Campen

Plantilla:Infotaula geografia políticaCampen
Vista aèria
Imatge
El far

Localització
Map
 53° 24′ 02″ N, 7° 03′ 05″ E / 53.4006°N,7.0514°E / 53.4006; 7.0514
EstatAlemanya
Estat federatBaixa Saxònia
DistricteDistricte d'Aurich
Municipi no-urbàKrummhörn Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població474 (2012) Modifica el valor a Wikidata (78,22 hab./km²)
Geografia
Superfície6,06 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud0-1
Identificador descriptiu
Codi postal26736 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic+49-4927

Lloc webgreetsiel-krummhoern.de… Modifica el valor a Wikidata

Campen - tant en baix alemany com en alemany - és un poble del municipi de Krummhörn al districte d'Aurich a Baixa Saxònia a Alemanya. El 31 de desembre de 2012 tenia 474 habitants. Fins a la reorganització administrativa del 1972 era un municipi independent. És regat per una xarxa de weterings, del qual el principal és el Campener Tief que desguassa via el Groothuser Tief.[1]

El poble vist des del far

El nom prové de la paraula frisona, kamp (camp) i significa «als camps». És un típic exemple d'un poble de forma circular, damunt d'un terp, un pujol artificial construït com a protecció contra les aigües altes.[1] Antigament, el nom s'escrivia Kampen, però a l'inici del segle xx va prendre l'ortografia actual per a distingir-lo del seu homònim Kampen a Sylt.[2]

Campen és un vell assentament frisó que data de la baixa edat mitjana. El 1564 esdevé la propietat de Caterina Vasa, filla del rei de Suècia i esposa del comte Edzard II d'Ostfriesland, que va imposar un pastor luterà contra la voluntat de la població que s'adherí a l'Església Reformada de Calví. Va passar fins al 1640 perquè tornés un pastor calvinista.[3] El 1744 esdevingué prussià com a tota la Frísia Oriental. Un inventari prussià del 1756 mostra que Campen era principalment un poble d'artesans i de masovers,[4] una situació que va mantenir-se fins a l'inici del segle xx.[1]

Fins a la construcció del ferrocarril d'Emden a Greetsiel el 1906 la xarxa de canals de desguàs també tenia un paper important pel transport de mercaderies amb petites embarcacions planes, els anomenats loogschiffs. Eren més practicables que els camins d'argila quasi sempre humits i relliscosos. El ferrocarril va ser suprimit el 1963. Fins a la primera meitat del segle XX s'hi extreia la torba, el principal producte d'exportació al costat de la producció agrícola. En l'actualitat, l'activitat econòmica principal és l'agricultura i el turisme. El far atreu uns 14.000 visitants per any. Avui molta gent troba feina als serveis i la indústria de la ciutat d'Emden.

El segle XX i les dues guerres mundials van passar quasi inapercebuts al poble de Campen. Hi ha hagut un petit camp de concentració amb divuit presoners serbis que havien d'ajudar els camps. Després de la Segona Guerra Mundial va acollir molts expulsats d'enllà de la nova frontera oriental de l'Alemanya: gairebé un quart de la població. L'1 de juliol del 1972 va perdre el seu estatut de municipi independent i va ser incorporat en el nou municipi del Krummhörn.[5]

Llocs d'interès
  • El Far de Campen, amb els seus 65,3 metres el més alt d'Alemanya[2]
  • El Museu de l'Agricultura de Frísia oriental (Ostfriesisches Landwirtschaftsmuseum) en dues masies tipus gulfhuus.[6]
  • Els senders per a vianants lents a l'estuari de l'Ems a l'inici del Mar de Wadden
  • Església, iniciada vers la fi del segle xiii (gòtic de maons o backsteingothik). El campanar, un edifici separat del temple que conté una de les campanes més antigues de Frísia (1295) i l'orgue (1835), d'un constructor desconegut que va utilitzar parcialment material d'un orgue de cambra més antic.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Campen, Gemeinde Krummhörn, Landkreis Aurich» (PDF) (en alemany) p. 8. Ostriesische Landschaft Regionalverband für Kultur, Wissenschaft und Bildung. [Consulta: 23 setembre 2016].
  2. 2,0 2,1 Scheiblich, Reinhard; Helge Staack, Hans. «Campen». A: Leuchttürme Lexikon (Diccionari de fars) (en alemany). Hamburg: Ellert & Richter, 2002, p. 34-35. ISBN 978-3-8319-0038-1. «Er ist mit 65,3 m Deutschlands höchster Leuchtturmbau» 
  3. Reuter, Doris. «Campen» (en alemany). Kirchspiele der ostfriesischen Halbinsel. Genealogie-Forum, 2010. Arxivat de l'original el 2012-09-18. [Consulta: 20 agost 2014].
  4. Kaufhold, Karl Heinrich; Wallbaum, Uwe (editors). Historische Statistik der preußischen Provinz Ostfriesland (en alemany). tom 16. Aurich: Editorial Ostfriesische Landschaft, 1998, p. 387 (Quellen zur Geschichte Ostfrieslands). ISBN 3-932206-08-8. 
  5. Statistisches Bundesamt. Historisches Gemeindeverzeichnis für die Bundesrepublik Deutschland. Namens-, Grenz- und Schlüsselnummernänderungen bei Gemeinden, Kreisen und Regierungsbezirken vom 27. Mai 1970 bis 31. Dezember 1982. Stuttgart i Magúncia: W. Kohlhammer GmbH, 1983, p. 263-264. ISBN 3-17-003263-1. 
  6. Horari i activitats vegeu el web oficial del museu: «Das Ostfriesischen Landwirtschaftsmuseums Campen» (en alemany).]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campen
  • «Campen». Servei de turisme del municipi Greetsiel-Krummhörn. Arxivat de l'original el 2014-08-21. [Consulta: 20 agost 2014].