Avellanos
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Sarroca de Bellera  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.376,7 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Primer diumenge de setembre | |||
Avellanos és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Pertanyia, però, fins al 1972, al terme municipal de Benés, de la de l'Alta Ribagorça.
Es troba 3 quilòmetres a llevant del seu antic cap de municipi, Benés, però en una vall diferent: la del riu d'Avellanos, afluent per l'esquerra del riu de Manyanet.
Per poder-hi accedir, des de Sarroca de Bellera cal seguir cap al nord-oest la carretera L-521, i, al cap d'1 quilòmetre, quan està a punt d'entroncar amb la N-260, surt cap al nord una pista rural asfaltada que mena a Xerallo, Castellgermà, les Esglésies i la Mola d'Amunt, on arriba en uns 900 metres. Des d'aquest lloc surt cap al nord-est la pista que segueix la vall de la Valiri aigües amunt, i s'enfila a Avellanos en poc més de 5 quilòmetres.
El poble d'Avellanos té església parroquial, romànica, dedicada a santa Maria.
També hi ha l'ermita de Sant Joan de la Riberola, equidistant, aproximadament, dels pobles d'aquesta vall, que hi celebraven un important aplec.
Història[modifica]
En el Fogatge del 1553 hi consten 5 focs[1] (uns 25 habitants).
Fins al 1831, any d'extinció dels senyorius, Avellanos pertangué als barons, després comtes, d'Erill.
Avellanos, juntament amb Castellnou d'Avellanos i Vilancòs, creà un ajuntament propi (Abellanós, Castellnou de Abellanós i Casas de Vilancós, en alguns documents), comú als tres pobles, a ran del desplegament de la Constitució de Cadis, el 1812. Aquest ajuntament deixà d'existir el febrer del 1847 a causa de la promulgació, dos anys abans, d'una nova llei municipal que fixava en un mínim de 30 veïns (caps de casa contribuents i electors) el mínim per mantenir ajuntament propi. En aquell moment aquest municipi fou agregat a Benés. Finalment, el 1972 tot aquest antic municipi fou agregat a Sarroca de Bellera.
Avellanos tenia 69 habitants el 1960, 17 el 1970, i 12 el 1981. El 2005 n'hi consten 7.
Festes i tradicions[modifica]
Avellanos és dels pobles que surten esmentats a les conegudes cobles d'en Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua a mitjan segle xix. Deia, en el tros d'Avellanos:
| « |
Puja cap a Santa Coloma |
» |
| — Payrot, Cobles | ||
Referències[modifica]
- ↑ Pere Ramon, Antoni Guimó, Pere Ribera, Antoni Marquès i Pere Capella. Iglésies 1981, p. 82.
Bibliografia[modifica]
- Barbal, Maria. «Avellanos». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
- BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Avellanos", a Pallars Jussà, I. Lleida: Pagès Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Les Esglésies". Dins Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
- BOIX, Jordi. "Benés", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Enllaços externs[modifica]