Bitó comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bitó comú
Botaurus stellaris (Marek Szczepanek).jpg
Bitó comú del Zoològic de Poznań (Polònia).
Bitó comú del Zoològic de Poznań (Polònia).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Ciconiiformes
Família: Ardeidae
Gènere: Botaurus
Espècie: B. stellaris
Nom binomial
Botaurus stellaris
(Linnaeus, 1758)
Il·lustració d'una parella de bitons comuns.

El bitó comú (bitó a les Balears i bitor al País Valencià) (Botaurus stellaris) és un ardeid molt solitari, sedentari i escàs als Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 75 cm de llargària.
  • Color marró, amb moltes taques més fosques. Potes verdes i bec robust.
  • Ales arrodonides.[2]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nidificant escassíssim i molt localitzat (Aiguamolls de l'Empordà i Delta de l'Ebre). Entre canyissos acondiciona un niu amb una pila de joncs i a l'abril-maig hi diposita de 4 a 6 ous que incuba al llarg de 15 dies i al cap de 2-3 setmanes els polls deixen el niu.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu en ambients amb vegetació espessa i a aigües encalmades, com els embassaments, llacs, etc.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a les regions temperades d'Euràsia. Als Països Catalans es troba en regressió a causa de la dessecació de les zones humides mentre que abans, també, era caçat per la seua carn en alguns punts del Delta de l'Ebre. Als nostres països, és un hivernant regular en algunes zones humides com el Delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empordà, i molt més escàs en altres zones humides, com el Delta del Llobregat, i irregular a la resta de zones. En migració és regular però escàs en zones amb hàbitat adequat (per ex., Aiguamolls de l'Empordà), i molt irregular a la resta.

Costums[modifica | modifica el codi]

Emet crits en forma de brams que recorden els dels mamífers (origen del seu nom castellà avetoro) i el seu vol és lent i pausat, semblant al de l'òliba. A més, i en situacions de perill, es camufla perfectament, tot estirant el bec enlaire i restant immòbil en aquesta posició, perquè, d'aquesta manera, deixa al descobert una sèrie de ratlles obscures i clares en el coll que trenquen la seua silueta i la difuminen en el fons de tiges grogues i d'ombres fosques. Si, en aquests moments, les canyes es belluguen endutes pel vent, el bitó comú oscil·larà al mateix compàs. El resultat és sorprenent puix que aquest ocell, d'aquesta manera, es fa fonedís.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Bitó comú. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 20 de maig del 2008 (anglès).
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 81-82. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 19. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bitó comú
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.