Batalla de Mongua
| Primera Guerra Mundial Teatre d'Àfrica Campanya d'Àfrica Sud-occidental | |||
|---|---|---|---|
  Mapa d'Angola | |||
 | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | Del 18 d'agost de 1915 fins al 20 d'agost de 1915 | ||
| Coordenades | 17° 55′ 00″ S, 15° 57′ 00″ E / 17.916667°S,15.95°E | ||
| Lloc | Àfrica Occidental Portuguesa | ||
| Resultat | Victòria dels portuguesos | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La batalla de Mongua o Omongwa es va lliurar entre el 18 i el 20 d'agost de 1915, al sud d'Àfrica Occidental Portuguesa (actualment Angola), durant l'aixecament dels ovambo en1914-1915.
Es van enfrontar les tropes portugueses, al comandament del general Julio da Costa Pereira d'Eca, contra un exèrcit d'ovambos, format principalment per combatents de l'ètnia cuanhama i dirigits pel rei Mandume.[1]
Antecedents[modifica]
Impressionats per la victòria en la seva regió dels alemanys que van lluitar a Naulila el 18 de desembre de 1914, i encoratjats per aquests, els ovambo van considerar que ja era hora de teure's el jou de l'ocupant colonial portuguès.
Desafortunadament per a ells, el govern de Lisboa, preocupat per la situació política i militar al sud d'Angola, va decidir reaccionar vigorosament i, en conseqüència, va enviar grans reforços a la regió, per a contrarestar l'amenaça alemanya i per a sufocar la rebel·lió.
L'exèrcit sud-africà va envair l'Àfrica Sud-occidental Alemanya (actualment Namíbia), i van fer capitular les forces alemanyes després d'una curta campanya; això va permetre als portuguesos dedicar totes les seves forces a la lluita en contra els ovambos.
Batalla[modifica]
La batalla decisiva va tenir lloc a Mongua i va finalitzar amb la derrota dels africans. Va ser durant aquesta batalla que el 1r esquadró del 4t Regiment de cavalleria va realitzar la darrera càrrega a cavall de la cavalleria portuguesa.[1]
Vist des de la perspectiva del nombre d'efectius que van participar, Mongua és segons l'historiador René Pelissier «... la major batalla mai lliurada per un colonitzador europeu contra una potència o un estat negre-africà al sud del Sàhara des de la victòria d'Etiòpia contra els italians, l'1 de març de 1896.»
El 4 de setembre, Ngiva, la capital dels cuanhamas, va ser presa pels soldats portuguesos; la guerra estava perduda pels ovambo.
Mandume va fugir a Namíbia amb alguns partidaris i la seva família, i durant uns mesos va mantenir una guerra de guerrilles esporàdica contra els portuguesos i els seus antics súbdits que es van unir amb ells, fins que, el 6 de febrer de 1917, els sud-africans van atacar el seu kraal i el van matar.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Pélissier, René. Les Campagnes coloniales du Portugal (1844-1941) (en francès). París: éditions Flammarion, département Pygmalion, 2004. ISBN 2857049366.
