Canya de sant Joan
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Esquema de les parts d'una canya de Sant Joan
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Arundo donax |
||||||||||||||||||
La canya de Sant Joan (Arundo donax o Arundo aegyptiaca Hort. ex Vilm[1]) és una espècie de planta de canyes que pertany a la família de les Poaceae o Graminíes, subfamília de les Arundinoideae, del gènere Arundo, tribu de les Arundineae. És una planta nativa de l'est i sud d'Àsia, i probablement també de parts d'Àfrica i del sud de la península d'Aràbia. S'ha plantat i naturalitzat en les regions de clima temperat suau, subtropicals i tropicals dels dos hemisferis (Herrera i Dudley 2003), especialment a la Conca del Mediterrani, Califòrnia, l'oest del Pacífic i el Carib.[2][3] Forma grups densos en zones pertorbades, dunes de sorra aiguamolls i vegetació de ribera.
Taula de continguts |
[modifica] Característiques
És una planta hipofita, que viu a prop de l'aigua i mai a dins, i hidròfila, les tiges aèries són llenyoses i s'anomenen canyes, de 2 à 3 cm de diàmetre, molt rústica, pot arribar a més de 10 metres d'alçada, amb fulles afilades, amples de 3 à 5 cm. Floració bianual i estèril, es reprodueix per esqueixos de rizomes. Es l'herba més gegant de la Mediterrània. També és la planta amb flor més arcaica del Mediterrani, de l'era terciària. Se la pot considerar un dinosaure vegetal.
[modifica] Utilització
Les canyes son utilitzades a la Mediterrània des de la Prehistòria per la fabricació de cabanyes, canya de pescar, cistelleria, tutors, fabricació d'embalatges, en la construcció, instruments musicals, llengüetes, pasta de paper, biomassa per energia, biomassa per compost, paravent, evita l'erosió, jardineria, els rizomes tenen propietats diürètiques. La canya és present en la majoria dels invents de la humanitat per exemple: els instruments musicals, la fusió dels metalls. les armes, la moneda, el paper, la bombeta elèctrica, ...
[modifica] Preparació de les canyes
Les canyes, segons el costum popular, han de ser tallades quan ja no els queda cap fulla verda i sempre en lluna vella. A més, cal deixar que es facen seques en un lloc protegit de la humitat i agrupades en feixos d'unes cinquanta canyes lligats amb cordell o fil d'aram.
El següent procés és el del pelat de la canya, que es fa emprant una corbella. La canya queda així neta i preparada per a donar-li la utilitat buscada. La persona que se n'ocupa és el pelacanyes, paraula que amb el temps ha adquirit un sentit pejoratiu i, actualment, significa "persona pobra i sense professió per a guanyar-se la vida".
[modifica] Enllaços externs
[modifica] Referències
- ↑ Base de dades del jardí botànic de Ginebre
- ↑ «Catalogue of Life 2008».
- ↑ http://ucce.ucdavis.edu/datastore/detailreport.cfm?usernumber=8&surveynumber=182 University of California website, Agriculture and Natural Resources
