Wetering
Un Wetering és un canal o un rec de desguàs als pòlders marítims o fluvials a la zona costera de Calais fins al riu Neisse. El mot és d'origen neerlandès i prové d'un verb obsolet weteren que significa desguassar. Per fer un wetering es pot excavar un canal nou o aprofitar un curs d'aigua o un priel natural existent. Aquests darrers es reconeixen per la seva forma irregular, orgànica (com el Brookwetterung als Vierlande), mentrestant els primers són força rectes. Els waterings tenen un cabal baix i sense manteniment permanent s'enlloten fàcilment. Quan no és pol·luït, el llot de dragatge serveix d'adob natural.
Com el terra es troba sovint davall del nivell de la marea alta, calia un sistema de rescloses de desguàs a l'endret o el watering desguassa al riu principal o al mar. Com que aquestes rescloses eren punts febles per temps de marejades fortes, va optar-se amb el progrés de la tecnologia per a molins i des de l'inici dels segle XX, estacions de bombatge. Enginyers com el flamenc Simon Stevin (1548-1620) i el brabanço Wenceslas Cobergher (1557-1634) van tenir un paper molt important en aquesta evolució.
Watering, wateringue, watringue (Flandes, França) [modifica]
Una variant és el mot watering que al Nord – Pas-de-Calais a França i a Flandes significa la xarxa dels recs i que, per metonímia, passà a l'administració dels pòlders i weterings, unes institucions que des de l'edat mitjana fins a avui van continuar el manteniment dels dics i dels recs. El president de la institució obté el títol de dijkgraaf o comte dels dics. Això revela la importància a territoris baixos de la defensa permanent contra el mar i la marea, igualment important que la defensa militar pels comtes, tot i no ésser un títol de noblesa.
Wetterung, wetter(n) (Alemanya) [modifica]
A Alemanya del nord, l'arquebisbe Frederic I de Bremen, en cerca de territoris nous, va iniciar el moviment de polderització i va convidar colons del comtat d'Holanda que amb la seva perícia també van importar el seu vocabulari que passà de les paraules baix alemanyes wettern, weddern, wetter i wedder i l'alemany wetterung, fins i tot el seu nom passà a la regió que van conquerir al mar i als aiguamolls: Hollerland.
