Ateneu Deportiu Guíxols

Ateneu Deportiu Guíxols
Dades
Tipus	club de futbol
Creació	1914
Activitat
Esport	futbol
Lliga	Segona Catalana grup 1
Instal·lació esportiva del club	Josep Sunyer i Arxer, ; Sant Feliu de Guíxols, Catalunya (500 espectadors)
Governança corporativa
Seu	Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà);
Altres
Color	blau, grana
Equipament esportiu
Lloc web	adguixols.blogspot.com

L'Ateneu Deportiu Guíxols va ser el club degà del futbol de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà. L'any 2014 havia celebrat el seu centenari i, entre d'altres actes, es va editar un llibre amb el més destacat dels 100 anys d'història, a càrrec del cronista oficial de l'Ateneu durant l'últim mig segle de la seva existència, Josep Serrats. El club, com a tal, va desaparèixer el 2021, engolit dins d'una fusió amb els altres clubs de la ciutat esperonada pel poc suport des de l'Ajuntament, per bé que aprovada pels socis de les tres entitats.

Història[modifica]

L'Ateneu Social de Sant Feliu s'havia fundat com a entitat l'1 de novembre de 1905 i el 24 d'agost de 1913 es forma l'Ateneu Deportiu, com a secció de l'Ateneu Social i s'inaugura el primer camp. El 14 de febrer del 1914 que es va fer el primer partit del que se'n té notícia, contra el Cassà, amb el resultat final de 3 gols a 2.^[1]

En el seu palmarès, el títol més destacat és la consecució del Campionat de Catalunya de Segona Categoria guanyat l'Athletic Sabadell per 2 a 1 l'any 1922, així com 4 campionats provincials consecutius entre els anys 1919 i 1922.^[2]

El 1927, l'Ateneu desaparegué i es fundà el Centre d'Esbarjos I Deports Atlètics (CEIDA), desapareixent de nou el 1929. El 1930 es fundà la penya GAAV (Guíxols Avant Avant Visca), que només jugà partits de caràcter amistós. No fou fins al 1932 en què el futbol reneix amb força a la ciutat amb l'aparició del Casal dels Esports. El 1934, el Casal es proclama campió provincial, però un any més tard el club tornà a desaparèixer. Acabada la guerra es creà la Sociedad Deportiva de la FET y las JONS, que l'agost del mateix 1939 adoptà el nom de Iecsalis FC. El 1941 desaparegué aquest es fundà la Unión Deportiva Guixolense que tornà a desaparèixer un any més tard. El 1943 fou creat el Club Canela, més tard anomenat Deportivo Fénix i Club de Fútbol Guíxols, que més tard esdevingué l'actual Ateneu Deportiu.^[3]

El club va guanyar, el 1964, el Trofeu Moscardó contra el CF Reus Deportiu. Ha estat 11 temporades a Tercera Divisió, essent el període més reeixit el del principi dels anys 2000, amb Xavi Lozano com a entrenador. La temporada 2006-07, el club militava al grup 1 de la Territorial Preferent i va assolir el retorn a la Primera Catalana en superar el Roda de Barà per un global de 2 a 1 en la promoció d'ascens (0-0 a Roda de Barà i triomf per 2-1 a Sant Feliu de Guíxols).^{[cal citació]}

La Temporada 19-20 comença amb la renovació de bona part de la plantilla i el tècnic, i esportivament de la millor manera possible. L'equip ocupa la primera posició de la classificació durant gairebé totes les jornades de la primera volta fins a acabar aquesta primera volta com a líder destacat. Les primeres jornades de la segona volta encadenen la pèrdua de punts i arriba la visita al camp del segon classificat, el Bescanó. Es va a jugar el partit al seu amb dos punts d'avantatge, patint una derrota per 2-1 que fa que l'equip perdi el liderat per primer cop des de les primeres jornades de la competició, essent avançat per 1 punt pel rival d'aquell dia. A partir d'aquí l'aparició de la COVID-19 marca un abans i un després en la competició. La lliga se suspèn i l'equip finalment no puja per la decisió presa per la FCF que determina ascendir els equips en funció de la classificació de la darrera jornada disputada. El Guíxols és el 4t millor segon classificat i només pugen els tres millors. Per 1 partit i 1 punt no s'assoleix l'ascens a Primera Catalana.^{[cal citació]}

Socialment, la temporada 19-20 havia de ser la de la fusió dels tres clubs de la ciutat. El 6 de març de 2020 es convoca als socis dels tres clubs on el president Jordi Cambronero informa als socis del projecte de fusió, donant per fet que és l'única solució pel futur del futbol ganxó. Queden convocades les assemblees de les tres entitats per la darrera setmana del mes de març. El 13 de març es decreta el confinament per l'aparició de la COVID-19, fet que impedeix la celebració d'aquestes assemblees, i per tant l'aprovació de la fusió i la creació d'un sol club de futbol a la ciutat per començar a competir la temporada 20-21. El 30 de juny de 2020 acabava el mandat de la Junta Directiva, i una vegada coneguda la decisió de la FCF que determina que l'equip es queda a Segona Catalana una temporada més, i després de veure com l'Ajuntament no compleix amb la paraula donada a l'inici del mandat pel que fa als terminis de cobrament de la subvenció i la falta de solucions, la Directiva decideix no presentar-se a la reelecció, abandonant també de retruc la presidència de l'altre club amateur de la ciutat, el Vilartagues. Aquest fet acaba amb el relleu a la presidència, que per primer cop en més de 100 anys passa a ser ocupada per una dona, Laia Bodro, després que només es presenti una candidatura a les eleccions convocades per la Junta sortint.^{[cal citació]}

La temporada 20-21 comença amb una Junta Directiva nova, renovació profunda de la plantilla i un canvi d'entrenador. L'equip acaba dotzé i es manté un any més a la categoria. El diumenge 30 de maig a les 5 de la tarda al Josep Sunyer es celebra l'assemblea de l'Ateneu que ha d'aprovar la fusió dels tres clubs de la ciutat. Es va aprovar la fusió amb 25 vots a favor dels socis de l'entitat, 2 en contra i 2 vots en blanc. El nom, per 22 vots a 7, es va proclamar vencedor "Club de Futbol Guíxols"; i l'escut número 2 va vèncer per 18 vots a 6, i 5 socis van votar en blanc en aquest apartat. S'acaba executant la fusió dels tres clubs de la ciutat i l'Ateneu desapareix, en tant que el nou club en manté la plaça a Segona Catalana però canvia la denominació (CF Sant Feliu de Guíxols), incorporant també un equip de Tercera Catalana (provinent del Vilartagues) i tots els equips de futbol base de l'EF Sant Feliu.^{[cal citació]}

La temporada 21-22 el nou club només conserva un uniforme blaugrana com a tercera equipació, a petició dels socis de l'Ateneu, però l'acaba utilitzant esporàdicament, si bé la primavera del 2022 el primer equip va certificar el seu descens a la Tercera catalana de futbol (la pitjor situació en més de mig segle) vestit amb l'equipació històrica del degà.^{[cal citació]}

Imatge del partit històric del futbol de Sant Feliu.

Temporades[modifica]

Fins a l'any 2018-19 el club ha militat 11 temporades a Tercera Divisió i 18 a Primera Catalana.

1956-57: 3a Divisió 12è
1957-58: 3a Divisió 7è
1958-59: 3a Divisió 12è
1961-62: 3a Divisió 11è
1962-63: 3a Divisió 15è
1967-68: 3a Divisió 19è
1991-92: 1a Div. Catalana 5è
1992-93: 1a Div. Catalana 13è
1993-94: 1a Div. Catalana 6è
1994-95: 1a Div. Catalana 3r
1995-96: 3a Divisió 20è
1996-97: 1a Div. Catalana 4t
1997-98: 1a Div. Catalana 11è
1998-99: 1a Div. Catalana 3r
1999-00: 3a Divisió 15è
2000-01: 3a Divisió 10è
2001-02: 3a Divisió 12è
2002-03: 3a Divisió 19è
2003-04: 1a Div. Catalana 14è
2004-05: 1a Div. Catalana 15è
2005-06: 1a Div. Catalana 19è
2007-08: 1a Div. Catalana 14è
2008-09: 1a Div. Catalana 15è
2009-10: 1a Div. Catalana 11è
2010-11: 1a Div. Catalana 15è
2011-12: 1a Catalana grup 1 13è
2012-13: 1a Catalana grup 1 10è
2013-14: 1a Catalana grup 1 16è
2014-15: 2a Catalana grup 1 3è
2015-16: 2a Catalana grup 1 9è
2016-17: 2a Catalana grup 1 8è
2017-18. 2a Catalana grup 1 7è
2018-19. 2a Catalana Grup 1 3r
2019-20. 2a Catalana Grup 1 2n
2020-2021 2a Catalana Grup 1 - 12è

Presidents ^{[cal citació]}[modifica]

Sr Josep Surís, 1913-1916 / Sr Narcís Dausà, 1916-1917 / Sr Joan Auladell, 1917-1918 / Sr Agustí López, 1918-1920 / Sr Rossend Reixach, 1920-1923 / Sr Joan Estrada, 1923-1924 / Sr G. Renz, 1924-1926 / Sr Narciso García Bernis, 1926-1929 / Sr Jeroni Sagarruy, 1932-1933 / Sr D. Duran, 1933-1934 / Sr Jaume Vilallonga, 1934-1935 / Sr Joan Albertí, Abril 1935-Octubre 1935 / Sr Ferran Alonso, Octubre 1935-Desembre 1935 / Sr Manel Ribot, 1943-1947 / Sr Josep Sibils, 1947-1952 / Sr Francisco Campoy, 1952-1958 / Sr Joan Albertí Salip, 1958-1959 / Sr Guillermo Heller, 1959-1960 / Sr Joan Albertí Salip, 1960-1961 / Sr Hermann Stierle, 1961-1963 / Sr Enric Descayre, 1973-1974 / Sr Joan Fontanella, Juny 1974-Juliol 1974 / Sr Juan Roberto de Robert, 1974-1976 / Sr Josep Sunyer, 1976-1981 / Sr Esteve Serra, 1981-1989 / Sr Albert Descayre, 1989-1993 / Sr Josep Sunyer 1993-1994 / Sr Albert Valls, 1994-1995 / Sr Víctor Pascual, 1995-1998 / Sr Josep Maria Mir, 1998-2001 / Sr Martí Masvidal, 2000-2004 / Sr Emili Vilert, 2004-2007 / Sr Jaume Guinó, 2007-2009 / Sr Emili Vilert, 2009-2011 / Sr Josep Maria Vilamitjana, 2011-2012 / Sr Roman Corominas, 2012-2016 / Sr Jordi Cambronero, 2016-2020 / Sra Laia Bodro, 2020-2021.

Palmarès[modifica]

1 Campionat de Catalunya de Segona Categoria: 1922
1 Trofeu Moscardó: 1964
1 Campionat de Primera Regional: 1985

Jugadors destacats ^{[cal citació]}[modifica]

Llàtzer Florenza (CE Europa, RCD Espanyol anys 20)
Conrad Portas (RCD Espanyol anys 20, internacional espanyol en 2 ocasions)
Carlos Lorenzana (antic preparador físic selecció espanyola amb José A. Camacho)
Domènec Torrent (membre de l'equip tècnic del FC Barcelona i posteriorment entrenador del New York City, el Flamengo i el Galatasaray)
Ricard Fargas "Ricky" (Vila-real CF, FC Jazz Pori de Finlàndia)
Charles "Charly" Oppong (internacional Costa d'Ivori 1989)
Ferran Vàzquez (Palamós CF, a 2a. Divisió)
Xavi Giró (UE Figueres, a 2a. Divisió)
Goran Kopunovic (només es va alinear en amistosos per problemes amb la legislació; UE Figueres, Ferencvaros, AEK Larnaca)
Jordi Carré (a.c.s.) (UE Figueres, a 2a. Divisió)
Aureli Altimira (responsable del futbol base i preparador físic del FC Barcelona)
Òscar Serrano (RCD Espanyol, Ràcing de Santander)
Francesc Guitart Sabater (RCD Espanyol B)

Entrenadors destacats[modifica]

Miguel Álvarez Jurado (Terrassa FC, Ciutat de Múrcia, Llorca, Badalona, Sabadell, l'Hospitalet, Vila-real B...)

Referències[modifica]

↑ «Guíxols AD». Piera Edicions. [Consulta: 12 desembre 2011].
↑ Bussot i Liñon, Gerard «Les velles glòries de l'Ateneu Deportiu». L'Arjau, n.55, desembre 2005, p.10-16. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2011 [Consulta: 5 setembre 2011]. Arxivat 15 de setembre 2011 a Wayback Machine.
↑ Muñoz i Ayats, Josep. El futbol a Sant Feliu, 1987, p.29-48. ISBN 8450554810. ^{[Enllaç no actiu]}

Bibliografia[modifica]

Muñoz i Ayats, Josep. El futbol a Sant Feliu, 1987, p.29-48. ISBN 8450554810. ^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs[modifica]

[1] «Guíxols AD». Piera Edicions. [Consulta: 12 desembre 2011].

[2] Bussot i Liñon, Gerard «Les velles glòries de l'Ateneu Deportiu». L'Arjau, n.55, desembre 2005, p.10-16. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2011 [Consulta: 5 setembre 2011]. Arxivat 15 de setembre 2011 a Wayback Machine.

[3] Muñoz i Ayats, Josep. El futbol a Sant Feliu, 1987, p.29-48. ISBN 8450554810. ^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]