Batalla de Cornualla
| Guerra angloespanyola de 1585–1604 | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Cornualla Batalla de Cornualla (França) | |||
  | |||
| Tipus | incursió militar | ||
| Data | 2 d'agost de 1595 | ||
| Coordenades | 50° 06′ 09″ N, 5° 31′ 41″ O / 50.1025°N,5.528181°O | ||
| Lloc | Mount's Bay (en)  | ||
| Estat | Regne d'Anglaterra | ||
| Resultat | Victòria hispànica | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Batalles a Amèrica | |
San Juan de Ulúa – Puerto Rico- Cartagena d'Índies - Santo Domingo - Saint Augustine - 1a Puerto Caballos - Recife (1595) - San Mateo- Illa de Guadalupe - Pinos - San Juan (1598) - Incursió a Tabasco (1599) - Portobello- 2a de Puerto Caballos | |
Batalles a Europa | |
Expedició de Drake – Armada Invencible – Armada anglesa Blaye – Cornualla – Cadis – Captura de Santiago (1585) - Açores - Primera Batalla de Flores (1591) - Segona Batalla de Flores (1592) - Kinsale - Terceira - Illa de Faial - Batalla de Las Palmas - Ferrol - Açores - 1a Estret de Gibraltar (1590) - 2a Estret de Gibraltar (1591) - Batalla de la badia de Biscaia - Falmouth - Badia de Sesimbra - Estret de Dover - Golf de Cadis - Pantel·leria (1586) -Golf d'Almeria (1591) | |
Batalles a Irlanda | |
La batalla de Cornualla formà part de la Guerra angloespanyola de 1585–1604
Antecedents[modifica]
Felip II d'Espanya en saber del Saqueig de Recife, de la captura de l'illa de Trinitat per Walter Raleigh[2] i del saqueig de Caracas per George Somers i Amyas Preston[3] es va enfuriar i com considerava que qualsevol atac s'havia de respondre com a represàlia.[4]
Un exèrcit espanyol estava estacionat a finals del segle xvi a Blavet, a la Bretanya en suport d'Enric IV de França en la Guerra dels tres Enrics.
Batalla[modifica]
El 2 d'agost de 1595, una flota composta per les galeres espanyoles Capitana, Patrona, Peregrina, i Bazana[5] al comandament de Carlos de Amésquita, que patrullava en aigües angleses, després d'intentar-ho uns dies abans a Saint Eval,[6] van desembarcar a Mousehole, a la badia de Mount, a la península de Cornualles per aprovisionar-se[7] amb uns dos-cents piquers i cremant la vila, on va morir la primera víctima de l'acció, Jenkin Keigwin,[8] i van embarcar de nou.
Uns 400 soldats en total, incloent els 200 homes de les tres companyies d'arcabussers dels terços, van desembarcar a Newlyn, des d'on es va enviar una avançada d'uns 50 homes al turó que domina el poble, des d'on es van poder veure les escenes de confusió i la manca de preparació a Penzance. Coberts pel foc de les armes de foc a bord de les galeres, els espanyols avançaren al llarg de la costa cap a la ciutat, que cremaren, mentre les tropes locals, encapçalades per Francis Godolphin,[9] que comptava amb una dotzena d'homes i dues armes de foc,[1] es van retirar a correcuita al voltant de la badia 2 milles cap a l'est, fins al poble de Marazion, amb la intenció de defensar la calçada que porta a Saint Michael's Mount,[10] i va enviar ràpidament una correu a cavall a Francis Drake, qui estava organitzant a Plymouth una flota amb destinació a les Índies Occidentals.[9]
Els espanyols, que havien celebrat una tradicional missa catòlica a terra anglesa, van embarcar de nou i van desembarcar tots els presoners.[7]
Conseqüències[modifica]
El tercer dia de la batuda, en vista de la flota de Francis Drake, Carlos de Amésquita va embarcar els canons del fort de Penzance, es va retirar en direcció a Port-Louis, atacant una flota mercant holandesa i enfonsant un dels vaixells enemics,[11] però perdent una de les galeres i 140 homes.[12]
Després de la marxa dels espanyols, la reina va ordenar la construcció de nous murs de defensa que es van construir al llarg de la costa de Cornualla, i la instal·lació de canons als forts construïts als cims dels penya-segats amb vista a l'Atlàntic.[9]
Drake va continuar la guerra a alta mar amb Espanya fins que va morir el 28 de gener de disenteria al seu vaixell. En 1604, el Tractat de Londres va marcar la pau entre Anglaterra i Espanya.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «The Spanish Attack—1595» (en anglès). West Penwith Resources. [Consulta: 20 abril 2012].
- ↑ Sellin, Paul R. Treasure, Treason and the Tower: El Dorado and the Murder of Sir Walter Raleigh (en anglès). Ashgate Publishing, 2011, p. 19. ISBN 9781409420255.
- ↑ Clowes, William Laird. The Royal Navy: A History from the Earliest Times to the Present, Volume 1 The Royal Navy: A History from the Earliest Times to the Present (en anglès). S. Low, Marston, 1966, p. 651.
- ↑ Foster, William. The voyages of Sir James Lancaster to Brazil and the East Indies, 1591-1603 (en anglès). The Hakluyt Society, 1940, p. 34-35. ISBN 9781409414520.
- ↑ (castellà) Víctor San Juan, La batalla naval de las Dunas: la Holanda comercial contra la España del Siglo de Oro, p.67
- ↑ (anglès) Richard Bruce Wernham, The Last Years of the Elizabethan War Against Spain, 1595-1603, p.32
- ↑ 7,0 7,1 «Mounts Bay Raid by Spaniards in the Year 1595» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2012].
- ↑ Willis's current notes: a series of articles on antiquities, biography, heraldry, history, language, literature, natural history, topography, &c. selected from original letters and documents addressed during the year ... to the publisher (en anglès). G. Willis, 1857, p.57.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «The Spanish Raid» (en anglès). University of London. [Consulta: 19 abril 2012].
- ↑ (anglès) cornwall calling Mounts Bay
- ↑ «JUAN DEL ÁGUILA Y ARELLANO» (en castellà). Tercios.org. Arxivat de l'original el 2012-02-22. [Consulta: 20 abril 2012].
- ↑ Harrison, G. B.. The Elizabethan journals, being a record of those things most talked of during the years 1591-1603. Comprising An Elizabethan journal, 1591-4, A second Elizabethan journal, 1595-8, A last Elizabethan journal, 1599-1603. (en anglès). G. Routledge and sons, ltd., 1938.