Antonio Lugo Machín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antonio Machín
Monument a Antonio Machin a Sevilla
Monument a Antonio Machin a Sevilla
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Antonio Abad Lugo Machín
Naixement 17 de gener de 1903
Lloc d'origen Sagua la Grande, Cuba Cuba
Defunció 4 d'agost de 1977 (als 74 anys) Madrid, Espanya
Ocupació Cantant
Instruments Veu

Antonio Abad Lugo Machín conegut com a Antonio Machín (Sagua la Grande, Cuba, 17 de gener de 1903 - Madrid, Espanya, 4 d'agost, 1977) fou un cantant cubà fincat a Espanya.

Fill de l'espanyol José Lugo Padrón i la cubana Leoncia Machín, era el vuitè fill de 16 germans. Fins als 14 anys treballa de paleta i viatjà per les províncies d'Oriente i Camagüey a la recerca de noves ocupacions. El 1928 arribà a l'Havana on inicià la carrera musical al costat de Manuel Zabala, intèrpret de cançons populars del país, el son i la guaracha especialment.

El 1929 gravà el seu primer disc, El manisero, de Moisés Simons, que li hauria de donar molta popularitat. L'any següent, Machin i el seu company foren contractats com a cantants de l'orquestra de Justo Aspiazu, que actuava en el Casino Nacional de la capital cubana. Amb la mateixa orquestra, viatjà a Nova York, afegint una nova i celebrada cançó al seu repertori, El lamento africano, d'Ernesto Lecuona. En els quatre anys següents actuà a Cuba i els Estats Units, fins a formar el seu propi quartet, el qual es donaria a conèixer en el <barri llatí> de Nova York.

Poc temps després abandonaria el quartet per viatjar a Londres, contractat per l'espectacle La vida comença a les vuit i quaranta, que va romandre un any en cartell. De Londres passà a París, on actuà en l'espectacle El canto de los tropicos, mercès a les gestions Moisés Simons, autor de El manisero. El 1937 va intervenir en la revista París nuu; l'any següent formà la seva pròpia orquestra, que tenia com a seu la sala La Coupole.

El setembre de 1939 es traslladà a Barcelona; actuà en les sales Conga i Casablanca i amb el conjunt Las miuras de Sobre. Començà la seva llarga carrera espanyola propagant el seu estil peculiar en la música lleugera, sobretot en el bolero, a més dels aires afro-cubans que figuraven en el repertori.

Machín fou llavors a Espanya tot un esdeveniment musical. Havia contret matrimoni el 1943 i actuat en nombroses sales del país. El 1967 tenia enregistrats 300 discs i cançons que marcaren una època en els gusts populars de la post-guerra, tals com Angelitos negros, Dos gardènies, Madrecita, Isabel i Moreno soy.

Estudiosos i cronistes de la cançó lleugera, com Manuel Vázquez Montalbán, que s'ocuparen del fenomen Machín que va mantenir les cotes més altes de la celebritat a través de diverses generacions espanyoles, per sobre de les modes que succeïren a la post-guerra.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]