Atemptat d'Hostafrancs
| ||||
| ||||
| Tipus | atemptat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 17 abril 1907 | |||
| Localització | Hostafrancs (Barcelonès) , Barcelona | |||
| Estat | Restauració borbònica | |||
| Ferits | 1 | |||
L'atemptat contra els dirigents de Solidaritat Catalana va tenir lloc el 17 d'abril del 1907 a la cantonada del carrer Béjar amb Creu Coberta, a Barcelona.[1]
Antecedents[modifica]
La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906, que va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions i havia de servir per negociar amb força la transformació de l'estat centralista i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana. Pel desembre del 1906 s'aprofundeix la separació entre unionistes i lerrouxistes, quan les assemblees provincials d'Unió Republicana de les quatre províncies catalanes aproven les tesis de Solidaritat. El programa polític comú que van elaborar es coneix com a Programa del Tívoli, ja que va ser llegit al teatre del Tívoli el 14 d'abril de 1907.[2][3][4]
Barcelona vivia en un permanent estat de violència política des d'octubre de 1906, elements lerrouxistes comencen a interrompre els mítings solidaris amb visques a Espanya i es constitueixen grups d'acció. El gener del 1907, els lerrouxistes, en sortir d'una reunió al Teatre Onofri del Paral·lel s'havien acostat a la plaça de braus de Les Arenes, on es feia un acte d'entitats carlines. Els enfrontaments van començar a cops de puny i van acabar a trets, degenerant en una batalla campal per la Gran Via, amb una vintena de ferits. En 7 d'abril, durant la campanya de les eleccions legislatives de 21 d'abril, en un tiroteoig al Poblenou va morir el lerrouxista Fulgencio Clavería, cap d'un grup revolucionari.[5]
L'atemptat[modifica]
El 1907 un faetó de dos cavalls llogat per Francesc Batsums va sortir de l'Hotel Colón de la plaça Catalunya de Barcelona a les nou de la nit amb Nicolás Salmerón i el seu fill, Francesc Cambó, Eusebi Corominas, Odón de Buen, i Emili Junoy cap a un míting de Solidaritat Catalana al Casino de Sants en el que feien d'oradors per les eleccions generals espanyoles de 1907, i va ser atacat amb armes de foc a la cantonada del carrer Béjar amb la Creu Coberta[1] i els cavalls van sortir desbocats i van treure ràpidament el faetó del lloc.[6]
El cotxe va acabar amb una trentena d'impactes de bala, una de les quals va travessar el lateral i es va allotjar al ventre de Cambó però ningú més va resultar ferit. El van intentar curar en una farmàcia propera i posteriorment fou traslladat a la clínica del doctor Fargas en una llitera amb rodes.
Conseqüències[modifica]
En les eleccions del dia 21 es produí, amb una participació del 65%, una gran victòria de Solidaritat Catalana, que va obtenir 211.791 i 41 dels 44 diputats, i a Barcelona rebé 53.313 vots, enfront dels 21.939 vots lerrouxistes. Pocs dies després, Cambó va resultar elegit diputat per Barcelona, però va tardar sis mesos en poder seure al seu escó, a causa del procés de recuperació.[6]
El procés de ruptura entre la Unió Republicana i els lerrouxistes acaba el juny del 1907 amb l'expulsió d'aquests, que el 8 de gener del 1908 creen a Santander el Partido Republicano Radical, dirigit Alejandro Lerroux.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Espinet Burunat, 2012, p. 182.
- ↑ Josep Massot i Muntaner Església i societat a la Catalunya contemporània
- ↑ MATA, Jordi.«Solidaritat Catalana: la gran il·lusió». Serra d'Or', núm. 555 (març 2006), p. 20-21. ISSN 0037-2501
- ↑ García Sebastián, Gatell Arimont i Risques Corbella. HB Història. 1a edició. Vicens Vives, 2016, p. 216-217. ISBN 978-84-682-3605-6.
- ↑ Culla i Clarà, Joan B. «Ni tan jóvenes, ni tan bárbaros. Juventudes en el republicanismo lerrouxista barcelonés» (en castellà). Ayer, 3, 59, 2005.
- ↑ 6,0 6,1 Theros, Xavier. «L'atemptat d'hostafrancs». Ara, 25-03-2018. [Consulta: 21 agost 2020].
- ↑ Espinet Burunat, 2012, p. 181.