Aualé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dues figures de bronze jugant a mancala.

L'aualé és un membre de la gran família de jocs de mancala, que es juga tradicionalment al nord del Golf de Guinea, des del Camerun fins al Senegal, amb petites variants locals. També es juga a les Antilles, on va ser portat pels africans que hi van anar a parar com a esclaus provinents d'aquestes mateixes zones.

Actualment, de tots els jocs de mancala, és el més estès i el més estudiat. Se'n fan campionats habitualment a Antigua i Barbuda, a Ghana, Anglaterra, França, Nigèria i Catalunya.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Degut a la gran varietat lingüística dels llocs on es juga, se'l pot trobar anomenat de moltes i diferents maneres:

adi, aji, awari, awalé, awèlé, awere, ayo, ayoayo, dagboprou, dagh, érhérhé kale, ichwe, igori, kale, ma, ogori, oura, oure ngon, oware, shayo, urin, walu, wari, warri, wolo, wora, woro

En moltes s'hi poden reconèixer les mateixes arrels, i en altres apreciem simples transcripcions diferents, tipus wolo i woro o adi, adji i aji.

En els països anglosaxons se'l sol conèixer com a wari, awari, warri o oware. En canvi, als francòfons, com a awélé o awalé. En català, donat que als Països Catalans n'han arribat taulers majoritàriament a través de comerç amb l'Àfrica francòfona, s'hi ha adoptat la forma d'aualé.

Material[modifica | modifica el codi]

Disposició de joc de l'aualé.

Es juga sobre un tauler consistent en dues rengleres de sis forats cadascuna. Opcionalment, pot haver-hi dos forats més, més grans, als extrems, que serveixen per desar-hi les peces capturades. A part calen 48 peces, habitualment llavors o còdols, que són comunes als jugadors.

Objectiu[modifica | modifica el codi]

Capturar més llavors que el contrari.

Instruccions[modifica | modifica el codi]

Preparació[modifica | modifica el codi]

Hi ha d'haver dos jugadors i cadascun controla la renglera de forats més propera a ell (el seu camp).

Es comença amb quatre llavors per forat:

(4) (4) (4) (4) (4) (4)
(4) (4) (4) (4) (4) (4)

La renglera més propera a cada jugador és el seu camp.

Es juga per torns alterns.

Sembra[modifica | modifica el codi]

En el seu torn, cada jugador escull un forat qualsevol del seu camp que no estigui buit. N'agafa totes les llavors i les redistribueix (sembra), tot posant-ne una a cada forat correlatiu, seguint el sentit contrari al de les agulles del rellotge.

Inici de torn
(4) (4) (4) (4) (4) (4)
(4) (4) (4) (4) (4) (4)


Final de torn.

(4) (4) (4) (4) (5) (5)
(4) (4) (4) (0) (5) (5)

Si en sembrar hi ha prou llavors per a fer la volta al tauler, en arribar al forat d'on ha agafat les llavors, aquest se salta i es continua normalment pel següent. El forat d'on s'ha començat un moviment ha de quedar buit al final d'aquest.

Inici de torn
(0) (5) (4) (2) (0) (4)
(6) (0) (4) (14) (2) (4)


Final de torn.

(1) (6) (5) (3) (1) (6)
(7) (1) (5) (0) (4) (6)

Captura o collita[modifica | modifica el codi]

Un cop sembrades totes les llavors si la darrera cau en un forat del camp contrari que en conté dues o tres, incloent-hi la que s'hi acaba de desar, el jugador les cull totes i les desa a part (en el seu dipòsit, si el tauler en disposa).

Inici de torn

(7) (7) (1) (6) (0) (1)
(6) (2) (1) (0) (6) (6)


Moviment

(7) (7) (1) (6) (0) (2)
(0) (3) (2) (1) (7) (7)


Captura. Jugador sud guanya 2 llavors

(7) (7) (1) (6) (0) (0)
(0) (3) (2) (1) (7) (7)

Si s'ha collit, es mira el forat anterior. Si aquest forat també és del camp contrari i conté dues o tres llavors, també es cullen i es mira l'anterior, i així fins que es troba un forat que o bé no té dues o tres llavors, o bé no és del contrari.

Inici del torn del jugador sud.

(8) (10) (3) (1) (1) (1)
(2) (7) (1) (1) (8) (0)


Moviment

(8) (10) (3) (2) (2) (2)
(2) (0) (2) (2) (9) (1)


Captura. Jugador sud guanya 6 llavors.

(8) (10) (3) (0) (0) (0)
(2) (0) (2) (2) (9) (1)

Si en un moment donat s'haguessin de collir totes les llavors del camp contrari, no se'n cull cap, ja que aquest no podria jugar.

Final del joc[modifica | modifica el codi]

El joc s'acaba quan:

  • Un dels jugadors ha capturat 25 o més llavors. Es tracta de collir-ne el màxim; el que n'aconsegueix 25 o més guanya automàticament, car es juga amb només 48 llavors.
  • Un dels jugadors no pot alimentar al seu adversari i aleshores captura totes les llavors del seu camp.
  • A vegades passa que quan només resten dues o tres llavors en joc s'entra en un cercle viciós. Aleshores es pot decidir acabar la partida i cadascú es queda les llavors que hi ha al seu camp. En aquest cas cada jugador pren les fitxes del seu camp com a capturades.

El guanyador és qui ha acumulat més llavors.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «11è Campionat d'aualé de Catalunya». manqala.org. [Consulta: 19 febrer 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aualé