Ascensor Paternoster
Un paternoster (/ˈpeɪtərˈnɒstər/, /ˈpɑː-/, o /ˈpæ-/) o ascensor paternoster és un ascensor que consisteix en una cadena de compartiments oberts (normalment dissenyats per a dues persones) que es movien en bucle sense aturar-se. Els passatgers poden entrar i sortir del ascensor al pis que vulguin.[1]
El nom paternoster ("Pare nostre", l'inici del parenostre en llatí) deriva de les semblançes entre el mecanisme del ascensor i les perles del rosari.[2]
La construcció de paternosters va parar la dècada de 1970, en favor d'ascensors més segurs. La majoria de paternosters restants es troben a Europa, amb 230 exemplars a Alemanya i 68 a la República Txeca. Només tres han sigut identificats fora d'Europa: un a Malàsia, un altre a Sri Lanka i el tercer a Perú.[3][4]
Història[modifica]
La construcció del primer paternoster s'atribueix a Peter Ellis, qui va instal·lar-ne a Liverpool l'any 1868.[5] Un altre paternoster va ser utilitzat per transportar paquets a l'oficina general de correu de Londres, l'any 1876. L'any 1877 l'enginyer Peter Hart va patentar el primer disseny d'un paternoster, que es va instal·lar en un bloc d'oficines l'any 1884.[6][7]
Els ascensors paternoster es van fer molt populars durant la primera meitat del segle XX perquè podien transportar més passatgers que un ascensor tradicional. Eren més populars a l'Europa continental que al Regne Unit. Són ascensors relativament lents, movent-se 30 cm per segon per facilitar l'entrada i sortida.[8]
Seguretat[modifica]
Es considera que els ascensors Paternoster són 30 vegades més perillosos que un ascensor convencional.
Els ascensors Paternoster estaven dissenyats exclusivament per transportar persones. Hi ha hagut accidents quan aquests s'han emprat per transportar objectes voluminosos, com escales.[9]
Un representant de les Technischer Überwachungs-Verein (Associacions d'Inspecció Tècnica) va declarar que, previ a l'any 2002, Alemanya tenia una mitja d'una mort per any, fet que va comportar que molts Paternoster es fessin inaccessibles al públic.
La construcció de nous ascensors Paternoster està prohibida en molts països degut al alt risc d'accidents. L'any 2012, un home de 81 anys va morir en caure al forat d'un Paternoster a la ciutat holandesa de La Haia.[10] Les persones més vulnerables són les persones discapacitades, els infants i els ancians.[11]
El setembre de 1975, el Paternoster de la torre Claremont de la Universitat de Newcastle es va retirar després d'un accident en què un dels compartiments va sortir de les guies i va xocar amb els següents a l'habitació superior.[12] L'any 1988 va haver-hi un accident no mortal en el mateix ascensor.[13] Es va reemplaçar per un ascensor convencional l'any 1989 -90.
En l'Alemanya Occidental es va prohibir la construcció de nous paternoster l'any 1974. L'any 1994 es va intentar eliminar tots els paternosters encara actius,[6] però una gran resistència per part del poble ho va impedir. Es va tornar a intentar l'any 2015.[14] Actualment, Alemanya té 231 paternosters.
L'any 2006, Hitachi va anunciar plans per a construir un paternoster modern, amb portes d'ascensor estàndard per evitar accidents.[15] Es va revelar un prototip el febrer de 2013.[16]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Paternosterkast». Bertello. Arxivat de l'original el 7 maig 2009. [Consulta: 11 desembre 2010].
- ↑ «Paternoster, n.». Oxford University Press. dictionary.oed.com, 08-03-2010.
- ↑ Michele Lent Hirsch. «Ride This Bizarre, Old-School Elevator Before They All Shut Down». Smithsonian.
- ↑ «PatList». flemming-hamburg.de. Arxivat de l'original el 13 febrer 2017. [Consulta: 9 novembre 2007].
- ↑ «In the Footsteps of Peter Ellis», 15-10-2016.
- ↑ 6,0 6,1 , 25-06-2015.
- ↑ The Engineer, 26-01-1883, pàg. 61.
- ↑ Strakosch, George R. The vertical transportation handbook. Wiley, 1998, p. 99–100. ISBN 978-0-471-16291-9.
- ↑ Deutsche Presse-Agentur, 10-10-2006.
- ↑ «Dodelijk ongeluk liftschacht was op reünie» (en neerlandès). ANP, 14-04-2012.
- ↑ «This elevator can be hazardous to your health». The Associated Press, in The Times-News, 09-07-1993. [Consulta: 22 juliol 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ Knight, V Proceedings of the Institution of Mechanical Engineers, 194, 1, 01-06-1980, pàg. 131–138. DOI: 10.1243/PIME_PROC_1980_194_016_02.
- ↑ «Trapped: First Year Student Rescued by Firemen». Newcastle University Courier, 20-10-1988.
- ↑ Kate Connolly «Lovin' their elevator: why Germans are loopy about their revolving lifts». The Guardian, 14-08-2015.
- ↑ «Lifts in Loops». Fast Company, juny 2006.
- ↑ «Circulating Multi-Car Elevator System 'Exponential increase in carrying capacity'». Hitachi, 25-06-2013.
Enllaços externs[modifica]
- A look at the last remaining paternoster lifts | Associated Press, 2017 (YouTube)