Atherina breviceps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Atherina breviceps
Atherina breviceps.JPG
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Atheriniformes
Família: Atherinidae
Subfamília: Atherininae
Gènere: Atherina
(Linnaeus, 1758)[1][2]
Espècie: A. breviceps
Nom binomial
Atherina breviceps
(Valenciennes, 1835)[3]
Sinònims

Atherina breviceps és una espècie de peix pertanyent a la família dels aterínids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 11 cm de llargària màxima.
  • Cos de color argentat i transparent amb una franja mediolateral i el dors fosc.
  • 6-9 espines i 11-15 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 15-18 radis tous a l'anal.[6][7][8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Els exemplars petits filtren petits organismes (com ara, fitoplàncton i rotífers), mentre que els que depassen els 3,5 cm de llargada es nodreixen principalment de crustacis (sobretot, amfípodes).[6]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

A Sud-àfrica és depredat pel tallahams (Pomatomus saltatrix), Argyrosomus hololepidotus, Atractoscion aequidens,[9] la palomida (Lichia amia), el tauró bronzat (Carcharhinus brachyurus)[10] i aus costaneres de la família Cerylidae.[11][12]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua marina, dolça i salabrosa; pelàgic-nerític i de clima subtropical (27°S-35°S), el qual forma moles al llarg de la costa i els estuaris[13][14] (sobretot, durant la primavera). També és present als llacs costaners.[6][15][16]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic sud-oriental: des de Lüderitz (Namíbia)[17][18][19] fins al nord de KwaZulu-Natal (Sud-àfrica).[6][20][21][22][23]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».
  2. uBio (anglès)
  3. Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1835. Histoire naturelle des poissons. Tome dixième. Suite du livre neuvième. Scombéroïdes. Livre dixième. De la famille des Teuthyes. Livre onzième. De la famille des Taenioïdes. Livre douzième. Des Athérines. Hist. Nat. Poiss. v. 10: i-xxiv + 1-482 + 2 pp., Pls. 280-306.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
  7. Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.
  8. Ivantsoff, W., 1986. Atherinidae. P. 381-383. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  9. Griffiths, M.H. i T. Hecht, 1995. On the life history of Atractoscion aequidens, a migratory sciaenid off the east coast of southern Africa. J. Fish Biol. 47(6):962-985.
  10. Smale, M.J., 1991. Occurence and feeding of three shark species, Carcharinus brachyurus, Carcharinus obscurus and Sphyrna zygaena, on the eastern Cape coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 11:31-42.
  11. Whitfield, A.K. i S.J.M. Blaber, 1978. Feeding ecology of piscivorous birds at Lake St. Lucia. Part 1. Diving birds. Ostrich, 49(4):185-198.
  12. FishBase (anglès)
  13. Marais, J.F.K., 1984. Feeding ecology of major carnivorous fish from four eastern Cape estuaries. S. Afr. J. Zool. 19(3):210-223.
  14. Harrison, T.D., 2001. Length-weight relationships of fishes from South African estuaries. J. Appl. Ichthyol. 17(1):46-48.
  15. Ivantsoff, W., 1984. Atherinidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean fishing area 51. Vol. 1.
  16. Skelton, P.H., 1993.
  17. Okeyo, D.O., 2003. On the biodiversity and the distribution of freshwater fish of Namibia: an annotated update. P. 156-194. A: M.L.D. Palomares, B. Samb, T. Diouf, J.M. Vakily i D. Pauly (eds.). Fish biodiversity: local studies as basis for global inferences. ACP-EU Fish. Res. Rep. 14:281 p.
  18. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  19. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  20. Bennett, B.A., 1989. The diets of fish in three south-western Cape estuarine systems. S. Afr. J. Zool. 24(3):163-177.
  21. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  22. Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a. edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p.
  23. Whitfield, A.K., 1998. Biology and ecology of fishes in southern African estuaries. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Sud-àfrica. 223 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atherina breviceps Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.