Batalla de Cornualla
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
La batalla de Cornualla formà part de la Guerra angloespanyola de 1585–1604
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
Un exèrcit espanyol estava estacionat a finals del segle XVI a Blavet, a la Bretanya en suport d'Enric IV de França en la Guerra dels tres Enrics.
La batalla [modifica]
El 2 d'agost de 1595, una flota composta per les galeres espanyoles Capitana, Patrona, Peregrina, i Bazana[2] al comandament de Carlos de Amésquita, que patrullava en aigües angleses, després d'intentar-ho uns dies abans a Saint Eval[3], van desembarcar a Mousehole, a la badia de Mount, a la península de Cornualles per aprovisionar-se[4] amb uns dos-cents piquers i cremant la vila, on va morir la primera víctima de l'acció, Jenkin Keigwin,[5] i van embarcar de nou.
Uns 400 soldats en total, incloent els 200 homes de les tres companyies d'arcabussers dels terços, van desembarcar a Newlyn, des d'on es va enviar una avançada d'uns 50 homes al turó que domina el poble, des d'on es van poder veure les escenes de confusió i la manca de preparació a Penzance. Coberts pel foc de les armes de foc a bord de les galeres, els espanyols avançaren al llarg de la costa cap a la ciutat, que cremaren, mentre les tropes locals, encapçalades per Francis Godolphin,[6] que contava amb una dotzena d'homes i dues armes de foc,[1] es van retirar a corre-cuita al voltant de la badia 2 milles cap a l'est, fins al poble de Marazion, amb la intenció de defensar la calçada que porta a Saint Michael's Mount,[7] i va enviar ràpidament una correu a cavall a Francis Drake, qui estava organitzant a Plymouth una flota amb destinació a les Índies Occidentals.[6]
Els espanyols, que havien celebrat una tradicional missa catòlica a terra anglesa, van embarcar de nou i van desembarcar tots els presoners.[4]
Conseqüències [modifica]
El tercer dia de la batuda, en vista de la flota de Francis Drake, Carlos de Amésquita va embarcar els canons del fort de Penzance, es va retirar en direcció a Port-Louis, atacant una flota mercant holandesa i enfonsant un dels vaixells enemics,[8] però perdent una de les galeres i 140 homes.[9]
Després de la marxa dels espanyols, la reina va ordenar la construcció de nous murs de defensa que es van construir al llarg de la costa de Cornualla, i la instal·lació de canons als forts construïts als cims dels penya-segats amb vista a l'Atlàntic.[6]
Drake va continuar la guerra a alta mar amb Espanya fins que va morir el 28 de gener de disenteria al seu vaixell. En 1604, el Tractat de Londres va marcar la pau entre Anglaterra i Espanya.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «The Spanish Attack—1595» (en anglès). West Penwith Resources. [Consulta: 20/4/2012].
- ↑ (castellà) Víctor San Juan, La batalla naval de las Dunas: la Holanda comercial contra la España del Siglo de Oro, p.67
- ↑ (anglès) Richard Bruce Wernham, The Last Years of the Elizabethan War Against Spain, 1595-1603, p.32
- ↑ 4,0 4,1 «Mounts Bay Raid by Spaniards in the Year 1595» (en anglès). [Consulta: 20/4/2012].
- ↑ Willis's current notes: a series of articles on antiquities, biography, heraldry, history, language, literature, natural history, topography, &c. selected from original letters and documents addressed during the year ... to the publisher (en anglès). G. Willis, 1857, p.57.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «The Spanish Raid» (en anglès). University of London. [Consulta: 19/4/2012].
- ↑ (anglès) cornwall calling Mounts Bay
- ↑ «JUAN DEL ÁGUILA Y ARELLANO» (en castellà). Tercios.org. [Consulta: 20/4/2012].
- ↑ Harrison, G. B.. The Elizabethan journals, being a record of those things most talked of during the years 1591-1603. Comprising An Elizabethan journal, 1591-4, A second Elizabethan journal, 1595-8, A last Elizabethan journal, 1599-1603. (en anglès). G. Routledge and sons, ltd., 1938.
