Cançó de Nadal (Dickens)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La primèra edició de A Christmas Carol (Cançó de Nadal) del any 1843.

La Cançó de Nadal (A Christmas Carol en anglès) es una novel·la escrita per Charles Dickens el 1843 que va tenir un gran èxit des del moment de la seva publicació, èxit que ha propiciat adaptacions a diversos mitjans i multiples reedicions.

Argument[modifica | modifica el codi]

Ebenezer Scrooge és un vell avar que té esclavitzat el seu treballador, un jove pobre i de bon cor. La nit de Nadal rep la visita de tres fantasmes: el fantasma del passat el porta cap a la seva infància, perquè recordi el que va sentir llavors i s'entendreixi el seu cor; el fantasma del present l'apropa a casa del seu treballador, on malgrat la pobresa regna l'amor i l'esperit familiar (i on veu un nen malalt); i el fantasma del futur el porta a la seva mort, sol. Espantat per les visions, Scrooge decideix canviar de caràcter, ajuda la família del trebllador i recupera amb això l'esperit del Nadal.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

La història contraposa explícitament l'egoisme, el treball desmesurat i l'avarícia a l'esperit de Nadal, en una crítica a les relacions socials sorgides de la revolució industrial. Apareixen alguns dels temes recurrents en Dickens, com la infància pobra i treballadora, que reapareixerà a Our Mutual Friend o l'avarícia, present a Oliver Twist. La crítica a les condicions de vida del nou capitalisme està present a tota la seva obra.

Scrooge sembla ser l'encarnació de les teories de Thomas Malthus[1] amb l'estereotip del jueu avar, ampliant un personatge menor aparegut a Els papers del Club Pickwick, Gabriel Grub. El classisme de Scrooge i la seva manca d'amor a la seva vida l'han portat a ser addicte al treball i insensible als altres, com mostra el fantasma del passat, en un retrocés a la seva infància que explica part de la seva personalitat (era típic del realisme i més endavant del naturalisme incloure aquest llegat familiar com a justificació de la conducta present).

La novel·la va ajudar a tipificar els bons sentiments associats al Nadal, plasmat en múltiples obres posteriors, entre les quals destaca la pel·lícula Que bonic que és viure.

La por a la mort com a motiu de canvi (amb avisos sobrenaturals inclosos) és un motiu recurrent ja des de l'Edat Mitjana i propi de la literatura religiosa, on Déu insta a expiar els pecats per evitar la condemnació eterna. El fet d'usar fantasmes ve de l'interès per l'espiritisme de finals de segle XIX i per influència de la literatura gòtica.

Adaptacions[modifica | modifica el codi]

Entre les adaptacions més famoses destaquen:

  • Scrooge (1935)
  • Scrooge (1970), una versió musical protagonitzada per Albert Finney i Alec Guinness
  • A Christmas Carol (1971), en dibuixos animats, amb un premi Oscar
  • Mickey's Christmas Carol (1983), versió de Disney
  • The Muppet Christmas Carol (1992)
  • A Christmas Carol (1999)
  • Christmas Carol: The Movie (2001)
  • Scrooge: The Musical (1992), adaptació al teatre de la pel·lícula de 1970
  • A Flintstones Christmas Carol (1994)
  • A Christmas Carol: The Musical (1995)
  • A Christmas Carol, versió de Jim Carrey (2009)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Frank W. Elwell, Reclaiming Malthus, 2 November 2001

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cançó de Nadal (Dickens)