Bitcoin

Bitcoin

Desenvolupador(s)	Satoshi Nakamoto, Gavin Andresen
Versió estable	0.7.2 / 15 de gener de 2012
Sistema operatiu	Multiplataforma
Tipus	diners electrònics
Llicència	MIT License
Lloc web	www.bitcoin.org

El bitcoin (símbol: ฿; abreviatura: BTC) és una moneda digital descentralitzada creada per l'autor pseudònim Satoshi Nakamoto. Està subdividida en 10 milions d'unitats més petites anomenades satoshis. És la moneda alternativa més utilitzada amb un mercat total de 100 milions d'USD. En comptes de ser creats per una entitat central, la xarxa d'igual a igual de bitcoin regula la creació i intercanvi de bitcoins segons el programari de la mateixa xarxa. Hi ha nodes que es dediquen a crear i a verificar bitcoins mitjançant operacions matemàtiques que requereixen gran capacitat de potència de càlcul. Està establert que no hi haurà més de 21 milions de bitcoins, xifra que es calcula que s'hi arribarà el 2140.

Història

Des de la dècada de 1970, la utilització de signatures digitals basades en criptografia de clau pública ha proporcionat un fort control de propietat. Sobre la base de la criptografia de clau pública, el 1998 Wei Dai descriu b-Money com una solució descentralitzada al problema de pagaments electrònics. Posteriorment, Nick Szabo i Hal Finney estenen i complementen el treball de Wei Dai.

El 2008, Satoshi Nakamoto publica un article a la llista de criptografia de metzdowd.com on descriu el protocol.

El 3 de gener de 2009 la xarxa Bitcoin entra en funcionament amb la publicació del primer client, de codi obert, i la creació dels primers bitcoins. Fins a la invenció de Bitcoin era obligat que tots els pagaments en el comerç electrònic es canalitzessin a través d'entitats centralitzades de confiança, generalment bancs i altres empreses financeres, que gestionaven el seguiment de totes les transaccions.

Programari

Clients

Encara que hi ha monedes i bitllets fabricats per particulars i empreses, normalment per poder comerciar amb bitcoins s'utilitzen clients, que poden ser aplicacions natives o aplicacions web.

Aplicacions natives

Les aplicacions natives s'instal·len o s'executen directament en ordinadors o en dispositius mòbils.

Bitcoin-Qt/Bitcoind és l'únic programa que implementa totalment el protocol, protegint la xarxa, i es considera la referència en què es recolzen la resta de clients existents. Bitcoin-Qt/Bitcoind necessita descarregar-se tota la cadena de blocs i emmagatzemar localment, el que pot arribar a trigar diverses hores. El seu ús només es recomana per a usuaris avançats que vulguin aportar a l'estabilitat de la xarxa.

Aplicacions natives

Aplicació	Web	Plataformes
Bitcoin-Qt/Bitcoind	http://bitcoin.org
Armory	http://bitcoinarmory.com
BitcoinSpinner	https://play.google.com/store/apps
Electrum	http://electrum.ecdsa.org
MultiBit	http://multibit.org

Els clients nadius també poden executar automàticament quan l'usuari clica en un navegador web sobre un enllaç que compleix amb el format del URI scheme de bitcoin segons l'especificació registrada IANA.

Aplicacions web

Les aplicacions web només necessiten d'un navegador, i per tant són accessibles des de totes les plataformes, ja siguin d'escriptori (Windows, Linux, Mac OS X) o mòbils (Android, iPhone, BlackBerry, tablets, etc).

Algunes aplicacions web proporcionen seguretat addicional en l'accés als bitcoins mitjançant la utilització d'autenticació de dos factors amb missatges SMS, correu electrònic, dispositius específics i Google Authenticator.

Aplicacions web

Aplicació	Web
Coinbase	https://coinbase.com
Instawallet	https://instawallet.org
MyWallet	https://blockchain.info/wallet

Programació

Bitcoind proporciona una API a JSON-RPC per accedir a la xarxa Bitcoin. Per al llenguatge Java, una opció freqüent és BitcoinJ.

Protocol

La cadena principal (negre) és la sèrie més llarga des de l'origen (verd). Blocs orfes, en gris.

Adreces

Tot participant de la xarxa Bitcoin té una cartera electrònica que conté un nombre arbitrari de claus criptogràfiques. La clau pública, o les adreces Bitcoin, funcionen com els punts remitent o receptor per a tots els pagaments. Les seves claus privades corresponents autoritzen el pagament només per a aquest cert usuari. Les adreces no tenen cap informació sobre el seu amo i són generalment anònimes.

Els usuaris de Bitcoin poden tenir múltiples direccions, i de fet poden generar il·limitades adreces noves, ja que generar és relativament instantani. Equival a generar un parell de claus pública/privada, i no requereix cap contacte amb nodes de la xarxa. Crear adreces per a un sol propòsit o ús pot ajudar a preservar l'anonimat d'un usuari.

Les adreces són seqüències alfanumèriques aleatòries de 33 caràcters de llarg, en format llegible per persones, com es veu en aquest exemple 1rYK1YzEGa59pI314159KUF2Za4jAYYTd . Utilitzen una codificació en Base58, que resulta d'eliminar els sis caràcters del sistema Base64: 0 (zero), I (i majúscula), O (o majúscula), l (L minúscula), + (més) i / (barra). D'aquesta manera, es componen únicament de caràcters alfanumèrics que es distingeixen entre si en qualsevol tipus de lletra. Les adreces Bitcoin també inclouen un checksum de 32 bits per detectar canvis accidentals en la seqüència de caràcters.

Transaccions

Els bitcoins contenen la direcció pública del seu amo actual. Quan un usuari A transfereix alguna cosa a un usuari B, A lliura la propietat agregant la clau pública de B i després signant amb la seva clau privada. A llavors inclou aquests bitcoins en una transacció, i la difon als nodes de la xarxa P2P als quals està connectat. Aquests nodes validen les signatures criptogràfiques i el valor de la transacció abans d'acceptar-hi retransmetre. Aquest procediment propaga la transacció de manera indefinida fins a arribar a tots els nodes de la xarxa P2P.

Cadena de blocs

Tots els nodes que formen part de la xarxa Bitcoin mantenen una llista col·lectiva de totes les transaccions conegudes, la cadena de blocs. Els nodes generadors, també anomenats miners, creen els nous blocs, afegint a cada un d'ells el hash de l'últim bloc de la cadena més llarga de la qual tenen coneixement , així com les noves transaccions publicades a la xarxa. Quan un miner troba un nou bloc, ho transmet a la resta dels nodes als quals està connectat. En el cas que resulti un bloc vàlid, aquests nodes s'afegeixen a la cadena i el tornen a retransmetre. Aquest procés es repeteix indefinidament fins que el bloc ha assolit tots els nodes de la xarxa. Eventualment, la cadena de blocs conté l'historial de possessió de totes les monedes des de la direcció-creadora a la direcció de l'actual propietari. Per tant, si un usuari intenta reutilitzar monedes que ja va usar, la xarxa rebutjarà la transacció.

La generació de blocs es coneix com "minar", un terme anàleg al minat d'or. Tots els nodes generadors de la xarxa estan competint per ser el primer a trobar la solució al problema criptogràfic de la seva bloc-candidat actual, mitjançant un sistema de proves de treball, resolent un problema que requereix diversos intents repetitius, per força bruta, no determinista, de manera que s'evita que miners amb gran nivell de processament deixin fora els més petits. D'aquesta manera, la probabilitat que un miner trobi un bloc depèn del poder computacional amb el que contribueix a la xarxa en relació al poder computacional de tots els nodes combinats, el que permet que el sistema funcioni de manera descentralitzada. Els nodes que reben el nou bloc solucionat el validen abans d'acceptar, agregándolo a la cadena. La validació de la solució proporcionada pel miner és trivial i es realitza immediatament.

La xarxa reajusta la dificultat cada 2016 blocs, és a dir, aproximadament cada 2 setmanes, perquè un bloc sigui generat cada deu minuts. La quantitat de bitcoins creada per bloc mai és més de 50 BTC, i els premis estan programats per disminuir amb el pas del temps fins arribar a zero, garantint que no hi pugui haver més de 21 milions de BTC.

Els miners no tenen l'obligació d'incloure transaccions en els blocs que generen, de manera que els remitents d'bitcoins poden pagar voluntàriament una tarifa perquè tramitin les seves transaccions més ràpidament. Com el premi per bloc disminueix amb el pas del temps, en el llarg termini totes les recompenses dels nodes generadors provindran únicament de les tarifes de transacció.

Economia

Bitcoin

Estat o territori	Internacional, basada en Internet
Fracció	10-8 unitats, anomenat "satoshi"
Codi ISO 4217
Abreviació o símbol	Cap; BTC usat informalment
Monedes
Bitllets
Banc central	Cap;descentralitzada, distribuïda
Taxa de canvi	flotant
logo

Adopció

Diverses empreses i petits negocis accepten bitcoins com a mitjà de pagament per a serveis de tot tipus, com telefonia, hosting d'internet, targetes regal, assessoria legal, turisme, etc. El seu àmbit internacional i el fet que els usuaris poden comerciar amb un cert anonimat, ha fet possible que s'obri pas en sectors cada vegada més regulats, com apostes online i partides de pòquer.

La plaforma WordPress.com accepta pagaments en bitcoins a tot el món, incloent-hi els més de 60 països bloquejats per PayPal, per evitar que blocaires d'Haití, Etiòpia o Kenya tinguin "un accés limitat a la blogosfera per problemes en els pagaments que queden fora del seu control". Així mateix, la multinacional LaCie permet el pagament amb bitcoins per al seu servei Wuala.

L'any 2011 Wikileaks va sol·licitar assistència en bitcoins després del bloqueig orquestrat pels processadors de pagament electrònic Visa, MasterCard i PayPal. També diverses organitzacions com Internet Archive, Free Software Foundation, Freenet, Singularity Institute i altres més, accepten actualment donacions a bitcoins.

Els intercanvis a divises nacionals es duen a terme a través d'oficines per internet i persona a persona. Als Estats Units, en diversos dels principals bancs i també en els centres comercials Walmart i 7-Eleven entre altres, admeten dipòsits de diners en efectiu per convertir bitcoins, i també en països com Brasil i Rússia a través de diverses entitats.

El desembre de 2012 el preu d'un bitcoin al mercat superava els 9 euros, de manera que tenint en compte el nombre total de bitcoins minats, la base monetària del sistema és de més de 90 milions d'euros.

Diferències amb les monedes nacionals

Oferta total de bitcoins en el temps.

Actualment la pràctica totalitat de les divises nacionals com l'euro o el dòlar és diners fiduciari. És a dir, el seu valor real és molt més gran que el seu cost de producció, i és emès pels bancs centrals mitjançant la creació de deute que es multiplica a través dels bancs comercials i el sistema de reserva fraccionària.

En contraposició als diners fiduciari, Bitcoin utilitza un sistema de prova de treball que simula el minat de matèries primeres. Els miners dediquen els seus recursos de temps, energia, processament i amortització de màquina per resoldre un desafiament criptogràfic complex. La xarxa premia amb un nombre predeterminat de bitcoins al miner que dóna amb la solució a aquest problema matemàtic, i alhora, augmenta o disminueix la dificultat d'aquest repte de manera que, de mitjana, els miners obtinguin una solució vàlida cada deu minuts, i mantenir així l'oferta de bitcoins predictible en el temps.

Així doncs, el protocol Bitcoin simula el comportament de la generació de matèries primeres, fins al punt que el preu dels bitcoins és igual al cost marginal de producció ja que els miners estan contínuament competint per ser els més eficients. Per aquestes raons, i pel fet que Bitcoin no està subjecte a xocs d'oferta en el sentit tradicional de terme i que la seva escassetat no és "natural" sinó generada a través d'un algoritme matemàtic, l'economista George Selgin qualifica Bitcoin com quasi-matèria primera ( quasi-commodity money).

D'altra banda, els bitcoins tenen totes les característiques necessàries per ser considerat diners. És altament divisible (fins a vuit decimals), dens en valor (una adreça pot contenir milions d'euros), immediatament recognoscible amb el programari adequat i fungible (cada unitat està valorada de la mateixa manera). Així mateix, la possessió de la clau privada és control. Les claus privades poden guardar en una cartera electrònica o generar-se a partir d'una frase més o menys llarga, que és suficient amb memoritzar. Aquesta última característica, unida al fet que la direcció Bitcoin és un pseudònim i no reflecteix la identitat real del seu propietari, fa que els bitcoins siguin difícils de confiscar.

Les transferències es fan directament, és a dir, sense l'ús d'un tercer node entre els nodes. Aquest tipus de transacció fa impossible el retorn de fons. El client Bitcoin transmet la transacció als nodes propers que la propaguen a la xarxa. Les transaccions invàlides o corrompudes són rebutjades pels clients honestos. Les transaccions són gairebé sempre gratuïtes, però es pot pagar una tarifa a altres nodes perquè prioritzin seu processament.

El nombre total de bitcoins tendirà a 21 milions amb el temps. L'oferta de diners creix com una progressió geomètrica a cada 4 anys, el 2013 la meitat de l'oferta total haurà estat generada, i el 2017, 3/4 ja haurà estat generat. A mesura que la quantitat de bitcoins s'aproximi al límit, probablement el valor de les bitcoins entrarà en deflació (augment del valor real) pel fet que no es produiran monedes. Les bitcoins són divisibles fins a 8 decimals (donant-nos 2/1 x 10¹⁵ unitats totals), eliminant les limitacions pràctiques dels ajustos de preu en un ambient deflacionista. En comptes d'usar l'incentiu de bitcoins recent generats perquè els nodes agreguin transaccions als blocs, durant aquest període depèn de la vostra habilitat per obtenir les millors tarifes de transacció.

Canvi

Tassa de canvi per un 1 BTC en USD al mercat MtGox

A través de diversos intercanvis, els bitcoins es venen i el seu preu fluctua en relació als béns, serveis i els valor de les altres monedes.

El gener del 2013, un BTC es va cotitzar al voltant de 16,00 USD. Tenint en compte el nombre total de bitcoins minades, la base monetària, de la xarxa Bitcoin es situa en més de 150 milions de dòlars.

Segons Reuters, els documents no divulgats indiquen que empreses financeres com ara Morgan Stanley i Goldman Sachs realitzen intercanvis amb Bitcoin unes 30 vegades al dia. A més, els empleats d'altres bancs internacionals i les principals organitzacions financeres han mostrat interès en bitcoin.

Resultat

Els possibles escenaris de fracàs per Bitcoin són una devaluació de la moneda, una disminució dels usuaris, o una campanya governamental global en contra del programari. Però, potser no és possible "prohibir tot el cripto-diners com Bitcoin." La descentralització i anonimat consagrats per Bitcoin semblen ser una reacció del govern dels EUA a la prossecució de companyies de moneda digital com i-gold i Liberty Dollar.

En un article del diari irlandès Irish Times Danny O'Brien reportar "Quan li mostro a la gent aquesta economia Bitcoin, ells pregunten: 'És legal això ?' Pregunten: 'És una estafa?' Jo imagino que hi ha advocats i economistes esforçant per respondre a aquestes dues preguntes. I sospito que després podràs afegir legisladors a aquesta llista.

D'altra banda, alguns experts en lleis advoquen per una desregulació total de Bitcoin, per contribuir a la creació d'ocupació i promoure el creixement econòmic.

El febrer de 2011, la cobertura donada per Slashdot i el subsequent Slashdot effect van afectar el valor de la bitcoin i l'accessibilitat d'alguns llocs web Online-Only Currency Bitcoin Reaches Dollar Parity via Slashdot.

Al setembre de 2012 es va crear la Bitcoin Foundation, una organització sense ànim de lucre, a semblança d'altres com la Apache Software Foundation o la Linux Foundation, per estandarditzar, protegir i promoure Bitcoin, i mantenir fidel a seus principis fonamentals: una economia que no depengui de la política, oberta i independent.

Privacitat

Les transaccions es signen digitalment pel propietari de la direcció Bitcoin que conté originalment els fons. Aquest missatge signat es propaga per tota la xarxa i s'acaba emmagatzemant en la cadena de blocs. Com el nucli del protocol Bitcoin no encripta cap tipus d'informació, totes les transaccions són públiques i qualsevol observador extern pot analitzar en qualsevol moment el seu contingut, l'origen i la destinació de tots els missatges. Aquesta característica contrasta amb el model bancari tradicional que amaga les transaccions de l'escrutini públic.

Per facilitar l'anàlisi de tots els moviments, diversos llocs web proporcionen informació actualitzada de totes les transaccions, incloent variables agregades com el nombre de bitcoins en circulació, nombre de transaccions per hora i tarifes de transacció a cada instant. La representació gràfica habitual per auditories limitades es fa a través de dendrogrames.

Si un usuari vol funcionar de manera anònima a la xarxa, és condició indispensable que no faci pública la relació entre la seva identitat en la vida real i les seves adreces Bitcoin. D'altra banda, algunes organitzacions i individus poden associar de manera intencionada les seves identitats amb les seves adreces per proporcionar un cert grau de transparència. Per això, alguns autors prefereixen classificar Bitcoin com una xarxa basada en pseudònims en lloc d'una xarxa anònima. L'ús de pseudònims, al contrari que l'anonimat, ofereix la possibilitat de generar una reputació i confiança entre els usuaris.

Rendiment computacional de la mineria

Les estratègies per al minat de bitcoins s'han anat perfeccionant progressivament. En els primers mesos de funcionament de la xarxa era possible determinar en solitari amb una CPU estàndard i obtenir un bloc i els seus 50 BTC associats amb una freqüència relativament alta. Posteriorment, l'aparició de programari de mineria adaptat a targetes gràfiques, molt més eficient, desplaçar completament a les CPU. La mineria per GPUs es va anar professionalitzant, amb grans instal · lacions en països amb energia barata, configuracions personalitzades amb ús generalitzat de overclocking i sistemes especials de refrigeració. Amb l'augment sostingut de la dificultat, els miners es van començar a organitzar en grups independents (en anglès, pools) per minar de manera col·lectiva, desplaçant així als miners en solitari que podien trigar mesos o fins i tot anys en trobar un bloc de manera individual. El propietari del "pool" es porta una comissió per trobar un bloc. Els "pools" també competeixen entre ells per intenta atraure el major nombre de miners.

Actualment, s'està començant a distribuir FPGAs i ASICs per minar de manera més eficient. Si amb la mineria amb CPU i targetes gràfiques, el cost d'explotació provenia fonamentalment de la despesa energètica, la comercialització d'equips especialitzats de baix consum està desplaçant les inversions dels miners cap maquinari més sofisticat, i indirectament cap a la investigació necessària per al desenvolupament d'aquests productes.

El 30 de juliol de 2012, en el bloc 191.520, la dificultat va marcar un màxim històric i va superar per primera vegada el valor de dos milions, amb una potència de processament de 14 Terahashes/segon (14 000000000000 hashes per segon ).

Tractament segur de bitcoins

Intercanvi segur

El fitxer wallet.dat representa la cartera electrònica a totes les plataformes. La major part dels clients actuals permeten l'encriptació d'aquest fitxer, de manera que es limiti que algun malware pugui tenir accés directe a les claus privades contingudes en ell. No obstant això, la seva seguretat no és total, ja que és possible que keyloggers maliciosos registrin les pulsacions del teclat per capturar la contrasenya d'encriptació i, en última instància, tramiti el robatori de fons.

Per poder dur a terme transferències completament segures, alguns clients permeten signar transaccions fora de línia, de manera que les claus privades mai estiguin connectades a la xarxa, i el risc de robatori per programari maliciós sigui nul.

D'altra banda, el mateix protocol Bitcoin permet l'ús de multifirma, que també redueix pràcticament a zero el risc de robatori de fons, ja que per poder llançar una transacció es necessitaria més d'una clau privada, que poden estar guardades en dispositius diferents.

Emmagatzematge segur

A més de l'ús habitual dels bitcoins com mitjà d'intercanvi, molts usuaris també l'utilitzen com magatzem de valor. Per això és obligat prendre precaucions similars amb la cartera electrònica a les que s'haurien protegint el diners en efectiu, ja que igual que aquest últim, els bitcoins tenen com a beneficiari al portador i igual que aquell, és difícil de seguir-li la pista.

La forma més habitual de protegir els bitcoins és realitzar diverses còpies idèntiques del fitxer wallet.dat, encriptar-les amb una contrasenya forta, i guardar físicament en diversos suports USB i en la núvol. Alguns usuaris més avançats prefereixen l'ús de TrueCrypt per generar particions secretes que permeten negació plausible, l'aplicació de esteganografia, o fins i tot generar la clau privada únicament a partir d'una frase memoritzada, sense necessitat de cap suport físic.

Altres opten simplement per imprimir en paper la clau privada en format numèric o en QR i guardar-la en un lloc segur.

Bitcoin en la cultura popular

El capítol Bitcoin for Dummies de la sèrie The Good Wife tracta de forma escènica les particularitats d'una moneda digital anomenada bitcoin i el judici al seu presumpte inventor.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bitcoin

• Bitcoin - lloc web oficial
• Bitcoin en castellà
• Blog de Bitcoin i Litecoin
• Llista de negocis que accepten Bitcoin (en anglès)
• Gràfics, estadístiques i API de la xarxa Bitcoin
• Explorador de blocs de Bitcoin Per localitzar transaccions i el balanç de les adreces de Bitcoin.
• La wiki de Bitcoin (en anglès)
• Informació
• sindeuda.org
• ibu1000.net