Brackebuschita
 Brackebuschita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₂Mn3+(VO₄)₂(OH) |
| Epònim | Luis Brackebusch |
| Localitat tipus | Mina Venus, Dipòsit de plom i zinc Venus, Districte d'El Guaico, Sierra de Córdoba, Departament de Punilla, Córdoba, Argentina |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BG.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.24 |
| Dana | 40.2.8.1 |
| Heys | 21.4.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,88Å; b = 6,155Å; c = 7,681Å; β = 111,5° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | marró fosc a negre; marró vermellós en llum transmesa |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, submetàl·lica |
| Color de la ratlla | groc |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 6,05 g/cm³ (mesurada); 6,11 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,280 nβ = 2,360 a 2,380 nγ = 2,480 a 2,490 |
| Birefringència | δ = 0,200 a 0,210 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | calculat: 82° a 88° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1880 |
| Símbol | Bbs |
| Referències | [1] |
La brackebuschita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al supergrup de la brackebuschita. Rep el nom en honor del mineralogista i geòleg alemany Ludwig Brackebusch (Northeim, Alemanya, 4 de març de 1849 - Hannover, 2 de juny de 1906), professor de mineralogia de la Universitat de Còrdova (1875-1888). Va tornar a Alemanya el 1888 i va treballar com a geòleg consultor.
Característiques[modifica]
La brackebuschita és un fosfat de fórmula química Pb₂Mn3+(VO₄)₂(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brackebuschita pertany a «08.BG: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,5:1» juntament amb els següents minerals: arsentsumebita, bearthita, gamagarita, goedkenita, tsumebita, arsenbrackebuschita, feinglosita, bushmakinita, tokyoïta, calderonita, melonjosephita i tancoïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Venus, al dipòsit homònim de plom i zinc situat al districte d'El Guaico, al departament de Punilla (Córdoba, Argentina). També ha estat descrita al departament de Minas, també a l'Argentina, així com als Estats Units, la República Democràtica del Congo, Gabon, Sud-àfrica, Espanya, Alemanya i la República Popular de la Xina.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brackebuschita |
- ↑ «Brackebuschite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2019].