Bultaco Mercurio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de motocicletaMercurio
Bultaco Mercurio 155 de 1966 Modifica el valor a Wikidata
ÀliesLa moto del poble
ClasseTurisme
FabricantBultaco
Producció1961-1986
RelacionadesEl Tigre, Senior 200, Campera, Gaviota
Similars200, Saturno 200
Configuració
MotorMonocilíndric 2T refrigerat per aire
TransmissióPer cadena
SuspensióForquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
FrensTambor (dv i dr)
Cronologia
← Tralla, 155

La Bultaco Mercurio fou un model de motocicleta de turisme fabricat per Bultaco entre 1961 i 1986. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (des de 125 fins a 200 cc), totes elles amb les mateixes característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. Durant anys, se li introduïren constants millores en els acabats, com ara la caixa d'eines carenada i petites modificacions en el grup termo-dinàmic.[1]

Destinada a un públic majoritari, la Mercurio fou un dels models amb més continuïtat de la marca (es mantingué en producció fins i tot després del tancament de l'empresa, en aquest cas de forma artesanal), ja que basava el seu èxit comercial en dos factors clau: era econòmica i duradora.[2] Contràriament a altres models de Bultaco (tipus Tralla o Metralla) no era una motocicleta potent ni esportiva, però la seva gran facilitat de manteniment i el fet de ser considerada pràcticament indestructible la feren assolir altes cotes de vendes.[1] Més tard, Bultaco aplicà la mateixa filosofia de producte en altres models, entre ells la Saturno i la Senior, però la Mercurio ha passat a la història com la moto més popular de la marca (a la seva època, fou qualificada sovint com a «la moto del poble»).[3]

Història[modifica]

En blau: Mercurio 125 de 1960

Bultaco començà la seva activitat el 1959 tot fabricant una moto eminentment esportiva, la Tralla 101, model al qual se li augmentà la cilindrada i se li suavitzà la resposta del motor el 1960 per a donar lloc a la Bultaco 155. Tot i que aquest nou model, més "utilitari", anava destinat a un públic més ampli,[4] seguia essent car per a les classes populars. Paco Bultó, fundador i amo de Bultaco, decidí aleshores d'oferir una moto a l'abast de tothom i ideà la primera Mercurio 125, presentada el desembre de 1960 i comercialitzada a partir de gener de 1961. Es tractava d'un model econòmic (sortí a la venda al preu de 18.500 pts de l'època, uns 111 euros al canvi), en el qual els acabats eren els mínims imprescindibles: no se li havien polit ni els càrters, ni els frens ni el tub d'escapament, el qual anava pintat de negre. Amb un motor que lliurava 9 CV a 5.000 rpm, la seva velocitat màxima era de 85-90 km/h.[3]

Tot i tractar-se d'una moto barata i senzilla, quasi "espartana", la Mercurio 125 oferia qualitat i robustesa. El desembre de 1960, un mes abans del seu llançament, es realitzà una acció publicitària pensada per a demostrar-ne la fiabilitat: amb l'objectiu de recaptar fons per als damnificats al terratrèmol de Xile d'aquell any, una unitat de pre-sèrie circulà durant 11 dies seguits, sense parar el motor, recorrent 14.000 km per la península Ibèrica (48 províncies espanyoles entre l'11 i el 21 de desembre). Diversos pilots oficials de Bultaco es turnaren als comandaments de la moto, entre ells John Grace, Marcel Cama, Ricardo Quintanilla, Bambi i Rivadulla.[5]

La gestació de la futura Mercurio 155, el model següent de la gamma, començà el mateix 1960 amb el llançament de la Bultaco 155. En aquell moment, Bultaco creà de fet tres nous motors: el de 153,16 cc que equipava la 155, un de 174,77 cc ("175") i un altre de 196,04 cc ("200").[6] Ja aleshores es decidí que la futura Mercurio hauria d'incorporar el motor de 153,16 cc al mateix bastidor de la 125. El primer prototip es va muntar poc abans de 1963 per tal de poder-li fer les fotografies que il·lustrarien el calendari anual i els catàlegs de Bultaco per a aquell any. Era idèntic estèticament a la Mercurio 125, tret del motor i el tub escapament adoptats de la Bultaco 155.[6] Finalment, el març de 1963 es posà a la venda la nova Mercurio 155, identificada internament com a "Model 9". Poc després de presentar-se (quan ja se n'havien venut algunes unitats), es decidí millorar-ne una mica els acabats i se li poliren totes les parts metàl·liques inclosos els rodets de les rodes, se li canvià la caixa d'eines per una de mes grossa[6] i el manillar de tub per un de xapa en color gris. La Mercurio 155 fou el primer veritable èxit de vendes de Bultaco.[3]

Les Campera[modifica]

Article principal: Bultaco Campera
Dues Mercurio 175 GT de 1976

El mateix any del llançament de la Mercurio 125, 1961, Bultaco en comercialitzà una adaptació rural anomenada Campera 125. Era bàsicament igual però amb petits canvis com ara el tub d'escapament aixecat (passava sota el seient), el manillar ample i el dipòsit d'onze litres (pels dotze de la Mercurio); de fet, era tan semblant que se li assignà un identificador de model dependent (la Mercurio 125 era el Model 7 i la Campera, el 7-1) i es comptabilitzaren les unitats fabricades de tots dos models com un de sol. Les Campera eren motocicletes molt bàsiques perquè la majoria de les fabricades anaven destinades a organismes oficials (per a guardes forestals, treballadors d'embassaments, etc.) i, per tant, calia presentar ofertes molt econòmiques als concursos públics en què es decidia el proveïdor de la nova remesa de motocicletes.[1]

Les darreres Mercurio[modifica]

La primavera de 1976, problemes interns de l'empresa varen fer que Bultaco no pogués treure al mercat les grans novetats que s'esperaven al Saló de l'Automòbil de Barcelona aquell any. L'única fou justament la Mercurio 175 GT. Poc després, la marca va anunciar el final de la Mercurio i el llançament de dues noves motos de carretera: la Streaker i la Metralla GTS de 6 velocitats, però la subsegüent crisi de l'empresa va fer que la Mercurio no s'acabés discontinuant. El 1980, superada la fase de col·lapse, es reprengué la producció amb el que es va poder i es fabricaren només els models Sherpa T, Frontera, Chispa, Metralla, Alpina, Streaker i Mercurio 175 GT.[1] D'aquests, només la Mercurio i algun altre se seguiren fabricant fins al final de l'empresa, precipitat pocs anys després.

Versions[modifica]

Llista de versions produïdes[modifica]

  Prototipus que no varen passar a producció
Id. Model[7] Nom Versió Cilindrada Anys Núm. Sèrie Pintura dipòsit[8]
7 Mercurio 125 125 1961[a] - 1966 700.001 a 709.177[b] Blau cel i argentat
9 Mercurio 155 155 1963 - 1966 900.001 a 921.899[c] Blau marí i argentat
13 Mercurio 175[d] USA 175 Novembre 1965 - ?[e] 13.000.01 a 13.013.28 Blau marí i argentat
13-N Mercurio 175 Nacional
15 Mercurio 150 Motor San Antonio 2 150 - Model no fabricat ?
22 Mercurio 155 147cc 155 Febrer 1966 - 1974 22.000.001 a 22.015.515 Blau marí i argentat (caixa protegida)
4T-22 Mercurio 155 1966 - 1974
5T-22 Mercurio 155 Irlanda ? ?
22-1 Mercurio 175 175 1966 - 1974 - Vermell i argentat (caixa protegida)
35 Mercurio 200[f] USA 200 Gener 1967[g] - 1968 35.000.001 a 35.001.014 Vermell amb franja inferior argentada
139 Mercurio 155 GT 155 Setembre 1974 - 1976 139.000.001 a 139.001.051 Carbassa i negre
175 Mercurio 175 GT 175 1976 - 1986 175.000.001 a 175.002.450 Vermell amb doble franja argentada
1T-175 Mercurio 175 GT Ayuntamiento - -
Notes
  1. ↑ Presentada el desembre de 1960 i comercialitzada d'ençà de gener de 1961
  2. ↑ Inclou les Campera 125
  3. ↑ Inclou les Campera 155
  4. ↑ Sovint anomenada 175A, o també model 13-A
  5. ↑ 1966 - 1974 segons algunes fonts[9]
  6. ↑ Sovint anomenada 200A
  7. ↑ Febrer de 1966 segons unes altres fonts.[3]

125[modifica]

Els únics elements de xapa cromada que duia la Mercurio 125 eren les llandes de les rodes, el colze del tub d'escapament, els embellidors dels amortidors posteriors i la vora del far -la següent sèrie fabricada, però, ja duia els càrters i tambors de fre cromats.[3] El fet de dur els càrters sense polir, tot i ser poc vistós, beneficiava la potència del motor en permetre que es refrigerés millor tot el conjunt. Tot i tenir el mateix bastidor que la Tralla 101, la Mercurio era una moto de poca alçada a causa de les rodes de 17" que duia per tal d'abaratir el producte (així, cada roda duia només 28 radis, pels 32 dels altres models). El carburador era un Zenith de 18 mm de difusor, suficient i de poc consum.[6]

Fitxa tècnica
Bultaco Mercurio 125[6][10][11]
Id. Model 7
Mercurio 125 de 1964
Núm. Sèrie 700.001 - 709.177[m7 1]
Anys 1960[m7 2] - 1966
CC 124,98
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm
Compressió 9:1
CV 9 a 5.000 rpm
Carburador Zenith 18 mm
Canvi 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 17"
Pneumàtic darrera 3,00 x 17"
Frens davant 140 x 30 mm
Frens darrera 140 x 30 mm
Pes en sec 83 kg
Dipòsit Blau cel i argentat (12 l)
Notes
  1. ↑ Inclou les Campera 125
  2. ↑ Presentada el desembre de 1960 i comercialitzada d'ençà de gener de 1961

155 Mod. 9[modifica]

Fitxa tècnica
Bultaco Mercurio 155[3][6][12][13]
Id. Model 9
Mercurio 155 de 1964
Núm. Sèrie 900.001 a 921.899[m9 1]
Anys 1963 - 1966
CC 153,1
Diàmetre x Carrera 57 x 60 mm
Compressió 8:1
CV 11,6 a 5.500 rpm
Carburador Zenith MX 20 mm
Canvi 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 17"
Pneumàtic darrera 3,00 x 17"
Frens davant 140 x 30 mm
Frens darrera 140 x 30 mm
Pes en sec 87 kg[m9 2]
Dipòsit Blau marí i argentat (12 l)
Notes
  1. ↑ Inclou les Campera 155
  2. ↑ 93 kg segons unes altres fonts.[14]

175[modifica]

La Mercurio 175 era un model destinat quasi en exclusiva al mercat dels EUA. El 1966 se'n llançà una versió a l'estat espanyol, amb estètica diferent, que es comercialitzà amb un altre nom de model, concretament Senior 200.

Fitxa tècnica
Bultaco Mercurio 175[9][15][16]
Id. Model 13: USA[m13 1]
13-N: Nacional
Núm. Sèrie 13.000.01 - 13.013.28
Anys 1965 - ?[m13 2]
CC 174,773
Diàmetre x Carrera 60,9 x 60 mm
Compressió 8:1
CV 13,3 a 6.500 rpm
Carburador Zenith 22 mm
Canvi 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 17"
Pneumàtic darrera 3,00 x 17"
Frens davant 140 x 30 mm
Frens darrera 140 x 30 mm
Pes en sec 87 kg
Dipòsit Blau marí i argentat (12 l)
Notes
  1. ↑ El model 13 apareix documentat també com a 13-A
  2. ↑ 1966 - 1974 segons algunes fonts[9]

155/175 Mod. 22[modifica]

El model 22 es distingia visualment dels anteriors pel fet de dur la caixa d'eines protegida, amb una mena de carenat que anava del selló al càrter. A més a més, la versió 155 muntava un nou motor de 147,78 cc que substituïa l'anterior de 153,1.

Bultaco Mercurio
155[17] 175[9][15]
Id. Model 22[m22 1] 22-1
Núm. Sèrie 22.000.001 - 22.015.515
Anys 1966 - 1974
CC 147,78 174,77
Diàmetre x Carrera 56 x 60 mm 60,9 x 60 mm
Compressió 7,5:1 ?
CV 11,7 a 5.600 rpm 17,3 a 7.500 rpm
Carburador Zenith 20 MX-F 20 mm Zenith 22 MX
Canvi 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 17" 2,75 x 17"[9]
Pneumàtic darrera 3,00 x 17"
Frens davant 140 x 30 mm
Frens darrera 140 x 30 mm
Pes en sec 93 kg 87 kg[9]
Dipòsit Blau marí i argentat (12 l) Vermell i argentat (12 l)
  1. ↑ Els models 4T-22 ("147cc") i 5T-22 ("Irlanda") eren variacions del principal.

200[modifica]

De la Mercurio 200 se'n derivà un model destinat en exclusiva al mercat dels EUA, la El Tigre, que es comercialitzà fins al 1968.

Fitxa tècnica
Bultaco Mercurio 200 USA[18][19][20]
Id. Model 35
Núm. Sèrie 35.000.001 - 35.001.014
Anys 1967[m35 1] - 1968
CC 196,04
Diàmetre x Carrera 64,5 x 60 mm
Compressió 10:1
CV 20,2 HP a 7.000 rpm
Carburador Amal 376/25 mm
Canvi 4 velocitats
Pneumàtic davant 2,75 x 18"
Pneumàtic darrera 3,00 x 18"
Frens davant 160 x 35 mm
Frens darrera 140 x 40 mm
Pes en sec 95 kg
Dipòsit Vermell amb franja
inferior argentada (13 l)
  1. ↑ Febrer de 1966 segons unes altres fonts.[3]

155 GT[modifica]

La Mercurio 155 GT incorporava per primer cop en aquest model una caixa de canvis de 5 velocitats. L'estètica es remodelà totalment i ara el color predominant passà a ser el carbassa.

Fitxa tècnica
Bultaco Mercurio 155 GT[21][22][23]
Id. Model 139
Núm. Sèrie 139.000.001 - 139.001.051
Anys 1974 - 1976
CC 147,77
Diàmetre x Carrera 56 x 60 mm
Compressió 7,7:1
CV 8,05 a 5.500 rpm
Carburador Zenith 20 MXF
Canvi 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 17"
Pneumàtic darrera 3,00 x 17"
Frens davant 140 x 30 mm
Frens darrera 140 x 30 mm
Pes en sec 95 kg
Dipòsit Carbassa i negre (12 l)

175 GT[modifica]

La nova Mercurio 175 GT incorporava un nou motor de 176,21 cc que substituïa l'anterior de 174,77.

Fitxa tècnica
Bultaco Mercurio 175 GT[24][25][26]
Id. Model 175[m13 1]
Mercurio 175 GT de 1976
Núm. Sèrie 175.000.001 - 175.002.450
Anys 1976 - 1986
CC 176,21
Diàmetre x Carrera 61,5 x 60 mm
Compressió 7,5:1
CV 12,49 a 6.000 rpm
Carburador Zenith 22 MX
Canvi 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 17"
Pneumàtic darrera 3,00 x 17"
Frens davant 140 x 30 mm
Frens darrera 140 x 30 mm
Pes en sec 95 kg
Dipòsit Vermell amb doble
franja argentada (11,5 l)
  1. ↑ Model 1T-175 per a la versió "Ayuntamiento"

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 17 abril 2017].
  2. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 101. ISBN 84-920886-5-6. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Una mica d'història: Bultaco Mercurio». restauralamoto.com. [Consulta: 17 abril 2017].
  4. ↑ «Bultaco 155 - 155 cc – 1961» (PDF). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 31-10-2014. [Consulta: 3 maig 2017].
  5. ↑ Mas Godayol, Josep (Director). «Bultaco. Las purasangre». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 283 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Bultaco Mercurio» (en castellà). motoguapa.com. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2017. [Consulta: 17 abril 2017].
  7. ↑ «Producció Bultaco des de 1966 fins a 1981». bultaco.org. Arxivat de l'original el 29 d'abril 2013. [Consulta: 15 novembre 2011].
  8. ↑ «Bultaco Model Reference Guide» (en anglès). cemoto.tripod.com. [Consulta: 15 novembre 2011].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Bultaco Mercurio 175» (en castellà). autoclasico.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  10. ↑ «Bultaco Mercurio 125» (en castellà). autoclasico.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  11. ↑ «Mercurio 125» (en castellà). motosantiguasgranada.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  12. ↑ «Bultaco Mercurio 155» (en castellà). autoclasico.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  13. ↑ «Mercurio 155» (en castellà). motosantiguasgranada.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Mercurio 155 c.c. - Características» (JPG (Catàleg original de 1963 escanejat) (en castellà). motoguapa.com. Bultaco Cemoto, 1963. [Consulta: 3 maig 2017].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ 15,0 15,1 «Mercurio 175 USA» (en castellà). motosantiguasgranada.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  16. ↑ «Características Mercurio» (JPG. (Catàleg original de 1966 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto, 1966. [Consulta: 3 maig 2017].[Enllaç no actiu]
  17. ↑ «Marca: Bultaco / Tipo: Mercurio 155» (JPG. Revista Catálogo Español de 1968 escanejada) (en castellà). motoguapa.com. Motociclismo, 1968. [Consulta: 3 maig 2017].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ «Bultaco Mercurio 200» (en castellà). autoclasico.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  19. ↑ «Mercurio 200 A» (en castellà). motosantiguasgranada.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  20. ↑ «Specifications» (JPG (Catàleg original de 1967 escanejat) (en anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto, 1967. [Consulta: 3 maig 2017].[Enllaç no actiu]
  21. ↑ «Bultaco Mercurio 155 GT» (en castellà). autoclasico.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  22. ↑ «Mercurio 155 GT» (en castellà). motosantiguasgranada.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  23. ↑ «Mercurio GT - Specifications» (JPG (Catàleg original de 1974 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto, 1974. [Consulta: 3 maig 2017].[Enllaç no actiu]
  24. ↑ «Bultaco Mercurio 175 GT» (en castellà). autoclasico.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  25. ↑ «Senior 200» (en castellà). motosantiguasgranada.es. [Consulta: 3 maig 2017].
  26. ↑ «Mercurio 175 GT - Specifications» (JPG (Catàleg original de 1976 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto, 1976. [Consulta: 3 maig 2017].[Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica]

  • Herreros, Francisco. Bultaco 155/200, Saturno 200, Senior 200 y Mercurios : (las "tranquilas" de Bultaco) (en castellà). Barcelona: Moto Retro, 2006. D.L. B. 6722-2006. ISBN 9788493473419. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bultaco Mercurio
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bultaco_Mercurio&oldid=33158652»