Baix alamànic
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Niederalemannisch | |
|---|---|
| Tipus | dialecte  |
| Ús | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals alt alemany alt alemany superior alamànic | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| Glottolog | lowa1241 |
| Linguist List | gsw-low |
El baix alamànic (en alemany: Niederalemannisch) és una branca de l'alamànic, que és part de l'altgermànic superior.[1][2][3][4] Les varietats són parcialment intel·ligibles a parlants d'alemany estàndard que no coneguin l'alamànic.[5]
Subdivisions[modifica]
- Alamànic del Llac Constança
- Nord del Vorarlberg
- Dialecte d'Allgäu
- Dialecte de Baar
- Sud de Württemberg
- Alamànic de l'Alt Rin
- Alemany baselès
- Dialectes de Baden al nord de Markgräflerland
- Alsacià, parlat a Alsàcia, França i per alguns Amish a Indiana
- Dialectes de la Selva Negra
- Dialecte de la Colonia Tovar, Colonia Tovar, Veneçuela
Característiques[modifica]
La característica que distingeix el baix alamànic de l'alt alamànic és la retenció de la /k/ germànica, per exemple kalt «fred» en comptes de chalt (alt alamànic).
La característica que distingeix el baix alamànic del suabi és la retenció dels monoftongs de l'alt alemany mitjà, com per exemple Huus «casa» en canvi de la versió sueva Hous; o Ziit «temps» en comptes de «Zejt».
Ortografia[modifica]
Les especificacions següents fan referència a parlants propers a Friburg de Brisgòvia.
Vocals:
| Curtes | Llargues | ||
|---|---|---|---|
| Ortografia | Pronunciació | Orthography | Pronunciació |
| a | [a] | aa | [aː] |
| ä | [æ] | ää | [æː] |
| è | [ɛ] | èè | [ɛː] |
| e | [e, ə] | ee | [eː] |
| i | [ɪ] | ii | [iː] |
| o | [o] | oo | [oː] |
| ù | [ʊ] | ùù | [ʊː] |
| u | [y] | uu | [yː] |
| y | [i, y] | yy | [uː] |
Consonants:
Com en alemany estàndard, amb les següents anotacions:
- kh és una aspirada [kʰ]
- ng és una velar nasal [ŋ]
- ngg és un velar nasal seguida d'una velar oclusiva [ŋɡ]
- ph és aspirada [pʰ]
- th és aspirada [tʰ]
- z representa [dz], no com en alemany estàndard [ts]
Articles[modifica]
Article definit[modifica]
| Cas | Masculí | Femení | Neutre |
|---|---|---|---|
| Nom/Acc Sg | der Man | d Frau | s Kind |
| Dat Sg | im Man | (in) der Frau | im Kind |
| Nom/Acc Pl | d Mane | d Fraue | d Kinder |
| Dat Pl | (in) der Mane | (in) der Fraue | (in) der Kinder |
Article indefinit[modifica]
| Cas | Masculí | Femení | Neutre |
|---|---|---|---|
| Nom/Acc Sg | e Man | e Frau | e Kind |
| Dat Sg | im e Man | in ere Frau | im e Kind |
| Català | Alemany estàndard | Nominatiu Alamànic | Datiu | Acusatiu |
|---|---|---|---|---|
| Jo | ich | ich, ii, i | miir, mir, mer | mii, mi |
| Tu | du | duu, du, de | diir, dir, der | dii, di |
| Ell | er | äär, är, er | iim, im, em | iin, dins, en, e |
| Ella | sie | sii, si | iire, ira, ere | sii, si |
| Això | es | ääs, äs, es, s | iim, im, em | ääs, äs, es, s |
| Nosaltres | wir | miir, mir, mer | ùns, és | ùns, és |
| Vosaltres | ihr | iir, ir, er | èich, ich | èich, ich |
| Ells | sie | sii, si | iine, ine, ene | sii, si |
Verbs[modifica]
Infinitiu[modifica]
L'infinitiu acaba en «-e». Alguns verbs monosil·làbics no presenten aquesta terminació, com per exemple chùù, döe, goo, gschää, haa, loo, nee, sää, schdoo, schlaa, syy, zie, etc.
Participi[modifica]
Prefix[modifica]
- El prefix per g- o ge-
- Abans de «b, d, g, bf, dsch, i z» és fusionat amb la paraula i no és visible (p. ex. broochd, glaubd, etc.)
Sufix[modifica]
- Els verbs forts acaben en «-e» (p. ex. gäse, glofe)
- Els verbs febles acaben en «-d» o «-ed» (p. ex. bùzd, gchaufd)
| Persona | Final | Exemple |
|---|---|---|
| 1r Sg | N/Un | ich mach |
| 2n Sg | -sch | duu machsch |
| 3r Sg | -d | är machd |
| Plural | -e | mir mache |
Numerals[modifica]
| Cardinal | Ordinal | Multiplicatiu I | Multiplicatiu II | |
|---|---|---|---|---|
| 1 | ais | èèrschd | aifach | aimool |
| 2 | zwai | zwaid | zwaifach | zwaimool |
| 3 | drèi | drid | drèifach | drèimool |
| 4 | vier | vierd | vierfach | viermool |
| 5 | fimf | fimfd | fimffach | fimfmool |
| 6 | segs | segsd | segsfach | segsmool |
| 7 | siibe | sibd | siibefach | siibemool |
| 8 | aachd | aachd | aachdfach | aachdmool |
| 9 | nyyn | nyynd | nyynfach | nyynmool |
| 10 | zee | zeend | zeefach | zeemool |
| 11 | elf | elfd | elffach | elfmool |
| 12 | zwelf | zwelfd | zwelffach | zwelfmool |
| 13 | dryzee | dryzeend | dryzeefach | dryzeemool |
| 14 | vierzee | vierzeend | vierzeefach | vierzeemool |
| 15 | fùfzee | fùfzeend | fùfzeefach | fùfzeemool |
| 16 | sächzee | sächzeend | sächzeefach | sächzeemool |
| 17 | sibzee | sibzeend | sibzeefach | sibzeemool |
| 18 | aachdzee | aachdzeend | aachdzeefach | aachdzeemool |
| 19 | nyynzee | nyynzeend | nyynzeefach | nyynzeemool |
| 20 | zwanzg | zwanzigschd | zwanzgfach | zwanzgmool |
| 21 | ainezwanzg | ainezwanzigschd | ainezwanzgfach | ainezwanzgmool |
Referències[modifica]
- ↑ «Germany - Languages | Britannica» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2022].
- ↑ «German language | Origin, History, Characteristics, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2022].
- ↑ «Glottolog 4.5 - Low Alemannic». [Consulta: 4 gener 2022].
- ↑ «Top Dialects of the German Language» (en anglès americà), 06-10-2015. [Consulta: 4 gener 2022].
- ↑ «German Dialects: Listen to Audios in High and Low German» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Alemannic Enciclopèdia -alemany- Arxivat 2016-04-01 a Wayback Machine.
- Different German Dialects List and Map Importance of Languages (anglès)