral, una tasca de divulgació teològica i ecumènica.
A la Conferència Episcopal Espanyola i al Vaticà ocupà diversos càrrecs relacionats amb el diàleg entre religions i l'ecumenisme. Així, fou membre del “Secretariat Romà per a la Unió dels Cristians” (1968-1977) i president de la Comissió Episcopal de Relacions Interconfesionals (1975-1981),[3] comissió que era adscrit com a vocal en el moment del seu traspàs. Va morir d'un infart el 20 de juny de 1994 a Astorga.[4] Les seves despulles són enterrades a la Catedral de la diòcesi. Fou cap de redacció de la revista "Orbis catholicus" (1958-64) i publicà articles sobre ecumenisme i obres sobre teologia.[5]
Obres[6][modifica]
- La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura (1957)-
- El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman (1958)
- Colegio episcopal e Iglesia particular (1959)
Referències[modifica]
- ↑ Alarcón i Campdepadrós, Xavier ; pròleg de J. M. Martí Bonet. Història de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, la més antiga de la ciutat[Enllaç no actiu] (en català). Barcelona: Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, 2014, p. 46
- ↑ manent Diari La Vanguardia 23-11-1997 Albert Manent “ La Unión Sacerdotal de Barcelona” pàg. 45
- ↑ «Histórico de la Comisión de Relaciones Interconfesionales de la CEE». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 setembre 2013].
- ↑ “El País” 22-6-1994 Necrològica Obispo Antonio Briva Miravent[Enllaç no actiu]
- ↑ Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya Volum I Ed. Claret- Generalitat de Catalunya Barcelona 2001 pàg. 355
- ↑ «Antoni Briva i Miravent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.