Assaig a la flama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un assaig a la flama és un procediment usat en química analítica per a detectar la presència de certs ions metàl·lics, basat en l'espectre d'emissió característic de cada element. El color de la flama en general també depèn de la temperatura. L'assaig involucra introduir una mostra de l'element o compost en una flama calenta no lluminosa, i observar el color que resulta. Les mostres solen sostenir-se en un filferro de platí netejat diverses vegades amb àcid clorhídric per eliminar les restes d'analits anteriors.[1] Cal provar amb diferents flames, per evitar una informació errònia causada per flames "contaminades", o ocasionalment per verificar l'exactitud del color. Algunes vegades també s'usen filferros de nicrom[1]

L'assaig a la flama dut a terme sobre un halogenur de coure. Observeu el color característic blau-verdós de la flama originat pel coure.

El sodi és un component comú o contaminant en molts compostos, i el seu espectre tendeix a dominar sobre els altres. L'assaig a la flama és freqüentment vist a través d'un vidre blau de cobalt per filtrar el groc del sodi i permetre així veure millor l'emissió d'altres ions metàl·lics.

L'assaig a la flama és ràpid i fàcil d'executar, i no requereix cap tipus d'equipament que no es trobi generalment a un laboratori de química. No obstant això, el rang d'elements detectats és petit, i l'assaig es recolza en l'experiència subjectiva de l'experimentador, en comptes de mesuraments objectius. La prova té dificultat a detectar concentracions petites d'alguns elements, mentre que pot produir-se un resultat molt fort per a alguns altres, fet que tendeix a "ofegar" els senyals més febles.

Encara que aquesta prova només dóna informació qualitativa, i no quantitativa, sobre la proporció real dels elements de la mostra; es pot obtenir informació quantitativa per les tècniques relacionades de fotometria de flama o espectroscòpia d'emissió de flama.

Metalls comuns[modifica | modifica el codi]

Alguns metalls comuns i els seus colors corresponents són:

Símbol Nom Color
As Arsènic Blau
B Bor Verd brillant
Ba Bari Verd pàl·lid/poma
Ca Calci Vermell maó
Cs Cesi Blau - Violeta
Cu (I) Coure (I) Blau
Cu (II) Coure (II) (no-halogenur) [Verd
Cu (II) Coure (II) (halogenur) Blau-verdós
Fe Ferro Daurat
In Indi Blau
K Potassi Lila
Li Liti Carmí
Mn (II) Manganès (II) Verd groguenc
Mo Molibdè Verd groguenc
Na Sodi Groc intens
P Fòsfor Verd pàl·lid blavós
Pb Plom Blau
Rb Rubidi Vermell-violeta
Sb Antimoni Verd clar
Es Seleni Blau
Sr Estronci Escarlata
Et Tel·luri Verd clar
Tl Tal·li Verd pur
Zn Zinc Verd blavós

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Jim Clark. Flame Tests. Chemguide, 2005. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]