Batalla de l'Axona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de l'Axona
Guerra de les Gàl·lies
Campanya del 57 aC contra els belgues
Campanya del 57 aC contra els belgues
Data 57 aC
Localitat Riu Axona, a les proximitats de Bibrax
Resultat Victòria romana
Bàndols
Coalició belga i germana República romana
Comandants en cap
Galba dels suessions Juli Cèsar
Forces
De 50.000 a 306.000 combatents
60.000 bel·lovacs
50.000 suessions
50.000 nervis
25.000 mòrins
19.000 aduàtics
15.000 atrebats
10.000 ambians
10.000 calets
10.000 velocasses
10.000 veromanduis
9.000 menapis
40.000 germànics (condrusis, eburons, caeresis i penans
De 30.000 a 40.000 combatents
Legió VII Claudia
Legió VIII Augusta
Legió IX Hispana
Legió X Gemina
Legió XI Claudia
Legió XII Fulminata
Legió XIII Gemina
Legió XIV Gemina

La batalla de l'Axona, lluitada en 57 aC va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Acabada l'amenaça d'Ariovist, les antigues enemistats entre les tribus gal·les van reaparèixer i al mateix temps, la creixent desafecció amb l'ocupació romana.[1] Molts van buscar aliances amb els germànics de la riba esquerra del Rin contra el perill imminent de les legions de Juli Cèsar, que aviat dirigiria en contra del seu territoris, i que mentre era a la Gàl·lia Cisalpina va rebre notícies d'un complot dels belgues, que intercanviaven ostatges, contra Roma, i que va reunir als bel·lovacs, suessions, nervis, mòrins, aduàtics, atrebats, ambians, calets, velocasses, veromanduis i menapis.

Cèsar va arribar a Vesontio amb dues noves legions Legió XIII Gemina i la Legió XIV Gemina quan sabé que totes les tribus de Gàl·lia Belga amb l'excepció dels rems[2] s'havien reunit amb les tribus germàniques sota la direcció de Galba dels suessions. Després de 15 dies de marxa ininterrompuda i després de descansar l'exèrcit a les terres del aliats rems, va acampar al nord del riu Axona,[3] va posar Quint Tituri Sabí amb sis cohorts per defensar el pont que el creuava i va esperar als belgues a les proximitats del riu on va fortificar el campament.[4]

Els belgues, que tenien la intenció d'assaltar Bibrax, un oppidum dels rems, no es van preocupar per la proximitat de les legions romanes.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Les forces de Juli Cèsar eren inferiors en nombre a l'enemic i per evitar riscos va fer construir de dues trinxeres, cada 400 passus de llarg, una a cada costat de la plana davant del campament romà, i al final d'aquestes trinxeres, petites fortaleses per col·locar l'artilleria.

Juli Cèsar es va veure obligat a enviar tropes a Bibrax per provocar una batalla. Després de fracassar en la conquesta de la ciutat, els belgues van atacar el campament romà i Cèsar va decidir enfrontar-se a l'exèrcit dels belgues a camp obert,[5] Deixant dues legions com a reserva al camp, va disposar les sis restants en ordre de batalla, mentre l'enemic va fer el mateix. La clau de la batalla era al pantà petit que estava situat entre els dos exèrcits, que les dues forces esperaven que l'altre creués.

La batalla de l'Axona

La batalla va començar amb escaramusses de cavalleria, però ningú va creuar el pantà i els romans van tornar al campament. Els belgues van tractar d'acostar-se al campament per darrere, envoltat pel riu Axona, tractant d'atacar el campament en l'únic punt únic on es podia travessar el riu amb intenció de portar una part de la seva força sobre el pont i prendre el campament per la força o tallar l'accés a les terres del costat oposat del riu, privant-los de pastures i impedint rebre el suport dels rems, que tenien la intenció de saquejar. Per contrarestar aquesta maniobra, Cèsar va enviar tota la seva cavalleria i d'infanteria lleugera composta per númides, foners i arquers[6] sobre el pont.

Consternats pels valents atacs dels homes de Cèsar, i incapaços de prendre el pont els belgues es van retirar al seu campament, on un consell de guerra va decidir tornar als seus territoris d'origen, on podrien fer front a l'invasor.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Els belgues es van retirar abans de la mitjanit. Cèsar va esperar la matinada per veure les veritables intencions de l'enemic tement els perills d'un territori estrany i hostil, va perseguir-lo amb tota la cavalleria, confiada a Quint Pedi i Luci Aurunculeu Cotta i tres legions confiades a Tit Labiè. Els romans, en arribar a la rereguarda de l'enorme massa de soldats en desbandada cap a l'oest seguint el curs de l'Aisne, van massacrar els gals fins a la posta de sol.[7] L'endemà, abans que l'enemic es recuperés del terror causat per la massacre, Cèsar va dur l'exèrcit a Noviodunum, oppidum principal dels suessions. La ciutat fou assetjada, però Galba, espantat, amb la intercessió dels rems va oferir la capitulació del seu poble i el lliurament de les armes.[8] Cèsar va continuar la marxa fins Bratuspantium, la capital dels bel·lòvacs. Divitiacus va intercedir en el seu favor davant el procònsol, que va acceptar les peticions del seu fidel aliat, i va acceptar la rendició dels bel·lòvacs prenent 600 ostatges. El mateix va ocórrer poc després amb els amibians.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de l'Axona
  1. Juli Cèsar, De bello gallico II, 1
  2. Juli Cèsar, De bello gallico II, 3
  3. (anglès) C.B.R. Pelling, Caesar's battle-descriptions I 48 nota 1, II 16 nota 1, IV 15 nota 1
  4. Juli Cèsar, De bello gallico II, 5
  5. Juli Cèsar, De bello gallico II, 8
  6. Juli Cèsar, De bello gallico II, 10
  7. Juli Cèsar, De bello gallico II, 11
  8. Juli Cèsar, De bello gallico II, 12
  9. Juli Cèsar, De bello gallico II, 13-15