Marcelo González Martín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marcelo González Martín
Cardenal-prevere de Sant’Agostino
Arquebisbe de Toledo
D MARCELO 1973.jpg
Template-Cardinal (Bishop).svg
Pauperes Evangelizantur
Dades personals
Ordenació sacerdotal 29 de juny de 1941
Consagració episcopal 5 de març de 1961
per Ildebrando Antoniutti
Proclamació cardenalícia 21 de febrer de 1966
per Pau VI
Altres títols Bisbe d'Astorga
Arquebisbe de Barcelona
Nascut 16 de gener de 1918
Villanubla, Valladolid
Mort 25 d'agost de 2004 (als 86 anys)
Fuentes de Nava, Palència

Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid, 16 de gener de 1918 - Fuentes de Nava, Palència,25 d'agost de 2004) fou un eclesiàstic espanyol.

Cursà els estudis eclesiàstics en el seminari diocesà de Valladolid, Després d'obtenir el doctorat en la Universitat Pontifícia de Comillas el 1950, fou ordenat sacerdot el 1951. Durant alguns anys exercí a Valladolid una labor pastoral de marcat interès social, fins que, el 1960, fou nomenat bisbe d'Astorga (Lleó).

El 22 de febrer de 1966 es convertí en el arquebisbe coadjutor de Barcelona, arquebisbat que aconseguí el 1967. Aquí es trobà amb una fortíssima oposició ciutadana que es concretà en la campanya "Volem bisbes catalans!", de ressò internacional. El 1971 fou traslladat a la seu primada de Toledo, i l'any següent fou creat cardenal del títol de S. Agostino. En aquesta condició participà en els conclaves d'agost i d'octubre de 1978, que eligiren els papes Joan Pau I i Joan Pau II, respectivament.. Entre 1981 i 1990 ocupà la presidència de la comissió episcopal de litúrgia de la Conferència Episcopal Espanyola, i el 1995 es jubilà.

Carrera eclesiàstica[modifica | modifica el codi]

Durant la seva carrera eclesiàstica evolucionà des de les posicions del catolicisme social lligat a Acció Catòlica i Càrites i preocupat per la classe treballadora, fins a les postures més radicals del conservadorisme, primer sotmès a la política franquista i més tard proper a la dreta contrària a la transició democràtica.

Intervingué en les sessions del Concili Vaticà II. És autor de les obres: La figura del sacerdote hoy (1971) i Don Enrique de Ossó o la fuerza del sacerdocio (1983) en d'altres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
José Castelltort Subeyre
Bisbe
Bisbe d'Astorga

31 de desembre de 1960 – 21 de febrer de 1966
Succeït per:
Antonio Briva Mirabent
Precedit per:
Gregorio Modrego Casaus
Arquebisbe
Arquebisbe de Barcelona

7 de gener de 1967 – 3 de desembre de 1971
Succeït per:
Narcís Jubany i Arnau
Precedit per:
Vicente Enrique Tarancón
Arquebisbe
Arquebisbe de Toledo

3 de desembre de 1971 – 23 de juny de 1995
Succeït per:
Francisco Álvarez Martínez
Precedit per:
Fernando Quiroga Palacios
Cardenal
Cardenal-prevere de Sant’Agostino

5 de març de 1973 – 25 d'agost de 2004
Succeït per:
Jean-Pierre Ricard