Marcelo González Martín

Marcelo González Martín
Fotografia del cardenal Marcelo González Martín
Naixement	16 de gener de 1918 Villanubla, Valladolid
Defunció	25 d'agost de 2004 Fuentes de Nava, Palència
Nacionalitat	Espanya
Ocupació	Eclesiàstic
Conegut per	Contrari a la transició democràtica

Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid, 16 de gener de 1918 - Fuentes de Nava, Palència,25 d'agost de 2004) fou un eclesiàstic espanyol.

Cursà els estudis eclesiàstics en el seminari diocesà de Valladolid, Després d'obtenir el doctorat en la Universitat Pontifícia de Comillas el 1950, fou ordenat sacerdot el 1951. Durant alguns anys exercí a Valladolid una labor pastoral de marcat interès social, fins què, el 1960, fou nomenat bisbe d'Astorga (Lleó).

El 22 de febrer de 1966 es convertí en el arquebisbe coadjutor de Barcelona, arquebisbat que aconseguí el 1967. Aquí es trobà amb una fortíssima oposició ciutadana que es concretà en la campanya "Volem bisbes catalans!", de ressò internacional. El 1971 fou traslladat a la seu primada de Toledo, i l'any següent fou creat cardenal del títol de S. Agostino. En aquesta condició participà als conclaves d'agost i d'octubre de 1978, que eligiren els papes Joan Pau I i Joan Pau II, respectivament.. Entre 1981 i 1990 ocupà la presidència de la comissió episcopal de litúrgia de la Conferència Episcopal Espanyola, i el 1995 es jubilà.

Carrera eclesiàstica

Durant la seva carrera eclesiàstica evolucionà des de les posicions del catolicisme social lligat a Acció Catòlica i Càrites i preocupat per la classe treballadora, fins les postures més radicals del conservadorisme, primer sotmès a la política franquista i més tard proper a la dreta contrària a la transició democràtica.

Intervingué en les sessions del Concili Vaticà II. És autor de les obres: La figura del sacerdote hoy (1971) i Don Enrique de Ossó o la fuerza del sacerdocio (1983) en d'altres.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys (2003-2004) pàg. 311 (ISBN 84-670-0626-9)