COBOL

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


COBOL (acrònim de COmmon Business -Oriented Language, Llenguatge Comú Orientat a Negocis) és un llenguatge de programació que va ser creat l'any 1960 amb l'objectiu que es pogués usar a qualsevol ordinador, ja que durant els anys 1960 hi havia molts models d'ordinador incompatibles entre si, i que estigués orientat als negocis, és a dir, a l'anomenada informàtica de gestió. A més, hi havia la intenció d'orientar-lo principalment al negoci i a l'ús en sistemes de gestió empresarials; per tal d'aconseguir aquest requisit, havia de ser força simple, de manera que tècnics sense grans coneixements poguessin crear aplicacions. Aquesta simplificació es va aconseguir mitjançant una sintaxi semblant a la de l'anglès, evitant símbols propis de la programació.


Història[modifica | modifica el codi]

En la creació d'aquest llenguatge i va participar la comissió CODASYL, composta per fabricants d'ordinadors, usuaris i el Departament de Defensa dels Estats Units el maig de 1959. La definició del llenguatge es va completar en menys de sis mesos, i va ser aprovada per la comissió el gener de 1960. El llenguatge COBOL va ser dissenyat inspirant-se amb el llenguatge FLOW-MATIC de Grace Hopper i l'IBM COMTRANT de Bob Bemer, ja que ambdós formaven part de la comissió.

Gràcies a l'ajuda dels usuaris COBOL va evolucionar ràpidament i va ser revisat de 1961 a 1965 per afegir-li noves funcionalitats. El 1968 va sortir la primera versió ANSI del llenguatge, sent revisada posteriorment el 1974 (COBOL ANS-74), 1985 (COBOL ANS-85), i el 2002 (COBOL ANS-2002). Actualment s'està preparant una altra revisió que s'espera tenir acabada l'any 2008.

Característiques[modifica | modifica el codi]

COBOL va ser dotat per disseny d'unes excel·lents capacitats d'autodocumentació, una bona gestió de fitxers i una excel·lent gestió dels tipus de dades per l'època, a través de la coneguda sentència PICTURE per la definició de camps estructurats. Per evitar errors d'arrodoniment en els càlculs que es produeixen en convertir els nombres a binari i que són inacceptables comercialment, COBOL pot usar i usa per defecte nombres de base deu. Per facilitar la creació de programes en COBOL, la sintaxi del mateix va ser creada de forma que semblés l'idioma anglès, evitant l'ús de símbols que es van imposar a llenguatges de programació posteriors.

Tot i això, a començaments dels vuitanta es va anar quedant antiquat respecte als nous paradigmes de programació i als llenguatges que els implementaven. A la revisió de 1985 es va solucionar, incorporant a COBOL variables locals, recursivitat, reserva de memòria dinàmica i programació estructurada.

A la revisió del 2002 se li va afegir orientació a objectes, tot i que des de la revisió del 1974 es podia crear un entorn de treball semblant a l'orientació a objectes, i un mètode de generació de pantalles gràfiques estandarditzat.

Abans de la inclusió de noves característiques a l'estàndard oficial, molts fabricants de compiladors les afegien de forma no estàndard. En l'actualitat aquest procés s'està veient amb la integració de COBOL amb Internet. Hi ha diversos compiladors que permeten usar COBOL com a llenguatge de scripting i de servei web. També existeixen compiladors que permeten generar codi de COBOL per la plataforma .NET i EJB.

Programa Hola món[modifica | modifica el codi]

El programa Hola món seria el següent:

 IDENTIFICATION DIVISION.
 Program-Id. Hola-Món.
 
 ENVIRONMENT DIVISION.
 
 DATA DIVISION.
 
 PROCEDURE DIVISION.
 Main.
 DISPLAY "Hola Món!".
 
 STOP RUN.

Ús[modifica | modifica el codi]

Malgrat que molta gent creu que el COBOL està en desús, la realitat és que tots els sistemes que necessiten gran capacitat de procés batch, tant els bancs com les grans empreses de mainframes, usen COBOL. Això permet garantir la compatibilitat dels sistemes més antics amb els més moderns, així com tenir la seguretat que el llenguatge està perfectament provat i per tant és estable. Segons un informe de Gartner Group del 2005, el 75% de les dades generades per negocis són processades amb programes creats mitjançant COBOL, i un altre informe del 1997 s'estima que del 80% dels 300.000 milions de línies de codi existents estan creades amb COBOL, escrivint-se 5.000 milions de línies noves de COBOL cada any. Amb tot això, actualment la programació amb COBOL és un dels negocis més rendibles del món de la informàtica.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: COBOL Modifica l'enllaç a Wikidata