Capitalisme democràtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El capitalisme democràtic com ideologia polític-econòmica descriu al sistema econòmic capitalista com estretament vinculat al sistema polític democràtic. Es va formular en algunes elaboracions teòriques (Michael Novak The Spirit of Democratic Capitalism, L'esperit del capitalisme democràtic, 1982) [1] i fins i tot donant nom a algunes institucions.[2] Està basada en l'acoblament tripartit d'una:

Com sistema econòmic acull una economia de mercat principalment capitalista, amb algunes limitacions (regulacions) creades d'acord amb el desig del públic o voluntat popular expressada a través del procés democràtic. Un dels punts més qüestionats des del liberalisme econòmic és la necessitat de regulacions econòmiques des del poder polític, i els límits d'aquestes (si han de limitar-se a garantir el marc jurídic que proporcione seguretat jurídica als negocis, han de controlar el sistema financer i sistema monetari o han d'ampliar-se a un intervencionisme que permeta l'existència de empresa pública i planificació econòmica -de vegades denominat cinquè poder-), i si aquests extrems atempten contra la lliure empresa.[3]

Consens polític i social en Estats Units[modifica | modifica el codi]

En Estats Units, identificat fortament amb aquest sistema polític-econòmic, els dos partits majoritaris, el Partit Demòcrata i el Partit Republicà subscriuen aquesta filosofia democratic-republican (democràtic-republicana; en minúscula -en majúscula fa referència al nom dels partits, cap més democràtic o republicà en essència que l'altre-). El terme se sol utilitzar per a contrastar el seu sistema o manera de vida (american way of life) i la seua èmfasi en les llibertats individuals, amb el de les economies socialdemòcrates d'altres països occidentals, com els de la Unió Europea, Canadà o Japó.

Tant la major part dels quals en Estats Units es denominen liberals com els quals es denominen conservadors (termes que no coincideixen amb l'ús europeu) donen suport generalment alguna forma de capitalisme democràtic en la seua pràctica econòmica. De fet, el camp que pot delimitar-se amb aqueix terme és prou ampli com per a acollir des del keynesianisme del New Deal de Franklin D. Roosevelt fins al monetarisme de l'escola de Chicago que es va plantejar com el paradigma econòmic teòric durant la presidència de Ronald Reagan, o el denominat *libertarianism o liberalisme llibertari i totes les ideologies que es reconeixen en l'ampli concepte de la democràcia liberal. Les altres possibles opcions socioeconòmiques (des del corporativisme feixista fins al comunisme) van quedar restringides a moviments marginals i partits extraparlamentaris).

Ús recent[modifica | modifica el codi]

Un exemple d'ús recent va ser el de l'expresident dels Estats Units, George W. Bush: El capitalisme democràtic és el pitj(g)or sistema mai concebut.[3] Pretenia descriure l'amenaça al capitalisme lligat a la democràcia tant en el seu país com en la major part del món, en el context del dramàtic discurs (setembre de 2008) amb el qual plantejava la necessitat de salvar-lo de la crisi financera de 2008, que plantejava en termes gravíssims. Al cap de poc el líder comunista cubà Fidel Castro va manifestar que la resposta a tal capitalisme democràtic és el socialisme chavista, que qualificava de socialisme democràtic.[4]

Notes[modifica | modifica el codi]