Batalla de Cornualla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Cornualla
Part de: Guerra angloespanyola de 1585–1604
Data 2 d'agost de 1595
Resultat Victòria hispànica
Batalla de Cornualla (França)
Batalla de Cornualla
Batalla de Cornualla
Coord.: 50° 5′ 0″ N, 5° 32′ 0″ O / 50.08333,-5.53333
Bàndols
Anglaterra Regne d'Anglaterra Monarquia hispànica Monarquia Hispànica
Comandants en cap
Anglaterra Francis Godolphin
Anglaterra Francis Drake
Monarquia hispànica Carlos de Amésquita
Forces
10 homes
2 arcabussers
4 galeres
200 arcabussers
200 piquers
Baixes
3 morts[1] Sense baixes

La batalla de Cornualla formà part de la Guerra angloespanyola de 1585–1604

Taula de continguts

Antecedents [modifica]

Un exèrcit espanyol estava estacionat a finals del segle XVI a Blavet, a la Bretanya en suport d'Enric IV de França en la Guerra dels tres Enrics.

La batalla [modifica]

El 2 d'agost de 1595, una flota composta per les galeres espanyoles Capitana, Patrona, Peregrina, i Bazana[2] al comandament de Carlos de Amésquita, que patrullava en aigües angleses, després d'intentar-ho uns dies abans a Saint Eval[3], van desembarcar a Mousehole, a la badia de Mount, a la península de Cornualles per aprovisionar-se[4] amb uns dos-cents piquers i cremant la vila, on va morir la primera víctima de l'acció, Jenkin Keigwin,[5] i van embarcar de nou.

Uns 400 soldats en total, incloent els 200 homes de les tres companyies d'arcabussers dels terços, van desembarcar a Newlyn, des d'on es va enviar una avançada d'uns 50 homes al turó que domina el poble, des d'on es van poder veure les escenes de confusió i la manca de preparació a Penzance. Coberts pel foc de les armes de foc a bord de les galeres, els espanyols avançaren al llarg de la costa cap a la ciutat, que cremaren, mentre les tropes locals, encapçalades per Francis Godolphin,[6] que contava amb una dotzena d'homes i dues armes de foc,[1] es van retirar a corre-cuita al voltant de la badia 2 milles cap a l'est, fins al poble de Marazion, amb la intenció de defensar la calçada que porta a Saint Michael's Mount,[7] i va enviar ràpidament una correu a cavall a Francis Drake, qui estava organitzant a Plymouth una flota amb destinació a les Índies Occidentals.[6]

Els espanyols, que havien celebrat una tradicional missa catòlica a terra anglesa, van embarcar de nou i van desembarcar tots els presoners.[4]

Conseqüències [modifica]

El tercer dia de la batuda, en vista de la flota de Francis Drake, Carlos de Amésquita va embarcar els canons del fort de Penzance, es va retirar en direcció a Port-Louis, atacant una flota mercant holandesa i enfonsant un dels vaixells enemics,[8] però perdent una de les galeres i 140 homes.[9]

Després de la marxa dels espanyols, la reina va ordenar la construcció de nous murs de defensa que es van construir al llarg de la costa de Cornualla, i la instal·lació de canons als forts construïts als cims dels penya-segats amb vista a l'Atlàntic.[6]

Drake va continuar la guerra a alta mar amb Espanya fins que va morir el 28 de gener de disenteria al seu vaixell. En 1604, el Tractat de Londres va marcar la pau entre Anglaterra i Espanya.

Referències [modifica]