Asiático
.jpg) | |
| Tipus | beguda a base de cafè  |
|---|---|
| Origen | Espanya |
| Ingredients | llet condensada, conyac, Licor 43, gra de cafè, llimona i canyella |
L'asiático és una beguda alcohòlica amb base de cafè, de consum estès en el municipi de Cartagena i tradicional en la gastronomia de la comarca.
Recepta[modifica]
D'acord al Diccionario práctico de gastronomía y salud de Jordá Juan (2011), la recepta de l'asiático és la d'un carajillo de cafè amb llet condensada, acompanyat d'unes gotes de licor d'ou com per exemple, advocaat, o en la versió més comuna, Licor 43.[1] Existeixen variacions que afegeixen també ingredients com a conyac, raspades de llimona, canyella i grans de cafè.[2]
El combinat se sol servir en una copa especial, realitzada en un vidre més gruixut d'allò habitual per evitar el col·lapse tèrmic del recipient.[3]
Història[modifica]
L'origen de la recepta és discutit. Tradicionalment s'ha considerat que va ser ideada en 1947 per Pedro Conesa Ortega en el seu establiment del Albujón, el bar Pedrín.[2][4] Tanmateix, el 2019 dos historiadors van descobrir, aportant una prova documental, que almenys set anys abans el producte ja era servit en locals del centre històric de Cartagena.[5]
L'origen del nom «asiático» ha donat lloc també a diverses teories, com la que sosté que deu el seu nom a l'emulació de el nom «ruso» que s'havia donat a una altra beguda sorgida en una població propera,[4] o la que afirma que «ruso» era precisament la denominació original, però que a causa de les seves connotacions polítiques durant la dictadura franquista -al associar-se a la Rússia soviètica - va ser canviat a «asiático».[6]
L'any 2011, el pintor Pedro Trillo-Figueroa va presentar una exposició anomenada Algunas formas de tomar un asiático.[7] Des d'aquell mateix any se celebra a més a Cartagena una ruta gastronòmica en què diferents locals de la ciutat ofereixen elaboracions basades en la beguda.[8]
Des de la dècada de 2010, l'Ajuntament ha buscat potenciar la beguda com un símbol de la ciutat de cara als turistes, motiu pel qual es duen a terme campanyes d'informació en els negocis.[3] També s'ha demanat la declaració de la beguda com a Bé d'Interès Cultural amb caràcter immaterial, sense rebre el reconeixement.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ Jordá Juan, Miguel. «Café asiático». A: Diccionario práctico de gastronomía y salud. Madrid: Ediciones Díaz de Santos, 2011, p. 204. ISBN 978-84-9969-037-7.
- ↑ 2,0 2,1 Álvarez Munárriz, Luis. Antropología de la Región de Murcia. Murcia: Tres Fronteras Ediciones, 2005, p. 275. ISBN 84-7564-322-1.
- ↑ 3,0 3,1 «El café asiático, icono cartagenero». Región de Murcia Digital, 19-12-2011. [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «El origen del auténtico café asiático de Cartagena». [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ Cabrera, Silvia «Una factura revela que en 1940 ya se servían asiáticos en Cartagena» (html). , 13-12-2019 [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ García Jiménez, Raúl. «Historia y receta del café asiático», 18-02-2010. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ «Inauguración de la exposición "Algunas formas de tomar un asiático"». Asiático Shop. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ Muñoz Heredia, Jorge. Estudio sobre logística urbana en el casco antiguo de Cartagena (Tesi). Universidad Politécnica de Cartagena, 30 de setembre de 2014.
- ↑ Moya, Alejandro «MC Cartagena pide que el 'asiático' sea declarado Bien de Interés Cultural» (html). , 12-09-2018 [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ Pérez Galindo, Mario «Presentan un recurso contra el rechazo al café asiático como BIC» (html). , 19-03-2019 [Consulta: 20 març 2019].