Burgarag
|
|||
| Localització | |||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Llenguadoc-Rosselló Aude Limós Cantó de Coisan |
||
| Superfície | 26,62 km² | ||
| Altitud | 427 msnm | ||
| Població (2009[1]) • Densitat |
196 hab. 7,36 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 52′ 41″ N, 2° 21′ 07″ E / 42.8780555556,2.35194444444Coord.: 42° 52′ 41″ N, 2° 21′ 07″ E / 42.8780555556,2.35194444444 | ||
| Codi postal | 11190 |
||
| Codi INSEE | 11055 |
||
Burgarag (nom occità[2]; el nom oficial francès és Bugarach) és una vila del Llenguadoc. Administrativament forma part del departament de l'Aude i a la regió de Llenguadoc-Rosselló, al districte de Limós, dins el cantó de Coisan. Té una població de 200 habitants i una superfície de més de 2.600 hectàrees i es troba situada a uns 450 metres d'altura sobre el nivell del mar.
El seu nom antic s'esmenta com a Bugaragium o Bugraragium. El puig de Burgarag, de 1.231 metres, és el punt més alt de les Corberes, i es troba al terme municipal. A la vora hi ha un pont romà i l'estany de la Venne, on es pesquen truites.
Des de començaments d'aquest segle aquest poble s'ha fet famós per uns estrats geològics situats a l'inrevés del que és habitual, les capes més antigues amunt i les més modernes baix, en un fenomen conegut com encavalcament. És freqüent la seva visita per part de seguidors de New Age, que atribueixen aquest fenomen a un refugi construït per extraterrestres.[3]
Patrimoni [modifica]
Un dels sectors més importants de l'economia de la regió és el turisme de muntanya i cultural, atrets pel patrimoni càtar, com el castell de Perapertusa o el de Querbús.[3]
Burgarag té un molí al lloc anomenat Vielasse i una església dedicada a Sant Martí.
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burgarag |
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
- ↑ Josiana Ubaud, Montanhas nòstras
- ↑ 3,0 3,1 Segura, Cristian. «Bugarach. El poble dels que volen creure en la fi del món». Ara Tu, 18 de novembre de 2012.