Bukovskyita
 Bukovskyita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Fe3+₂[OH SO₄ AsO₄]·7H₂O |
| Epònim | Antonín Bukovský (en)   |
| Localitat tipus | Kaňk |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.DB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Color | groc clar, taronja, gris-verd |
| Fractura | desigual, terrosa |
| Duresa | 5 |
| Color de la ratlla | blanca-groga |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,34 |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967-022 |
| Símbol | Buk |
La bukovskyita o bukovskýita,[1] i poc freqüentment arsendestinezita, és un mineral de la classe dels arsenats. Anomenat així l'any 1967 per František Novák, Pavel Pavondra i Jiňí Vtělenský en honor del químic txec Antonín Bukovský (1865-1950), que va ser el primer a analitzar-lo.[2]
Característiques[modifica]
És un arsenat hidratat de ferro amb anions addicionals de sulfat i hidroxil. Està químicament relacionat amb la similar zykaïta. Forma nòduls amb una superfície reniforme. Sota un microscopi, aquests nòduls apareixen com una col·lecció de petites agulles similars al guix, algunes de les quals es poden arribar a veure a simple vista.
Formació[modifica]
És un mineral que es forma a la superfície de zones amb escòries i runes de mines, com a producte de l'alteració a la intempèrie de sulfurs de ferro i arsènic, comunament a partir de l'arsenopirita. Es sol trobar associat a altres minerals com l'arsenopirita, la pirita o el quars.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bukovskyita |
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374 [Consulta: 21 desembre 2013].
- ↑ «Bukovskýite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].